Projecte viatger de 6èA

Ara és en Neo qui fa viatjar la Matilda, però... no sabem on!

 

La Matilda a...

Un dia més,viatjo en aquesta ocasió en avió, amb Fruti dins d'una caixa per no

ser descobert. Els micos no poden volar als seients de les persones. Quan van aterrar

a la ciutat més moderna del món he descobert que tothom porta una vestimenta molt

diferent que a la resta dels llocs on hem viatjat. Als carrers no més hi ha homes

amb vestits blancs i amb el cap tapat, crec que perquè fa molta calor. Parlen una

llengua molt complicada i no entenc res. Agafem un taxi per anar al zoològic per

trobar la tan buscada mare d'en Fruti. Als carrers no hi animals,semblen prohibits, ni

gossos ni gats. En aquest moment he pensat que disfressar en Fruti de nen petit per

passar desapercebut és el millor. Fruti sembla un nen de sis anys i amb aquesta

disfressa hem pogut entrar en aquest parc, amb la mala sort de que no hi és tampoc.

Obsevant el cel es veu el que em sembla l'edifici més gran del món. Pel

carrer no deixen de passar cotxes milionaris i les poques dones que veig porten tot el

cos tapat i de color negre. No puc comprar res de beguda i menjar perquè la moneda

i els bitllets són diferents. La moneda es diu dir-han. El zoo és molt bonic, gran i net

però en Fruti està trist encara per no trobar la seva mare. Sembla que fa més de cinquanta graus de temperatura, és un infern i he de treure el meu amic Fruti de la caixa perquè es pot ofegar de calor. En aquest moment un policia el veu i crida no sé quines paraules i amb les mans alçades. Vaig dir a Fruti:

_corre tot el que puguis! Quina sort!

Hem arribat a un tren que surt ara mateix, no sé en quina direcció.

Concert de Nadal de 5è i 6è

Per acabar el primer trimestre, l'esperat concert de Nadal ha arribat a l'escola Montseny! 

Aquí sota podeu veure les actuacions dels nens de Cicle Superior. 

Bon Nadal!

L'Íria, el personatge del conte de 6è B

Nens i nenes de 6è B,

Aqui teniu l'Íria, el personatge guanyador de la classe que serà la protagonista
principal del nostre conte viatger.
A continuació us deixo totes les idees que vau proposar per escriure el primer
capítol. Espero que us serveixin per la redacció que m'heu d'entregar dimarts.

Molts ànims i molt d'esforç!

Personatges: Íria i Mussi
Idees pel conte
Llocs de Catalunya: Parc Güell, Port Aventura, Sagrada Família, Tibidabo.
Menjars típics: bunyols, botifarra amb mongetes, patates d'Olot, crema
catalana, panellets, xerrics.
Tradicions: sardana, castellers, ceràmica, pubillatge.

Ball de Castanyada 6è

I ara una versió reduïda del Ball de Bastons fet pels alumnes de 6è.

Sóc com sóc (Mohamed Mballo)

Primera part

Jo vaig néixer el 12 de desembre del 2002 a l’hospital Josep Trueta.

Quan vaig sortir de la panxa de la meva mare vaig sortir pel diari.

Sóc com sóc

Passa el temps

Quan vaig fer segon em vaig sentir molt malament perquè  vaig repetir però jo vaig seguir estudiant i esforçant-me moltíssim per treure molt bones notes i jo vaig fer molts amics com la Clara, la Laura, l’Eva,la Ivanna,Maite, la Nora,en Jordi,l’Arnau,en Bernat i en Pol. I el meu millor amic és en Jordi Badia, i de les nenes és la Laura i la Clara, que a mi m’agrada. La meva afició és el futbol.

Sóc com sóc

Quan vaig començar a fer quart em sentia molt malament perquè em feien empipar moltíssim i no m’agradava i el que em va agrada va ser  les colònies perquè era molt maco sobretot el joc de nit, mai ho oblidaré!

Sóc com sóc

Què passarà al futur?

Jo vull ser jugador del Barcelona.

Espero que us hagi agradat molt i si no us ha agradat, jo ho intentaré fer molt millor. Adéu!

Entrevista a la bibliotecària Raquel Godoy

La noia que fa préstecs a la biblioteca es diu Raquel Godoy. La Raquel fa un any que treballa a la biblioteca de Breda.

A la biblioteca a part de llibres també hi ha ordinadors i ara hi ha fet uns carnets electrònics que serveixen per a altres biblioteques d’altres pobles.

-T’agrada aquesta professió? Perquè?

-Sí, perquè estàs en contacte amb la gent.

-T’agrada llegir?

-Sí, m’agrada molt, però ara no tinc temps perquè tinc dues filles, abans m’agradaven les novel·les i ara els llibres d’autoajuda.

-S’emporten molts llibres a la setmana?

-Més o menys uns 40 o 50, tinc un programa per controlar-ho.

-Quins llibres són els que més s’emporten els de nens o els d’adults?

-Els d’adults, els llibres que més s’emporten son les novel·les.

-T’agrada escriure?

-No, però tampoc gens.

-Els ordinadors estan sol·licitats?

-sí, molt, també hi ha molta gent que es porten els seus perquè hi ha wifii gratis.

-Qui ve més els nens o els adults?

-Vénen més els nens, però la gent gran entra i surt i els nens es queden a fer deures.

-La gent es fa el carnet o prefereix llegir a la biblioteca?

-Quasi tothom que entra per la porta en té.

-La gent respecta la norma de parlar en veu baixa?

-Sí els vas avisant si, però en general la respecten.

-Porteu llibres nous cada setmana?

-No, n’entren molts d’una ràfega un o dos cops a l’any uns 100 o 200, a l’estiu en van entrar 200, i en principi en teníem prous per tot un any, però ara n’entraran 100 més.

-Teniu molts socis?

-Tenim 1.000... N’hi han 1.450?

-La gent fa aportacions de llibres?

-Sí, bastantes, però molts no es  poden aprofitar, i hi ha un racó de llibres gratis.

-S’ha d’estudiar per tenir aquesta feina?

-Sí, es diu biblioteconomia i documentació.

-Es respecten els llibres?

-Depèn de qui sigui, els d’infantil són els que menys i els grans molt més.

-Fa molt que estàs aquí?

-Fa un any que estic aquí, però la bibliotecària de veritat es diu Gemma, però esta de baixa i jo l’estic suplint.

-Es tornen els llibres?

-Sí, aquí no hi ha gens de morositat, cada 3 mesos fem una reunió totes les bibliotecàries dels costats i Breda es un dels que menys morositat tenim.

-Hi caben tots els llibres?

-Sí, perfectament, ara portaran una remesa, per tant portaran una prestatgeria nova perquè els llibres ni estiguin massa apretats.

La Raquel ens ha ajudat molt. Ha col·laborat molt bé i per  sort ens a permes fer l’entrevista. Ha sigut tot un honor fer-li l’entrevista a ella, ens a tractat molt bé i ens a respost igual de bé.

  

Neo i Estel

El conte de la Isabel Cros (3er capítol)

                                             L’HOME I LA GUINEU.  3r CAPÍTOL    


Estava espiant i olorant, del que jo ja en diria: LA FAMOSA GUINEU. Evidentment, primer havia de comprovar si hi havia ‘’l’ós’’, o més ben dit, el que la guineu creia que era un ós. Un cop va haver comprovat que no hi havia cap ‘’ós’’, es va encaminar cap el corral de les gallines, estava tan afamada que ja estava disposada a atacar...

L’endemà al matí, en Marc, tot cofoi i content va anar a repartir el menjar als animals, segur que tindria 7 gallines, també segur que la guineu no tornaria mai més, i segur també, que no tindria més maldecaps. Tot content i alegre, va anar a veure els porcs, els cavalls, les eugues, les vaques... i tots els animals que tenia, però la seva alegria es va apagar de cop, quan després de comptar i recomptar, només tenia 6 gallines...

-Ha d’haver sigut una guineu diferent, la mateixa no pot ser, ja va descobrir que aquí hi vivia un ‘’ós’’, per tant, es va cagar a les calces i no ha tornat més. N’hi ha d’haver una altra, aquesta nit, hauré de tornar a actuar. Me’n vaig a dormir.

I finalment, va anar a dormir, amb el despertador del rellotge posat a les 21:00.

Va sonar el despertador, es va aixecar cames ajudeu-me, es va disfressar d’ós i es va encaminar cap al corral de les gallines. Es va estar esperant molta i molta estona, i és que la guineu, des de lluny, ja va veure que aquella nit hi havia l’ós i va decidir no acostar-s’hi.

El pobre Marc, estava cansat i es va asseure a terra,després es va estirar i finalment es va adormir...

Va ser el matí següent, a les 10:00, que el van despertar els animals demanant teca, que el granger va dir quasi a ull cluc.

-O no, la guineu!!!!!!!!!! Em vaig adormir! I les meves gallines?

A més a més, quan es va adormir, es va moure, i va anar a parar una mica lluny. Es va aixecar corrents, va anar al corral de les gallines i es posar a contar-les llavors es va adonar que en tenia...

Continuarà...

ENTREVISTA A GLÒRIA BUSQUETS

Em trobo a la Plaça de Baix, al costat de la tapisseria Jaume, i la Glòria Busquets, la professora de dibuix per a totes les edats, ens dedicarà un temps per poder fer-li l’entrevista.

De petita, t’agradava dibuixar?

Sí, molt. Sempre dibuixava a tot arreu, a les vores de les llibretes...etc. Encara és l’hora que quan m’avorreixo, dibuixo, jo sempre dibuixant.

Com vas aprendre tan bé ha dibuixar?

Anant amb una escola, és la manera que s’aprèn.

Què et va inspirar per fer classes de dibuix?

M’ho van demanar i vaig acceptar. M’hi vaig trobar tan a gust, que vaig decidir seguir fent classes de dibuix, perquè a més a més, m’agradava estar amb nens i amb gent.

Quan vas començar a fer classes de dibuix?

Ara fa uns 28 anys, vaig començar a donar classes definitivament l’any 1987.

Quantes tècniques saps per pintar?

Moltes, és molt difícil de tantes que n’hi ha, però en diré algunes: llapis, oli, aquarel·la, aerografia, digital, pastels...

Quins són els colors que més fas servir per pintar?

Els colors que més faig servir, són els colors bàsics: blau, groc i magenta (el vermell de veritat).

Quins tipus de pintura o colors per pintar són els que més fas servir tu?

A mi m’agrada més fer servir les pintures d’oli, les temperes, colors de fusta i tinta. Això no vol dir que no faci servir altres maneres, senzillament, les que t’he dit són les que més faig servir.

Què sols recomanar als teus alumnes?

Que practiquin molt a dibuixar, així les coses i els dibuixos, cada cop els hi surten millor.

Et diverteixes, amb els teus alumnes?

Sí, molt. Sobretot quan es comporten, i si fan broma, en el moment adequat.

Quan dibuixes, t’envaeix algun tipus de sentiment (alegria, etc...)

M’agrada molt pintar, pots sentir alegria, pau... però quan et surt  malament, sents ràbia.

Com t’agrada més pintar, en un quadre, en paper...?

Amb tot, però m’agrada més pintar quadres, perquè ja he dit que a mi m’agrada pintar amb temperes, és la manera de pintar els quadres.

Quins tipus de dibuix són els que més dibuixes, (paisatges, animals, etc...)?

M’agrada dibuixar persones, perquè m’agrada la vida.

Com t’inspires per fer un dibuix?

Mirant i observant.

Fas alguna cosa més, apart d’ensenyar a dibuixar?

Sí, pinto per mi al meu aire o perquè m’ho demanen, faig cartells i més coses.

Moltes gràcies, estem molt agraïts pel temps que ens has estat atenent i responent les preguntes. I així ens acomiadem de la Glòria Busquets.

FINS UNA ALTRA!!!!!!!!!!!!!

                                                                                                                     Isabel Cros

El conte d'en Jordi Badia (3er capítol)

  LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 3

Les cames es van agenollar. El noi cada vegada tenia més por. Semblava que aquella persona no se’n havia adonat de la presència del nostre protagonista. Es va començar a sentir un soroll, era com si es moguessin papers i, venia de la caixa.

-Mmmmmm –va murmurar aquell estrany desconegut que vestia uns pantalons negres, unes bambes blanques i un jersei negre. -Aquí hi ha alguna cosa diferent, qui ha tocat això?

Les cames es van aixecar, van anar en direcció a l’escala, es va sentir grinyolar una porta i es va apagar la llum.

Espantat, es va aixecar el més ràpid possible  i quan anava a baixar l’escala,  la porta de la terrassa es va obrir de cop. El noi va baixar corrents, saltant de tres en tres les escales i sense parar va anar a la seva habitació. Estranyament ningú va dir res. Ni els pares es van aixecar, ni van mostrar cap senyal d’espant.

L’endemà, tenia una son que no s’aguantava dret i a més li tocava anar a l’escola. Tenia unes ulleres (de cansament) tan blaves com aquella estranya nit. De totes maneres a l’escola no es va adormir perquè els seus companys de classe eren uns cridaners. Però no es rendia i va decidir, aquesta vegada, buscar informació informàticament. Tot i que els mestres van dir que estava prohibit estar a l’aula d’informàtica sol, hi va anar i no va trobar res, semblava que tota l’ informació estava a casa seva.

A casa seva va decidir posar una càmera connectada a la corrent, perquè gravés tota la nit, a veure si tornava a aparèixer aquell estrany personatge. Va col·locar-la estratègicament, de manera que quan passés per allà, la càmera el gravés bé.

Va fer els deures, va sopar i se’n va anar a dormir bastant aviat.

L’endemà, quan va pujar a dalt tot entusiasmat, la càmera no hi era.

ENTREVISTA AL SENYOR JOAN SÀNCHEZ

Em trobo aquí, al local social del club petanca Breda amb el seu president senyor Joan Sànchez per fer-li l’entrevista.

Joan, com va arribar la petanca a Breda?

A Breda la petanca va arribar a finals dels anys 60 per el senyor Rufino Pérez que tenia una casa aquí a Breda i era jugador del club petanca Barcelona.

A quin any va ser fundat el club petanca Breda?

El club petanca Breda va ser fundat a l’any 1972.

Quants socis hi han a l’actualitat?

El club petanca Breda a l’actualitat conté amb un centenar de socis més o menys.

Com funciona el club socialment?

El club funciona entre 6 o 8 socis triats per tots els socis que formen la junta.

Competicions que juga el club petanca Breda.

El club petanca Breda juga la lliga del Montseny amb 2 equips que juguen el febrer i el juny i al setembre comença la copa de la lliga del Montseny que acaba al mes de gener. A més a més, el mes d’agost s’organitza un torneig que venen jugadors de tot Catalunya per Nadal fem un torneig familiar per a tots els socis amb una petita panera per a tots els jugadors.

Com es manté la petanca econòmicament?

Gràcies a la col·laboració dels socis mitjançant una quota anual, rifes socials i també amb l’ajut de l’Ajuntament amb el manteniment del local social.

Moltes gràcies per tot, Sr. Joan!!      Judit Pol                                                                                  

Entrevista a l'Eva Gonyi

La Maite i jo (la Ivanna) hem volgut entrevistar a l'Eva Gonyi, una membre de l’associació de dones de Breda. Ella té 49 anys.

1)  FAS ALGUN ESPORT?

Faig padel, gimnàs, i caminar.

2) QUANT TEMPS FÀ QUE ESTÀS A LES DONES DE BREDA?

Fa 7 anys que estic aquí i se m'ha fet molt curt tots aquests anys.

3) ET DEDIQUES A ALGUNA COSA MÉS APART DE LES DONES DE BREDA?

Jo nomes faig les dones de Breda i  sóc mestressa de casa

4) QUE ET VA INSPIRAR PER ENTRAR A LES DONES DE BREDA?

Em va inspirar 1 activitat pel poble, i per les dones.

5) HAS INCORPORAT ALGUNA IDEA PER MILLORAR LES DONES DE BREDA?

A la junta som 10 persones i anem donant idees.

6) PREPAREU VOSALTRES LES FESTES MAJORS DE BREDA?

Nosaltres només provoquem la festa de la Socia, el pessebre vivent, activitats per la festa major, curses, bicicletades i la fira d'entitats.

7) US AGRADA ORGANITZAR AQUESTES FESTES?

Si ens agrada i sempre volem fer propostes pel poble.

8) PREPAREU ALGUNA COSA APART DE LA FESTA MAJOR?

Preparem activitats ludiques i cursets.

9) TU VOLIES FORMAR PART DE LA UNIÓ DE LES DONES DE BREDA?
SI, un dia van venir la presidenta i vicepresidenta i elles m'ho van proposar, jo m'ho vaig pensar i vaig dir que sí.

10) ET TROBES A GUST A L'ASSOCIACIÓ?

Jo em trobo molt a gust i espero seguir uns anys més.

11) QUANTES COMPANYES TENIU ALLÀ?

Som 10 a la junta i cada cert temps ens van substituint.

12) ET TROBES A GUST AMB LES TEVES COMPANYES?

SI, em trobo molt a gust.

13) QUI ES LA PRESIDENTA?

La presidenta és la Dolors Roca.

14) T'AGRADARIA SER LA PRESIDENTA DEL CLUB?

No, ja estic bé formant part de la junta.

15) T'AGRADA COM TREBALLA LA PRESIDENTA?

SI, es una dona molt imaginativa i un model a seguir per la resta de la junta.

16) DE PETITA JA VOLIES SER UNA DONA DE BREDA?

De petita no existia l'associació de dones i crec que les nenes d'avui en dia els hi agradaria formar-ne part.

17) QUAN VAS SABER QUE ERES UNA MEMBRE DE LA ASSOCIACIÓ DE LES DONES DE BREDA, ET VAS ALEGRAR?

A mi m'ho van preguntar i jo vaig dir que sÍ, estava alegre perquè m'ho havien dit a mi.

18) QUINA SERA LA SEGÜENT PROPOSTA PER AL POBLE DE BREDA?

Volem fer el pessebre vivent al “Poble Espanyol” de Barcelona, i sempre millorar el poble.

MOLTES GRÀCIES EVA,  PER DEIXAR QUE ET FÉSSIM L'ENTREVISTA I CONTESTAR TOTES LES NOSTRES PREGUNTES!

ADÉU!!

                                                                                        IVANNA I MAITE

Entrevista a Selva FM

ENTREVISTA a Selva FM Ràdio

Hola, nosaltres (la Marta i jo) hem decidit fer l'entrevista a Selva FM, la ràdio.

Hem anat a preguntar a la biblioteca de Breda a una sala que és el lloc on és fa.

Ens ha respòs les preguntes un noi jove i simpàtic, anomenat Jonatan.

Quants anys fa que Selva FM està aquí a Breda?

A Breda porta anys,es va obrir al 1999.

Abans de tenir el nom de Selva FM teníeu un altre?Quin?

Sí, la ràdio.

Hem sentit que heu estat treballant a Hostalric,Riells i ara a Breda,és veritat?

A Riells i ara Breda sí, però Hostalric no perquè porta més anys oberta,per tant, no hi havíem anat.

És molt difícil aquesta feina?

No és molt difícil, perquè ja porto anys. Per la gent que comença ara una mica sí, però vas agafant pràctica.

Quin tipus de música poses?

De tots els estils (pop espanyol,catalana...).

Quines cançons són les més demanades?

No hi ha un nom concret per les cançons més demanades, però d’estils és la pop (la més moderna).

Et trobes a gust en aquest treball?

Molt.

T'agrada la música o estàs treballant aquí perquè és l’única cosa que t´'ha sortit?

M'agrada bastant escoltar-la. Em relaxa molt.

                                                                                                           Marta i Clara

Entrevista a Ivan Heras (Banc del Temps)

Entrevistat: Iván Heras

El Banc de Temps és una xarxa d’intercanvi de serveis entre la gent del poble. És una organització sense ànim de lucre. Ajuda a conèixer els nostres veïns i treballar amb ells per fer poble. També facilita la integració de nouvinguts.

1.      Quan va començar el Banc de Temps?  Va començar al 2010 , al maig es va parlar i a l’octubre ja estava creat. I es van fer els documents, perquè fos oficial.

2.      I per què ?  Hi havia un Banc de Temps al barri de Gràcia i ens va cridar l’atenció que no s’utilitzés els diners i tot fos amb temps.

3.      Com funciona?  Quan un soci es vol apuntar ha d’emplenar una sol·licitud i oferir els seus serveis, és responsable dels seus serveis. Hi ha una llista amb els serveis que només poden veure els socis.

4.      Quantes persones sou ara mateix?  Ara mateix som 142 . S’hi està apuntant molta gent, en un mes ja s’han apuntat 15 persones.

5.      Com es fa per apuntar-se?  S’ha d’anar al Centre Cívic dimarts i divendres de 18:30 a 20:00 i dimecres de 9:30 a 11:00. Per e-mail: bancdetempsdebreda@gmail.com o buscar ‘bancdetemps de Breda’ al Facebook, o al nostre blog bancdetempsdebreda.wordpress.com

6.      Iván , tu que ets un dels socis fundadors que significa el Banc de Temps per tu ?   Conèixer molta gent i veure com la gent a través del Banc de Temps es conegui i s’ajudi entre ells.

7.      I els demès que creieu que pensen del Banc de Temps?  Crec que els agrada perquè participen i s’apunta molta gent.

8.      A la gent que no coneix el Banc de Temps que els hi diries per tal que s’apuntessin?  No hi ha diners entremig i és una manera d’ajudar-nos entre tots.

9.      Creus que va ser una bona idea?  Sí, desprès vam començar i vam veure que a molta gent els va agradar. Primer érem 10 i ara ja som 142. Calculem que les activitats del Banc de Temps impacten entre el 5% i el 8% de la població total. Aquestes 142 persones només són els adults i no totes les parelles, els menors i els avis que també participen.

10. A través del Banc de Temps què fas?  Vaig a ioga , i més endavant demanaré electricitat i ajuda per la mudança. Per la meva banda, ofereixo cuina tailandesa i món laboral, currículum.

                                                       Laura i Paula  19/10/14  6éB