El conte de la Paula Villasclaras. Capítol 2

El gat dels boscos. Capítol 2

Al dia següent van anar al riu de la Pintoresca. Encara que als gats no els agrada l’aigua els hi feia il·lusió anar-hi. Hi van anar “El Gat dels Boscos” (en Romeu), en Linx i la Zuca. No sabien per on travessar, no es volien mullar però tampoc volien que fos tan fàcil com crear el pont. Llavors van veure unes pedres a dins de l’aigua que feien de camí. Van travessar per allà, i la Zuca gairebé es cau però en Romeu la va agafar. Van aconseguir travessar sense cap problema. En arribar a l’altra banda van veure una casa on feia temps que no hi vivia ningú. Tenien una mica de por, però van aconseguir passar sense que ningú els veiés. Hi havia un camí ben llarg i no sabien on acabava.  Van seguir-lo i van arribar a Sant Llop. Com que van llegir en un cartell que posava Sant Llop, es van pensar que allà hi vivia un llop. Se’n van anar corrents, i per dins del bosc van trobar una cabana que havien fet uns nens. Van passar la nit allà. A prop hi havia una font i van caçar ratolins, allò va ser el seu sopar. Al matí es van llevar i van veure el cementiri. Van passar el matí allà i al migdia van baixar a Breda. Com que són gats del bosc, tenen la casa dins un castanyer.

Un nou conte de la Paula Villasclaras

El gat dels boscos

Hi havia una vegada, un gat molt pelut, amb les orelles en punta, de tons grisos i la cua de conill. Ell vivia pels boscos de la Pintoresca. Li agradava molt caçar ratolins i observar a la gent que passava. Li agradava mirar però que no el veiessin. Un dia va fer una excursió amb els seus amics Linx i Zuca. Van començar a fer l’excursió, llavors van trobar una casa molt gran abandonada. Dins la casa hi havia dos grans arbres molt bonics. Aquests tenien una història de fa molt temps.

Eren dos bruixots que vivien a una bonica casa. Ells eren molt dolents i feien encanteris per molestar a la gent. Tothom estava ben fart d’aquests bruixots que només volien molestar. Van decidir trucar a una fada molt llesta que va venir des del País de la Màgia a ajudar a la gent. El que va fer va ser un encanteri que els faria tornar-se arbres. Va posar el líquid dins l’aigua que bevien cada matí, i es van convertir en arbres. Des d’aquell moment la gent va poder viure la seva vida tranquil·lament. Van aconseguir que uns bruixots tan dolents es convertissin en arbres que el que  fan és netejar l’aire. Tots els arbres més petits són els fills que van tenir. Com que els bruixots es van fer tan grans, amb les seves  branques van trencar el sostre i van sortir cap a fora.

Als gats els va agradar molt la història que els va explicar la guardiana de la casa, una geneta.

El conte viatger de 6è B. Canadà

L’ Íria i en Mussi van a Canadà

L’ Íria i en Mussi van decidir que anirien a Canadà ,amb vaixell i avió. Primer van agafar l’avió a l’aeroport de Shangai i van anar fins a Portugal. Des de Portugal van agafar un vaixell fins al port de Saint John, Canadà.

Un cop arribats a Canadà van agafar un taxi per anar a Quèbec i es van allotjar a l’hotel Le Priori, de 4 estrelles. Al dia següent van llevar-se i van esmorzar. Durant el temps que quedava per l’hora de dinar van decidir anar a Alberta amb avió (una província de Canadà) . Quan van arribar, primer van anar al Cementiri dels Dinosaures, i van llogar un guia perquè els expliqués tot. El guía va explicar que es diu així perquè allà van trobar ossos de dinosaure. Hi ha com 35 espècies de dinosaures allà. Després van anar al Llac Peyto que també està a Alberta. Un senyor que sap molt sobre el llac els va explicar que es torna d’un blau clar a l’estiu. – És preciós- va dir l’Íria que es va quedar maravellada . Van tornar a Quèbec i com que tenien gana van anar a un dels millors restaurants que hi ha. De primer van demanar un “ Tourtière” , li van preguntar que era al cambrer i ell va dir que és un pastís de carn  que pot ser de porc o vaca i que és tradicional a les èpoques nadalenques però es pot menjar a qualsevol època. De segon, com havien demanat carn de primer, van demanar “friddleheads" i el cambrer els va explicar que són fulles de falguera amb dolç. Van pensar que un acompanyament no estaria malament. Llavors el cambrer els va dir que hi havia un que es diu “trempettes” , que es fa amb pa fregit humitejat amb xarop i cubert de crema. Finalment de postre un “Pudding au chomeur” , és una postre que correspon a una tarta dolça feta a base de caramel.

Van anar a fer la migdiada a l’hotel i en acabar es van dirigir a Toronto, on van fer de científics i van veure coses fascinants. Després van visitar les Catarates del Niàgara, són moltes cascades juntes i molt altes. És magnífic. El nom Niàgara és originari d’una paraula iroquesa que significa <<tro d’aigua>>.

Com havien vingut molt cansats van anar a dormir. Al dia següent molt d’hora van anar fins al Llac Manchado que està a Okanagan Valley. El Llac Manchado és un paisatge d’una bellesa estranya. Són com petits llacs que canvien de color depèn l’estació de l’any. A l’estiu, per exemple són d’uns tons blancs, verds o grocs. Van tornar a l’hotel i estaven fent una xerrada sobre Canadà i ells van escoltar que a Canadà hi ha com dos parts. Una que només es parla l’anglès i una altre que només es parla el francès. Després d’aquells dies tan esgotadors, necessitaven un somni reparador.     

Paula Villasclaras

La gateta de la Paula Villasclaras

La meva gateta Cleo està embarassada

Quan la meva gateta era petita jo l’anava a veure i m’ho passava molt bé amb ella. Li agradava molt jugar amb l’escombra. També es posava darrera la rentadora. Ens la vam portar quan tenia 1 mes i mig. Jo l’estimo molt, a la meva gateta. 

Ara ja té uns 9 mesos i fa poc va tenir el zel, com passa de ràpid el temps! La vaig conèixer quan gairebé acabava de néixer i ara està a punt de tenir gatets. La venien a veure dos gats: un gat blanc amb els ulls blau clar i un altre blanc i taronja amb els ulls verds. Dóna igual qui dels dos sigui el pare(o potser ho són els dos) perquè són molt bonics. 

Ara està embarassada i li falta poc per tenir els gatets. Va tenir el seu primer zel als 8 mesos. Les gates als 4 mesos ja poden tenir el zel i quedar-se embarassades. L’embaràs d’una gat dura unes 9 setmanes.  Els gatets poden ser de diferents pares i això fa que surtin de colors diferents i que uns siguin més peluts i altres menys. També les gates poden estar en zel quan estan embarassades i per això pot ser que no tinguin la mateixa edat els gatets. 

La meva gateta després d'estar embarassada ha fet un canvi molt gran. Dorm molt, juga menys, menja molt... Ara mateix ja pesa 3 kg i mig i fa poc pesava 2 kg i mig. Està molt carinyosa i no li agrada molt estar sola. Busca un niu on estar calenteta i tranquil·la per tenir els gatets. Tinc moltes ganes que els tingui ja!  El problema és que quan els gatets tinguin uns 2 mesos els haurem de donar, i em posaré molt trista, però com encara falta un temps millor que no hi pensi. 

Jo també tinc una altra gata, la Isis i no sé que farà quan vegi els gatets perquè es porta molt malament amb la Cleo, cada vegada que la veu es posa a grunyir i la bufa. Espero que no els hi faci res. Els gatets els regalarem, i quina mala sort que jo no em pugui quedar cap. A mi m’agradaria que després de parir un temps més tard els gatets i la Cleo dormissin amb mi, al meu cantó. Després que tingui els gatets l’operarem perquè no en tingui més, però jo crec que perquè torni a tenir gatets no passaria res.