El tresor perdut. Capítol 3

-Gireu a l’esquerra, després de pujar les escales principals, feu vint-i-dues passes endavant. Després mireu amunt i trobareu una porta al sostre.  Pugeu per allà.

-Anem fins a la porta, i després continuem llegint. -va dir en Sergi. 

Van trobar la porta amb un moment, però el més difícil era pujar. Van  pujar un sobre l’altre, fins arribar a la porta. En Jaumet va obrir la porta, no hi va veure res. Quan es va girar va veure una rata, i com ell tenia por va fer un crit que el van sentir “des de l’altra punta del mon”. 

El guia va sentir el crit i va anar a veure què passava. En Marc va tancar ràpidament la porta i li va donar el mapa a en Jaumet. El guia va dir: -Què feu aquí? I per què crideu? 

En Marc va dir:- Estem buscant un tresor.

-Què!!!, així que el teníeu vosaltres el mapa del tresor. Jo sóc el fill del rei i per error vaig tirar el paper equivocat a les escombraries. L’he estat buscant i no el trobava. Si voleu us ajudo a trobar-lo. Només nosaltres sols. Us sembla bé?

-Sí, però en Jaumet és qui va trobar el mapa, i està dins de la porta “secreta”. I tots els altres? -va dir en Sergi.

-Quants en sou sense contar-vos vosaltres? 

-Som 7.- va dir en Sergi. 

-Ok, doncs només el buscarem nosaltres quatre. 

En Marc va anar a dir-li als altres que el mapa era fals. Ells van marxar. Es van esperar a la nit, per entrar. Van quedar a les 11 hores. Van anar a la porta. La van obrir, i es van adonar que s’havien deixat en Jaumet. Van pujar tots tres a dalt de la porta, i es van ajuntar amb en Jaumet. Van continuar llegint el mapa. Al mapa posava...

El conte d'en Marc Moré. El tresor perdut. Cap. 2

 

Ens vam esperar a la jornada de portes obertes, sinó havíem de pagar de 5€ cada un, ens sortia a 50€. La jornada de portes obertes era la setmana que ve. Ens vam esperar.

Avui era el dia de les portes obertes. Vam traçar un pla. El pla consisteix en què set persones anem amb el guia, un es tirarà per les escales i farà veure que s’ha fet molt mal, mentrestant tres persones marxaran a buscar el mapa.

- Algú s’ofereix per tirar-se per les escales?

-Jo. -va dir en Pol.

- Ok, perfecte. Jo, en Sergi i en Marc anirem a buscar el tresor, mentre vosaltres us fareu els preocupats per en Pol i fareu una "bola".

- Algun dubte?

Sí. -va dir l’ Alex. -Per què sou vosaltres que anireu a buscar el mapa del tresor? Perquè som els únics llestos del grup -va dir en Sergi.

- Ei !!! Sergi, no et passis.-va dir en Jaumet. A les 10 hores van arribar tots menys en Bernat, que sempre arriba tard. En Bernat va arribar cinc minuts tard. A les 11 hores va començar la visita. En Pol es va tirar per les escales que estaven davant de la porta principal. L’Alex va cridar: -Ajudeu-lo, ajudeu-lo!!! Té un problema en els ossos, i cada cop que cau se li trenca algun ós, és de “vidre”. 

Mentre feien una "bola",  en Jaumet, en Marc i en Sergi van anar a buscar el mapa del tresor, van començar a llegir el mapa, i en el mapa posava...

 

 

El conte d'en Marc Morè. Capítol 1

Un dia en unes terres llunyanes un rei va morir i va deixar d’herència un mapa d’un tresor que portava fins a un altre mapa que estava al castell i aquell mapa portava a una illa, i a l'illa hi havia un altre mapa que portava fins al tresor. Es va fer així perquè els hi costés molt arribar. 

El fill del rei no va fer cas del mapa, i com que vivia a la ciutat va vendre el castell i el van fer turístic. El mapa el va tirar al terra. En aquell moment passava un nen anomenat Jaumet. 
En Jaumet va agafar el paper ja que li agradava molt agafar coses del carrer. El va mirar. En veure que era un mapa d’un castell va anar corrents a dir-li a en Sergi. En Sergi li va dir a un amic seu, i aquell amic seu li va dir a un altre amic. I així fins a ser deu persones (deu comptant-se ell). Es van posar un nom. El van discutir: 
-Jo vull que ens anomenem els busca tresors. 
-Jo els “minecrafteros”, ja que hi ha molts tresors. Però no serà millor anomenar-nos els millors?
 -Deixeu-vos de tonteries -va dir en Sergi. Perquè no se’l inventa en Jaumet?
 -Sí, sí, sí, és una bona idea. 

En Jaumet va dir:- A mi m’agrada el de “minecrafteros”, és divertit.
 I així es van anomenar.

El conte d'en Marc Morè. Part 2

Atracar una botiga. Van tirar una bomba de fum. Van entrar i van agafar els diners de la caixa forta. Van arrencar el telèfon (els cables) perquè no truqués a la policia. Van robar 5.000 €. Els van repartir. Quan van acabar de pagar la benzina van continuar el seu camí. Pel camí es van trobar a un cotxe molt luxós. En Corvus va dir :- Me'l quedo jo o l’exploto amb el tanc. 

Es van posar davant seu ( del cotxe) i es van parar. En Taker i en Josemi van anar a parlar amb el conductor del cotxe:

- Hola bona tarda va dir en Josemi. 

-Bona tarda -va contestar. 

-Vostè es ric, no? Suposo que sí, amb aquest cotxe. 

Sí, perquè ho dius? 

-Per res. 

En Nexuzz va baixar i en veure la cara del conductor, va matar-lo i li va agafar els diners. 

El cotxe el va explotar en Corvus. Els va perseguir la policia durant tot el trajecte. En Corvus anava disparant a la policia amb el tanc. Van arribar a la muntanya on hi havia els dos llacs. 

En Corx-ibz va anar a buscar una persona per tirar-la al llac. La va tirar.

Un peix es va menjar a la persona sencera. Van anar a buscar l’altre llac. El van trobar. Es van esperar a lluna plena. El primer en entrar va ser en Corvus. 

En Corvus va demanar tenir l'estable més luxós del mon. En Taker el 4x4 més gran del mon. En Josemi el creuer més gran del mon. En Corx-ibz l'ordinador més ràpid del mon i en Nexuzz va demanar ser l'home més ric del mon i que cada mes li donessin 12 bilions €. 

Es van complir els desitjos. No es van apuntar les localitzacions. Els cotxes que s’havien comprat els hi van regalar a en Corvus. En Corvus els va fer explotar. Tot va acabar bé. En Nexuzz es va tornar a mirar la pàgina on va trobar allò del llac. Resultava que la persona que havien matat ( la del cotxe luxós) era l'home de la pàgina web.

                                                  CONTINUARÀ

El conte d'en Marc Morè. 1a part

Un dia en Nexuzz buscant pel mòbil va trobar una pàgina on posava: 

"Qui trobi aquest llac rebrà un desig i 8 bilions de euros. Els bilions són per part nostre i el desig és per part del llac. Hi ha dos  llacs iguals, en un hi ha un peix que et matarà i en l'altre hi ha un peix inofensiu. S’hi ha de anar quan sigui lluna plena. S’ha de portar una cosa per al peix. No es pot demanar vull un milio de desig més, tampoc ser immortal o tenir el peix dels desitjos a casa teva i de tant en tant anar demanant un desig. Qui el trobi que s’apunti les localitzacions, i les passi a aquest correu: llacmisterioschiliam@gmail.com, o truquí al: 476 87 23 54 o al 665 43 32 90 més inf. a www.chiliamllacmisteriós.com".

Va trucar ràpidament als seus amics. Van preparar les motxilles, el menjar, les provisions ( per si de cas en Corvus se les menjava) i les tendes d’acampar. El viatje seria molt dur. Faltava un mes perquè fos lluna plena. Van anar a buscar cotxes 4x4 per la carretera ( els robaven). En Josemi i en Taker van venir amb un Sultan xxl. En Makiman i en Corx-ibz van venir amb un Buggy 4x4. En Nexuzz va venir amb un camió militar de l'equip de medicines. I en Corvus amb una limusina portada per un helicòpter de càrrega. La limusina la portava lligada amb el ganxo. Dins de l'helicòpter portava un tanc blindat. Van portar els cotxes al taller per millorar-los. Van quedar molt guapos. El que més destacava era el d’en Taker. Van començar a marxar de la ciutat, per anar a buscar el llac. A mig camí es van parar a una benzinera a posar benzina. Ningú tenia diners per pagar la benzina. Aquells cotxes gastaven molt. S’havien gastat tots els diners en preparar els cotxes. Van anar a.... 

El conte d'en Marc Moré: torna en Nexuzz!

Un bon dia en Nexuzz es va despertar amb una mala impressió. Va sortir de casa i va trobar uns robots ballant m’entres anaven tirant bombes i míssils. 

En Nexuzz va dir: 

-Això no pot ser, destrossaran el món ho haurem d’aturar. 

Va agafar el telèfon mòbil i va trucar els seus amics. Primer va venir en Corvus ja que vivia amb ell amb el poder de menjar metall fins a no parar. Al cap de vint minuts va venir en "The Elyas" que podia tirar rajos X amb les seves ulleres. En Corx-ibz (corxoibiza) era un “hacker” que podia enviar virus a tots els robots. 

Més tard, van venir en Josemi i en Taker que tenien dos cotxes indestructibles que en xocar explotaven bombes. Finalment, va venir en Makiman i en Churches. En Churches es tirava pets nuclears i en Makiman tenia el poder de teletransportar-se a on vulgués. I en Nexuzz  tenia el poder de tenir el llançacoets amb bales infinites. Van anar a lluitar, primer en Josemi i en Taker van destrossar molts dels robots perquè puguessin sortir els seus amics. En "The Elyas" va anar tirant rajos X a la nau espacial fins a destrossar-la. En Corx-ibz va "hackejar" el líder dels robots i el va matar. En Makiman es va teletransportar a dins dels robots i va anar destrossant-los un per un. 

Finalment, en Churches es va tirar el pet i va matar els robots que quedaven. Després, en Corvus es va menjar tots els robots.

CONTINUARÀ

Capítol final del conte d'en Marc Morè

Es van trobar una altra carta que deia: "Avui es el dia de l’entrega espero que l’entregueu a les nou i mitja".

En Marc va mirar l’hora i va dir: -Correm, ens hem de vestir ràpid que queda mitja hora per a l’entrega. Es van vestir ràpidament i van agafar les bicicletes per a anar més ràpid. En arribar a la masia, van aparcar les bicicletes i van entrar. A la porta de la masia posava una carta que deia: "Heu d’anar darrera de la masia."

Hi van anar. L’Arnau tenia por, però en Jordi li va dir que no passaria res. Darrera de la masia hi havia unes persones vestides de negre i una limusina aparcada. Les persones els hi van dir:- Veniu, ens heu de seguir cap a les golfes. Ells els van seguir. En entrar estava ple de pols i la Núria tenia molta por. Les persones aquelles els hi van dir:- Mireu-vos el mapa i vosaltres hi haureu d’anar, en el punt que assenyala, nosaltres us acompanyarem no fos cas que us escapéssiu. Van anar al punt on hi havia unes taules amb barrets de festa i regals, amb un cartell que posava: “felicitats Núria”. 

En Marc i en Jordi es van enfadar i li van dir:- Tu ho sabies tot. 

-Jajajaja, ha sigut una broma que vam plantejar als nostres pares, i en Budie és el meu regal- va dir la Nuria. 

En acabar de menjar el pastís van anar a jugar amb en Budie. S’ho van passar molt bé.

El conte d'en Marc Morè. Capítol 6

Es van trobar una altra carta que deia:

- Ja, ja, ja! Ara només queden els pares de la Núria, cada cop us queda menys per descobrir on heu d’entregar el gos. Sé que us falta la B, ja teniu la M la R i la D que vol dir “masia rural de…”. Aneu molt bé, sou uns grans “detectius”, ah  i l’entrega és demà dissabte.

En acabat de llegir la carta es van preguntar:

-Per què ens ha tocat a nosaltres?

En Pau va dir: 

-Podem fer una cosa, quan endevinem on és, truquem a la policia perquè els detinguin no? 

-Sí, sí fem això!!!-Va exclamar en Jordi. Van anar cap el col·legi ( amb en Budie) per explicar-li a la Núria el que havia passat. En arribar, com que ja era tard,  no van poder parlar fins l'hora del pati. 

A l’hora del pati li van dir el què posava a la carta. La Nuria va dir:- Nois ja he deduït què vol dir la B, vol dir Breda. 

-Ostres, és veritat perquè no ho hem pensat? Va dir en Marc. 

L’Arnau va dir:- Núria on es celebrarà el teu aniversari? 

-Encara no ho sabem però tu vine'm a buscar demà pel dematí i ja et portaré, i si voleu també us porto a vosaltres- va dir la Núria. 

Gracies! -van contestar. 

Un cop van acabar les classes, van anar a la cabana per parlar i jugar amb en Budie. Com que en Pau portava diners, van anar al “Dia” i van comprar menjar per a gossos i llaminadures per a ells. Després van anar a buscar les bicicletes i una corda per lligar en Budie a una bicicleta. El van lligar a la bicicleta d’en Jordi i van anar a fer una excursió cap a Sant Llop , per veure si veien alguna masia.En van trobar cinc però dues no eren rurals ,així que en quedaven tres, una altre no era de Breda, i l’altre que quedava era més moderna que “jo que sé”. 

Van pensar que seria la que quedava. Li van fer fotos i van anar cap a casa de la Nuria perquè els pares d’en Marc tampoc hi eren. Un cop a casa de la Nuria van amagar en Budie i li van posar el menjar que va sobrar (el de gos). Van anar a dormir aviat per llevar-se d’hora.

El dia següent...         

 CONTINUARA

El conte d'en Marc Morè. Capítol 5

Ens vam trobar la carta que vam posar nosaltres en un altre lloc. També una altra carta al costat de la que vam posar , i com era normal la mare d’en Pau no hi era, com totes les altres mares: la d’en Jordi i de l’Arnau i ara tampoc hi era la d’en Pau. 

Ens vam trobar en Budie amb tota la cara molla d’aigua, ah i també el terra era moll. El vam netejar i ens el vam emportar cap a l’escola. Les cartes les vam agafar per ensenyar-les en Marc i a la Nuria. Vam estar xerrant una bona estona. A l’hora del pati ens vam llegir les cartes, primer vam agafar la que vam escriure nosaltres i posava: 

"No us rendiu perquè queden molts pocs dies, ah tampoc podeu demanar ajuda als vostres pares" 

I l’altre posava: "Molt bé, heu encertat la M i la R però encara us falta la D i la B whawhawhawhawhahwha!!!"

 Cada cop s’acostava  més el dia de l’entrega d'en Budie i també l'aniversari de la Núria. 

En acabar les classes( de la tarda) van anar a la cabanya i li vam demanar en Marc si podíem anar a dormir a casa seva. Ell ens va dir que sí. Vam estar quasi bé tota l’estona intentant saber que volia dir la D, ens vam discutir i finalment vam deduir que volia dir la D era (“de”). Vam marxar a les nou tocades a casa d’en Marc. A en Budie li vam donar menjar i aigua, on vam amagar en Budie vam posar draps per si de cas. Vam fer un campionat del "Call of Duty" Black Ops II, hi vam estar jugant fins la una de la nit i desprès ens vam anar a dormir. 

El dia següent...

 

CONTINUARÀ...

El conte d'en Marc Moré. Capítol 4

Que me la voleu jugar? Jo m’assabento de tot. Si aneu canviant de casa a en Budie, aniré a segrestar els vostres pares. Tinc els teus, Jordi i també els teus, Arnau.

En Jordi va dir:

-Arnau, no agafen en Budie i això deu significar alguna cosa. Posarem una càmera i una nota que digui: "Et donem el gos, tu digués on hem d’anar i nosaltres hi anirem, però torna’ns els nostres pares siusplau".

L’Arnau es va posar d’acord. En Jordi va dir: -Ostres amb tanta xerrera arribarem tard al "cole"! Corre, vestim-nos i portem en Budie. L’ Arnau va contestar:

-Té, agafa aquestes dos cordes i aquest patinet, jo portaré l’altre els lliguem a en Budie i anirem més de pressa, ah i també posa't aquest casc per si de cas.

Per sort, vam arribar quan acabaven d’obrir. En Pau i tots aquells ens van preguntar per què havíem arribat tan tard. En Jordi i l’Arnau van dir: -Els mateixos han segrestat als meus pares. Diuen que sí, anem canviant de casa i aniran segrestant els nostres pares. La Núria els hi va donar uns papers d’invitació pel seu aniversari.

La Nuria va dir: -Teniu aquestes invitacions són pel meu aniversari, les ha fet la meva mare.

- La cosa més estranya és que és el mateix dia en què hem d’entregar en Budie.

En acabar les classes, l’Arnau i en Jordi li van explicar tot allò de la nostra carta la que ens havien donat i també li vam preguntar si podíem anar a casa seva a dormir, com que s' emportava ell en Budie. Van arribar a la cabanya i van estar pensant a on podia ser allò de la M.R.D.B. Tenien ja la M i la R (masia rural) però encara els hi faltava la D.B. A les nou de la nit van marxar cada un a casa seva i en Pau, en Jordi i l’Arnau van anar junts. Es van posar a dormir, abans li van posar menjar a en Budie i el van amagar per algun lloc de casa seva. El dia següent...

El nou conte d'en Marc Moré. Capítol 1

      CAPÍTOL 1       EL MISTERI DEL GOS DESAPAREGUT

Un bon dia una colla d’amics es van trobar un gos per la carretera. No tenia collar, anava ben brut, i se li veien els ossos de “lo” prim que estava. Van anar tots cinc a la cabanya d’en Pau i li van donar menjar. En Marc va preguntar: -Els gossos mengen patates? 

Tots li van dir: dóna-li una, i si li agrada li donem més. I així ho van fer. La Núria va preguntar quin nom li posarien. L’Arnau va dir:

-Perquè no l’anomenem Budie(es pronuncia Budi). Tots van dir que sí!!!

En Jordi va dir: -Qui se’l quedarà el gos?

En Marc va dir: -Tinc una idea, perquè no ens el quedem un dia cada un?

Van dir que sí. L’Arnau va dir: -Mira com que l’ha trobat en Pau se’l quedarà ell. 

El campanar va tocar vuit vegades i en Marc va dir: -Toquem el dos que és molt“tard”. 

El dia següent en Pau es va despertar i no va veure en Budie per l’habitació. Va anar a esmorzar i es va trobar en Budie menjant-se uns cereals amb llet que li havia posat la seva mare. Va anar al col·legi amb el gos i el va deixar al porxo perquè havien de fer un “intercanvi d’amo pel gos”. A l’hora del pati van anar al porxo per veure el gos. Van estar xerrant sobre les seves coses. El gos se’l va endur en Jordi a casa seva. Va anar a dinar i com que era hora de anar-se’n a l’escola el va deixar a les golfes. Li va posar menjar i se’n va anar al col·legi ràpidament. Al sortir de l’escola van quedar en la cabanya d’en Pau a les cinc i li van dir a en Jordi que portes en Budie. En arribar a casa es va trobar la porta oberta de casa seva i no hi havia ningú. Però en Budie sí que hi era i tenia una carta al seu costat. En Jordi va córrer cap a la cabanya sense haver-se-la llegit(la carta). Va anar a la cabanya amb en Budie. Tots l’estaven esperant.

 En Jordi va dir: -Els meus pares no hi són i al costat d’en Budie hi havia una carta, no me l’he llegit perquè no em diguéssiu que l’he feta jo.

La Núria va dir: -Com vols que dubtem de tu? En Marc va dir: -Deixeu-vos de tonteries i llegim la carta. A la carta posava...

                                      CONTINUARÀ

El conte d'en Marc Moré. Capítol 6

               CAPÍTOL 6    EL PSICOLEG D’EN CORVUS

Un bon dia en Nexuzz i els seus amics van anar al cinema. La pel·lícula era de por, i molt real. En Corvus tenia por. Es va posar a córrer per la sala. Unes persones que estaven mirant la “peli” van demanar a un guàrdia si els podien fer fora. I així ho va fer. En arribar a casa van trucar a un psicòleg per en Corvus perquè últimament l’estava “liant” molt: quan va dir que s’anessin a l’ Edat de pedra, allò del gos, també per ser tan despistat etc... Estaven mirant la “tele” i de sobte es va escoltar: ding dong, ding dong, ding dong.

I així durant deu minuts. En Nexuzz va mirar qui era. Era el psicòleg d’en Corvus. En Nexuzz va dir: -Quin psicòleg més “estrany”.

El van deixar entrar. Tenia una pinta molt “estranya” (per manera de vestir). Li va fer moltes preguntes estranyes. Al cap de dos hores ja sabia el que li passava. El que li passava era que mai feien el que ell volia. El psicòleg va dir: -Heu de fer tot el que ell vol durant tot un dia.

El psicòleg se’n va anar. En Corvus va dir:

-Podem anar al circuit de motos a fer unes quantes voltes?

En Nexuzz va dir: -Hi anirem, tot i així és molt car. Deu minuts val 50€, per 10 persones que som, surt a 500€.

En Nexuzz va agafar els 500€ i se’n van anar al circuit. Van fer una carrera, i van haver de deixar guanyar en Corvus( és el mes dolent de tots).

 En Corvus va dir: -Què dolents que sou, he guanyat jo! Ara vull anar a fer “puenting”, però jo sol.

En Corvus s’hi va tirar i s’ho va passar pipa i ho va repetir quatre vegades més. Van fer moltes coses més. Al dia següent en Nexuzz es va despertar a les quatre del mati i va veure en Corvus menjant-se unes xocolatines i tirant els papers a terra, i estava més borratxo que la una. En Nexuzz es va enfadar tant que va tirar una planta que hi havia allà i la va trencar. Li va donar una “bronca” a en Corvus de cal Déu. Però com que anava borratxo no s’enrecordava de res.

                               CONTINUARÀ 

El conte d'en Marc Moré. Capítol 5: Part 2

La quarta prova serà guanyar a un amic meu en una carrera de cotxes o motos. Va ser en Zellen qui va córrer contra el seu amic el gos Pussi. Abans de començar el guardià vaca va dir les normes:

-No val agafar el llançamíssils i disparar al meu amic. No val xocar contra l’altre per fastidiar-li la carrera.

Van començar molt bé tots dos, i no van fer trampes. En Zellen anava primer i va tenir una idea. Quan va ser a la part més alta de totes es va parar allà al mig i va fer caure el seu amic gos… i es va morir per mala sort. En Zellen va anar cap a la meta per guanyar, i finalment va guanyar la carrera. El guardià vaca, li va dir que havia fet trampes, però en Zellen va dir una mentida: m’he encallat per allà dalt i no podia sortir. La vaca va dir:

-Com torneu a fer trampes us mato. La cinquena prova serà pujar aquell cim i baixar-lo, esquivant els obstacles.

En Nexuzz va preguntar quina mena d’obstacles serien. El guardià vaca no ho va dir. Pujant pel camí del cim van començar a caure troncs gegants. Van atropellar a en Corvus i en Taker(en Taker és una vaca molt “amable”) per sort només els van aixafar les “parts baixes”. Van aconseguir pujar i baixar tots en vida.

Llavors la vaca va dir:

-La sisena prova serà un joc de tirar boles contra els altres(vosaltres contra les vaques i nosaltres contra vosaltres). Si us toca la pilota us haurem de matar i si ens toca a nosaltres ens haureu de matar.

 Van començar les vaques tirant les pilotes. Per bona sort no van tocar a ningú. En Nexuzz i els demés van tocar a totes les vaques. En Corvus va dir:

-Em deixeu l’honor de matar les vaques?

Tots van dir que sí. En Corvus va agafar el llançamíssils i va disparar-lo contra les vaques. I llavors va agafar un C4 i li va tirar contra el guardià vaca, i va dir:

-Ni proves, ni res passo de fer les proves perquè tinc molta gana.

El conte d'en Marc Moré. Capítol 5

Un bon dia en Nexuzz els hi va dir als seus amics:

-Hola, bon dia avui anirem a la muntanya Chiliam. Avui només vindrà en Corvus, en Taker, en Zellen i jo. Us va bé?

Tots van contestar que sí. Van anar amb tren fins al camí per pujar a la muntanya Chiliam. Estaven pujant quan de sobte en Corvus s’havia deixat el menjar. Van haver de tornar cap a casa per agafar el menja. Quan van tornar a ser a la muntanya van continuar caminant pel camí. Quan estaven per la meitat aproximadament, es van trobar una “vaca”, i la vaca no els deixava passar.

La primera prova era caçar 12 cabres. En Nexuzz va dir: -Només això?

La vaca va contestar: -Només és la primera prova.

Els hi van donar un fusell a cada un. Tots van caçar les 12 cabres, menys un que era en Corvus. En Nexuzz li va caçar les 12 cabres per a ell. La segona prova era passar entre els mussols que només els podien matar si estaven en una zona molt poc il·luminada. En Nexuzz va agafar bengales i les va tirar al terra. Es van escapar tots menys en Corvus que va tornar tot ple de sang perquè s’havia deixat les claus del cotxe al principi del camí. La tercera prova era més difícil, consistia en què un guardià “vaca” i un d’ells és barallessin fins a morir un del dos. En Nexuzz i els demés van mirar a en Corvus.

I en Corvus va dir: -Perquè em mireu a mi? 

A En Nexuzz els demés li van dir:

 -Seràs tu qui és barallarà contra la vaca.

Van entrar al ring i es van començar a picar. En Corvus va agafar el llançamíssils i va disparar a la vaca, i la vaca va morir.

El guardià “vaca” li va dir: -Eh tu porc, no es pot fer trampes.

En Corvus va contestar: -Tu no has dit com ens teníem que barallar.

La vaca es va callar i no va dir res més.

                     CONTINUARÀ  (PART 1)