El conte viatger de 6è B. Gran Bretanya

L’ÍRIA I EN MUSSI SE’N VAN A... LA GRAN BRETANYA!

  

Després d'estar a Cuba i amb el bitllet encarregat i la maleta feta, l’Íria i en Mussi es van dirigir a l’aeroport per fer un llarg viatge amb destí de la capital del país: Londres. El pla de l’estada a l’illa era el següent: visitar les tres nacions (Anglaterra, Escòcia i País de Gal·les) i visitar els llocs més importants del país. Van començar pel Tower Bridge, un dels llocs més importants de Londres. Ja era hora de sopar perquè entre que van arribar pel migdia i van anar a l’hotel i el Tower Bridge ja no els donava temps de fer res. Va sopar un Sandwich i és que allà és on es va inventar aquesta manera de menjar. L’endemà al matí van menjar uns ous fregits i unes torrades i es va posar a recórrer la ciutat i els voltants. Ja finalment, van anar a veure el lloc més conegut de la ciutat: el Big Bang. Van aprofitar per fixar l’hora bé al rellotge i van anar a dinar. Com que era diumenge van menjar el Sunday roast, menjar també inventat allà i que normalment es menja pel diumenge. Van fer les maletes i va anar cap a Gal·les.

Un cop allà van anar a l’hotel a establir-se i van anar a sopar, ja que a part del viatge, també van visitar alguns llocs d’Anglaterra(Radcliffe Camera...).

L’endemà van anar al Castell de Cardiff (ciutat on estava el seu hotel), al Millenium Stadium i a Castel Coch. Després de dinar, es va fer les maletes per l’endemà anar a Escòcia.

L’endemà pel matí, van partir per, al migdia, estar a Edimburg on van dinar i es van instal·lar a l’hotel. Van anar a veure el castell d’Edimburg i a la platja de Portobello. Es va fer la maleta i es va preparar per l’endemà anar-se’n cap a un lloc molt especial... A Catalunya.

De cop es va despertar en un llit. Havia somiat amb un altre planeta amb un llenguatge inventat i un nom inventat amb animals inventats i coses al·lucinants. Ella tenia quatre braços i dos caps. Vivia en un altre planeta. Però el que no sabia era que acabava de crear en la realitat gent i un planeta nou.

El conte viatger de 6è B. Cuba

L’IRIA I EN MUSSI A CUBA

Quan vam sortir de Bulgària vam anar a l’aeroport per anar a Cuba i la seva capital era 

La Habana. Quan vam arribar vam decidir anar a un hotel de 5 estrelles. Vam anar a dinar a un restaurant que es deia “Los Nardos”. L’Iria va menjar uns canelons i en Mussi uns insectes.

Quan vam sortir del restaurant va manar a un museu d’art de Cuba. Quan vam entrar es veien uns vidres de colors. Hi havia moltes escultures típiques de famosos de Cuba. Vam anar a un gratacels que es podía entrar i mirar a dalt de tot es podía veure tot Cuba.Vam sortir del gratacels i vam anar a la platja a jugar a la sorra fina. 

Es va fer de nit i vam tornar a l’ hotel a dormir. L’Iria en un llit i en Mussi en una gàbia de diamants. L'endemà vam sortir de l’ hotel, vam agafar l'avió i vam tornar cap a casa.

FI

Conferències 6è B

Ja teniu aquí les conferències que vau fer a l'hora de català durant aquesta setmana.

 La qualitat del so no és gaire bona i s'escolta molt fluix. 

Per tant, intenteu posar els altaveus amb el volum ben alt per escoltar-vos. A reveure! 

Un nou capítol del conte viatger de 6è B: Finlàndia

L’ÍRIA I EN MUSSI A HELSINKI (FINLANDIA)

Quan l'Íria i en Mussi eren a l’aeroport de Mèxic van decidir que volien anar a Finlàndia a passar uns quants dies. Quan ja per fi eren a Finlàndia,

van anar a buscar l'hotel que es deia: Scandic Paasi i era de cinc estrelles. Quan van arribar, van deixar l'equipatge a l’habitació i es van dirigir a la catedral de Upenski, però quan estaven a punt de arribar es van trobar el mercat del port o com ho deien allà "kauppatori", en aquell marcat es ven peix acabat de pescar i molt a prop hi queda el port. 

Vam decidir fer-li una ullada ràpida el mercat perquè si s'entretenien molt tancarien la catedral. I així va ser van poder entrar dins la catedral i quan van entrar es van quedar meravellats perquè hi havien moltes pintures, columnes, gegants, làmpares de vidre en forma de diamant i les barres semblaven que eren d'or i també hi havia una cúpula que semblava un aquari i el tenia la catifa vermella. L'exterior era d'un color vermell taronjós i les cúpules eren de color daurat, desprès van anar a la plaça del Senat i la font, quan van arribar a la plaça van buscar un restaurant per dinar, l'Iria va demanar empanadilles de kareli i en Mussi, salmó. Desprès van anar a la catedral de Luterana, quan van entrar van veure una pintura de déu recoberta de detalls d'or i una mica més endavant hi ha una font on hi ha l'aigua sagrada i a fora era tota blanca i les cúpules de color verd. Llavors van anar l'hotel a sopar i a dormir. L’endemà van anar a visitar el Kiasma que era un museu d'art contemporani, després van anar a l'avinguda Esplèndida que seria com la rambla de Barcelona, però els edificis eren antics però reformats i ells quan ho van veure es van quedar bocabadats per aquells edificis tant bonics i l'Íria li va dir a en Mussi: com pot ser que aquets edificis tant antics estiguin en tan bon estat i tan bonics. Desprès van anar a dinar i llavors van decidir anar a veure el parlament però era tard i estava tancat, a l'Iria se li va acudir anar a veure l’església Temppliaukio, quan van arribar, van veure que l’església era sota terra, semblava un teatre per com estaven posats el bancs. Desprès de veure l’església, van anar a l’aeroport i allà decidiran on aniran.

Un nou capítol del 2on conte d'en Jordi Badia

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI 2

CAPÍTOL 3

Aquell home, els estava mirant sense treure’ls l’ull de sobre. Estaven esperant a que toqués el timbre per entrar. No per entrar a classe (que ningú volia entrar, tots anaven mig adormits) sinó perquè volien que no els seguís aquella persona. Els feia una mica de por aquella persona perquè, sobretot, els portava molts records que no volien recordar, per no tenir més maldecaps. En sortir, ells ja no se’n recordaven d’aquella persona, i tampoc la van veure, però encara els seguia. Era una persona semblant a la de l’APM. El que diu: “Pim Pam toma Lacasitos!”

Arriba a casa, fa els deures i berena i finalment, obre l’Skyp...

No li reconeixia la contrasenya! Va tancar la finestra i la va tornar a obr..

No hi havia la icona. Això era massa estrany.

Se’n va recordar del perfil  a les xarxes social de la M.I.N.A. (el nom era inoblidable). El va buscar a Goo...

Tampoc hi havia la icona! Cansat, va anar a buscar al seu pare per trucar a l’informàtic. Com que vivia a prop va venir de seguida i s’ho va mirar. A l’historial no constava cap programa instal·lat anomenat Skype o Google. Van mirar de recuperar la contrasenya de l’Skype i tampoc hi havia cap usuari registrat amb el nom del noi. De cop es va apagar l’ordinador. No és bo que un ordinador deixi de rebre corrent de cop. L’ordinador es va engegar. Per sort no s’havia espatllat. Però no va sortir a l’escriptori sinó que es va quedar eternament carregant. De fet, eternament no, al cap d’un quart d’hora el van apagar i el van encendre. Allò era un error que ja passava des de fa temps i no els va preocupar. El van reiniciar i va passar el mateix. Van repetir el progrés i sí que es va encendre. Per fi!

Però quan van entrar a l’escriptori...

El nou conte d'en Jordi Badia. Capítol 2

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI 2

CAPÍTOL 2

Buah... Ara haig d’anar a entreno?! Quina mandra. En fi! Anem-hi. Segur que serà divertit. (Em vaig dir a mi mateix).

Vaig entrar al vestuari i tots feien una cara de poques ganes de fer esport que estaven apunt de desmaiar-se. Fins que al final, un nen d’un altre poble va preguntar:

-Com és que esteu tots així? I a més tots?

-Doncs mira, fa temps vaig viure una “aventura” i just fa poc sembla que hagin tornat. Tinc el seu contacte d’Skype i just quan era hora de venir s’ha connectat i no he pogut parlar amb ells. Ara pensaràs que estic xalat, oi?

-Doncs mira, no ho penso. A Riells també ens va passar això. O alguna cosa semblant.  Com es deia la companyia que feia tot això? M.I.N.A?

Els altres de l’equip que eren del poble, també estaven com ell perquè també havien vist el contacte de M.I.N.A.

Quan van sortir de l’entrenament, van quedar l’endemà a l’insti per parlar del que havia passat.

A dormir, a sopar i cap al llit!

L’endemà es va despertar i es va despertar de seguida i es va preparar per anar a l’insti. Fins i tot va acabar massa d’hora i es va estar esperant mitja hora a que fos hora de sortir.

Va arribar a l’insti. Va arribar molt aviat. Van arribar tots al cap d’una estona i se’n van anar cap a un racó i es van posar a parlar del tema. Encara faltava un quart d’hora per entrar. Just en aquell moment va aparèixer un home amb un rostre bastant conegut.

La Carta de la Laura Ortega

CARTA PER LA NORA 

Estimada Nora, tinc ganes de veure't, ja que fa molt que no ens veiem.

En aquesta carta m'agradaria recordar, per quan siguem grans, aquells moments que per tonteries molt petites per poc ens morim de riure:

1: A les festes de dormir quan a la nit només molestes i al mati no hi havia qui et despertés, excepte tirant-te aigua.
2: O al càmping, quan ta mare ens feia anar amb bici de bon matí i tu com sempre rondinaves.
3: També els secrets dels novios: que si aquest és molt guapo, que si els seus cabells tan bonics i els seus ulls, no en parlem, que si és el més guapo del món és ell i teníem sort que no ens agradés el mateix.
4: I com no, la típica discussió entre ta mare i tu: 
-Avui quedo, 
-No, jolín mama perquè no.
5: O quan la Laura M, la Paula i jo ens reiem de tu per molestar-te i et feia molta ràbia.
I moltes coses més que no es poden explicar... Tu ja m'entens.
I aquestes petites coses et fan ser ÚNICA i no hi ha ningú com tu. T'estimo molt, per això la nostra amistat ha sigut,és i serà, molt especial per sempre.
 
P.D: La última cosa, t'estimo i no t'oblidare mai.
ADÉU,  espero veure't aviat.

De la teva amiga Laura Ortega Moreno

El cap de setmana de la Laura Ortega

CAP DE SETMANA MOLT LLARG I DIVERTIT

Dijous:

Dijous quan vaig acabar l'escola vaig anar a Sant Llop perquè era la festa de l'Estel i la Clara. 

A les 7.00 hores va acabar la festa i algunes nenes ens vam quedar a dormir. 

Ens ho vam passar molt bé.

Divendres:

La meva mare em va venir a buscar a la festa de la Clara i l'Estel, després vaig anar a dinar a casa dels meus tiets de Cardedeu perquè era l'aniversari de la meva cosina Alba i i l'Aleix . Ens van comvidar a mi els meus pares i les meves dues germanes, també el meus altres tiets i cosins petits.

Dissabte:

Dissabte vaig anar a una inauguració del poble.

Després vaig anar a dinar a casa de la meva àvia Teresa i en acabat de dinar vaig anar a jugar amb la meva germana Cèlia.

Diumenge:

Diumenge m'he llevat a les 9.00 hores perquè era la festa dels avis i ho havíem de preparar tot perquè quan vinguesin estigués tot molt bé.  Ales 10:30 hores vam anar a missa. Per cert, la esglesia estava plena per la festa dels avis. En acabat vam anar a dinar amb ells i després em va venir a buscar ma mare per marxar a casa.

Dilluns:

Dilluns he anat a jugar a padel amb la meva germana,  la Marta i la Laia. 

A les 12:00 hores ha sigut quan hem acabat la hora que ens tocava i hem vingut a casa a  fer remullada.

Ala tarda he anat a patinatge. 

Ha sigut un cap de setmana entretingut i divertit.

M'ho he passat molt bé tot i que estic molt cansada. 

El tresor perdut. Capítol 3

-Gireu a l’esquerra, després de pujar les escales principals, feu vint-i-dues passes endavant. Després mireu amunt i trobareu una porta al sostre.  Pugeu per allà.

-Anem fins a la porta, i després continuem llegint. -va dir en Sergi. 

Van trobar la porta amb un moment, però el més difícil era pujar. Van  pujar un sobre l’altre, fins arribar a la porta. En Jaumet va obrir la porta, no hi va veure res. Quan es va girar va veure una rata, i com ell tenia por va fer un crit que el van sentir “des de l’altra punta del mon”. 

El guia va sentir el crit i va anar a veure què passava. En Marc va tancar ràpidament la porta i li va donar el mapa a en Jaumet. El guia va dir: -Què feu aquí? I per què crideu? 

En Marc va dir:- Estem buscant un tresor.

-Què!!!, així que el teníeu vosaltres el mapa del tresor. Jo sóc el fill del rei i per error vaig tirar el paper equivocat a les escombraries. L’he estat buscant i no el trobava. Si voleu us ajudo a trobar-lo. Només nosaltres sols. Us sembla bé?

-Sí, però en Jaumet és qui va trobar el mapa, i està dins de la porta “secreta”. I tots els altres? -va dir en Sergi.

-Quants en sou sense contar-vos vosaltres? 

-Som 7.- va dir en Sergi. 

-Ok, doncs només el buscarem nosaltres quatre. 

En Marc va anar a dir-li als altres que el mapa era fals. Ells van marxar. Es van esperar a la nit, per entrar. Van quedar a les 11 hores. Van anar a la porta. La van obrir, i es van adonar que s’havien deixat en Jaumet. Van pujar tots tres a dalt de la porta, i es van ajuntar amb en Jaumet. Van continuar llegint el mapa. Al mapa posava...

Les aventures d'un noi anomenat Jordi. 2a PART. Capítol 1

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI 2

CAPÍTOL 1

Ja han passat cinc anys i no els recordaven. Feia massa temps de tot el que havia passat. Però al cas es que ja havien tornat. Només ho sabia ell, en Jordi i va preferir mantenir-ho en secret fins que fos necessari dir-ho. De fet, tenia un pressentiment: passaven coses estranyes. Aquell dia, va passar una cosa que feia anys i anys que no passava: a les golfes es va moure el ratolí durant la nit. Precisament a les golfes i per la nit. Això resultava una mica familiar... Com si ja hagués passat...

Un altre dia, per curiositat va mirar a l’historial del seu ordinador per veure la última pàgina guardada de les seves visites i n’hi havia una que era: http//:MINA.com.

Ja se’n recordava! La M.I.N.A! Era aquella companyia tan rara que van veure fa temps. De cop li va venir al cap el nom d’un noi molt interessant...

-Juan Carles Pacheco Tornactuar es deia? –Es qüestionava a ell mateix.

Era tarda i havia tornat de l’institut. Ja se’n havia fet un, d’institut, al seu poble, Breda.

Tot i això encara no havia deixat hoquei i quan podia sortia amb els seus amics amb bici. Després de l’escola, en Jordi es va connectar a l’Skype i, ja que havia passat tot allò, va recordar que entre els cinquanta i pico contactes que tenia n’hi havia un que guardava molts records... M.I.N.A.

Marcava que estava ocupat. Per això, no rebia ni podia enviar missatges o trucades. Va fer els deures de pressa i corrents i es va preparar la motxilla per anar a hoquei en aquell moment, quan s’estava tancant l’Skype, va aparèixer un missatge: M.I.N.A. connectat.

Els avis de la Laura Ortega

ELS AVIS

 

La meva àvia es diu Teresa, té 68 anys i va néixer el dia 12 d'agost de 1946.

La meva iaia em cuida quan els meus pares treballen i em dona de dinar algun migdia. Cada dia la vaig a veure sigui pel dematí o a la tarda.

És la mare de la meva mare. Ara no m'hi quedo gaire a dormir però quan era petita m'hi quedava moltes vegades. És molt agradable,simpatica,generosa i divertida.Li agrada molt i molt pintar. 

 

Per fora no és molt alta, ni molt gorda, té els ulls blaus, els cabells castanys i per tenir 68 anys te molt poques arrugues. També porta un bastó que l'ajuda a caminar.

Qun estic malalta i no puc anar a l'escola ella em fa tot el possible per curar-me i em fa el que necessito. Quan a vegades no entenc alguna cosa ella m'ho explica, és molt llesta.

Ella està casada amb el meu avi però el meu avi va morir quan jo tenia 6 anys.

M'agradaria que no s'hagués mort pero el passat ja és passat.

Ella per mi és com una segona mare me l'estimo molt.

Així és ella, per mi és perfecta.

El conte viatger de 6è B. Mèxic

 

 

 

Van agafar un bitllet per anar cap a Mèxic. El viatge es va fer etern perquè s’hi van estar dos dies amb avió. Quan van arribar a Torreón es van instal·lar en un hotel de luxe i van descansar una bona estona. Quan van descansar prou se’n van anar a fer una volta per la ciutat per conèixer més el lloc i de cop i volta van veure un grup de gent que portaven flors, anaven colorits i també portaven ninots de calaveres vestits amb flors, barrets grans, etc. L’Íria tota curiosa els va seguir i van entrar en un cementeri, en Mussi es va amagar darrera de l’Íria perquè tenia por. Van veure gent ballant, cantant, menjant i posant rams a les tombes. En Mussi quan ho va veure se li va treure la por i fins i tot es va posar a ballar, van parlar amb la gent i van saber que el que estaven celebrant era el “dia dels morts”.

Quan es va fer de nit, van anar a un restaurant a sopar. L’Íria va demanar uns  “tacos” que es una truita de blat de moro enrotllat ple de carn i verdures i en Mussi va menjar uns “burritos” que es el mateix que els tacos però amb truita de farina i es veu que tots dos son menjars molt típics i se’n van anar a dormir perquè l’endemà tenen que agafar un altre avió cap a ....     

Eloi Formiga

 

 

 

 

 

 

El conte d'en Marc Moré. El tresor perdut. Cap. 2

 

Ens vam esperar a la jornada de portes obertes, sinó havíem de pagar de 5€ cada un, ens sortia a 50€. La jornada de portes obertes era la setmana que ve. Ens vam esperar.

Avui era el dia de les portes obertes. Vam traçar un pla. El pla consisteix en què set persones anem amb el guia, un es tirarà per les escales i farà veure que s’ha fet molt mal, mentrestant tres persones marxaran a buscar el mapa.

- Algú s’ofereix per tirar-se per les escales?

-Jo. -va dir en Pol.

- Ok, perfecte. Jo, en Sergi i en Marc anirem a buscar el tresor, mentre vosaltres us fareu els preocupats per en Pol i fareu una "bola".

- Algun dubte?

Sí. -va dir l’ Alex. -Per què sou vosaltres que anireu a buscar el mapa del tresor? Perquè som els únics llestos del grup -va dir en Sergi.

- Ei !!! Sergi, no et passis.-va dir en Jaumet. A les 10 hores van arribar tots menys en Bernat, que sempre arriba tard. En Bernat va arribar cinc minuts tard. A les 11 hores va començar la visita. En Pol es va tirar per les escales que estaven davant de la porta principal. L’Alex va cridar: -Ajudeu-lo, ajudeu-lo!!! Té un problema en els ossos, i cada cop que cau se li trenca algun ós, és de “vidre”. 

Mentre feien una "bola",  en Jaumet, en Marc i en Sergi van anar a buscar el mapa del tresor, van començar a llegir el mapa, i en el mapa posava...

 

 

Un nou conte de la Paula Villasclaras

El gat dels boscos

Hi havia una vegada, un gat molt pelut, amb les orelles en punta, de tons grisos i la cua de conill. Ell vivia pels boscos de la Pintoresca. Li agradava molt caçar ratolins i observar a la gent que passava. Li agradava mirar però que no el veiessin. Un dia va fer una excursió amb els seus amics Linx i Zuca. Van començar a fer l’excursió, llavors van trobar una casa molt gran abandonada. Dins la casa hi havia dos grans arbres molt bonics. Aquests tenien una història de fa molt temps.

Eren dos bruixots que vivien a una bonica casa. Ells eren molt dolents i feien encanteris per molestar a la gent. Tothom estava ben fart d’aquests bruixots que només volien molestar. Van decidir trucar a una fada molt llesta que va venir des del País de la Màgia a ajudar a la gent. El que va fer va ser un encanteri que els faria tornar-se arbres. Va posar el líquid dins l’aigua que bevien cada matí, i es van convertir en arbres. Des d’aquell moment la gent va poder viure la seva vida tranquil·lament. Van aconseguir que uns bruixots tan dolents es convertissin en arbres que el que  fan és netejar l’aire. Tots els arbres més petits són els fills que van tenir. Com que els bruixots es van fer tan grans, amb les seves  branques van trencar el sostre i van sortir cap a fora.

Als gats els va agradar molt la història que els va explicar la guardiana de la casa, una geneta.

El conte viatger de 6è B. Argentina

L'ÍRIA I EN MUSSI

L'Íria i en Mussi han anat a l'aeroport per agafar el seu próxim vol a Argentina. En arribar a Argentina el primer què ha fet ha sigut mirar on estava la seva amiga "Maria". La Maria i l'Íria es coneixen des de petites. l'Íria va venir de petita amb el seu tiet i es van quedar a dormir a casa del pare de la Maria ja que el tiet de l'Íria i ell es coneixien per la feina. Bé doncs quan l'Iria va veure a la Maria va deixar les maletes a terra i va sortir corrents a fer-li una abraçada ben forta i la Maria li va preguntar a l'Iria:

-Què tal? Com va tot? Què ja tens "xurri"?!!! M'has d'explicar moltes coses nena, fa tant de temps que no ens veiem!!! I aquest animaló tan macoo??!!!!

I l'Iria li va respondre:

-Es diu Mussi, me'l vaig quedar un parell d'anys després de coneixe't, i "lo" de novio nooo!!!! Tenir novio ara no!! De moment s'ha de gaudir amb els amics i amigues que quan tens novio fas el mateix. Anem a casa a deixar les maletes i ens ho expliquem tot.

I així va ser, van anar a casa a deixar les maletes i van anar a un restaurant a explicar-se tot "lo" nou. Total, es va fer de nit, van anar a dormir a casa de la Maria, la Maria va ficar un llit inflable per l'Íria, i en Mussi va dormir a la mateixa habitació que elles però amb el seu llit plegable que com és molt petit l'Iria sempre se l'emporta a dins de les maletes. Es van aixecar,es van vestir,es van pentinar etc... I al dia següent com que la Maria coneixia a l'actriu "Martina" de la sèrie "Violetta" van anar a veure-la perquè la germana petita de l'Iria li va demanar si podia anar a veure-la i li recollia un autògraf aprofitant que va anar a dormir a Buenos Aires i van anar a conèixer-la.

Quan va arribar a casa seva l'Íria va al·lucinar perquè a la sèrie era una noieta encantadora, pero en realitat creieu que és aixi? Doncs no, tot el contrari, és com es la Ludmila a la sèrie. Li va demanar la foto firmada i va sortir corrents d'aquella casa.

Aixo sí, feia una calor.... impressionant.

Amb tot això ja va arribar l'hora de marxar a l'aeroport, la Maria la va acompanyar i es van fer una abraçada ben forta i se'ls hi escapaven les llagrimes i tot, pero es van prometre que es tornarien a veure,l'Íria va pujar a l'avió i....

Continuarà...

 

El conte d'en Jordi Badia. CAPÍTOL FINAL

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI. Cap 21

 

 

Al cartell posava, posava... No posava res!!! A darrera del cartell, però sí que posava una cosa, i bastant sinistre: “I follow you. I’m behind you. I’m you”.

Aquella frase va fer que es giressin tots, no hi havia ningú estrany darrere seu i tampoc els seguia ningú desconegut. No acabaven de comprendre la frase: "I’m you". Què volia dir: Els controlàvem des del futur? Dins el seu cos, hi habitaven dos ànimes? No tenien res, clar.

 

Allò ja començava a cansar, tant esforçar-se per treure una resposta i que aquella resposta no servia per res. Ja era repetitiu. Es van ajuntar tots i es van plantejar ignorar el misteri. Van anar tots cap a casa i l’endemà, amb la consciència a lloc prendre una decisió. Mirar la tele, sopar i dormir. Tot això és el que va fer quan va arribar a casa. Quina mandra li feia fer qualsevol cosa. Estava molt cansat però no era cansament de fer exercici o de pensar molt sinó que era cansament de fracàs, d’esforç per res.

 

L’endemà no va fer les coses quotidianes amb el mateix entusiasme. Ell esperava a que, si la M.I.N.A. el mirava tota l’estona, intentaria impedir la seva decisió. Era l'única esperança que el motivava a anar a l'escola, a veure si havia passat alguna cosa més estranya... No va passar res tot l’endemà. Però és que tampoc va passar res en un munt d’anys. La colla van guardar el record com a un misteri impossible.

 

FI

El conte d'en Marc Morè. Capítol 1

Un dia en unes terres llunyanes un rei va morir i va deixar d’herència un mapa d’un tresor que portava fins a un altre mapa que estava al castell i aquell mapa portava a una illa, i a l'illa hi havia un altre mapa que portava fins al tresor. Es va fer així perquè els hi costés molt arribar. 

El fill del rei no va fer cas del mapa, i com que vivia a la ciutat va vendre el castell i el van fer turístic. El mapa el va tirar al terra. En aquell moment passava un nen anomenat Jaumet. 
En Jaumet va agafar el paper ja que li agradava molt agafar coses del carrer. El va mirar. En veure que era un mapa d’un castell va anar corrents a dir-li a en Sergi. En Sergi li va dir a un amic seu, i aquell amic seu li va dir a un altre amic. I així fins a ser deu persones (deu comptant-se ell). Es van posar un nom. El van discutir: 
-Jo vull que ens anomenem els busca tresors. 
-Jo els “minecrafteros”, ja que hi ha molts tresors. Però no serà millor anomenar-nos els millors?
 -Deixeu-vos de tonteries -va dir en Sergi. Perquè no se’l inventa en Jaumet?
 -Sí, sí, sí, és una bona idea. 

En Jaumet va dir:- A mi m’agrada el de “minecrafteros”, és divertit.
 I així es van anomenar.