El conte viatger de 6è B. Bulgària

L'ÍRIA I EN MUSSI A SOFIA (BULGÀRIA)

L'Íria va anar a l’aeroport de Finlàndia per anar amb l’avió fins a Sofia (Bulgària).

Van decidir anar a Sofia (Bulgària), perquè quan ella era petita, a la seva escola hi havia una nena de Bulgària i sempre deia que era molt bonic i divertit.

Va arribar sobre les 1:00 hores i va anar a dinar un plat mol tradicional de Sofia: Shopska salad (és amanida de tomàquets, papions, ceba, olives...).

Quan va acabar de dinar va anar a buscar un hotel,  va trobar un anomenat TripAdviso. L’hotel era gran, molt bonic i sobretot de luxe.

Va instal·lar-se, va desfer les maletes i es va anar a visitar: museus, esglésies...Tot el què se'n diu antiguitats.

Un dia després  va arribar en Mussi perquè no el van deixar pujar a l’avió.

Va anar a veure moltes catedrals com per exemple la catedral de Aleksander o la de San Joseph...

Per celebrar l’arribada d’en Mussi van anar a sopar. De primer plat van menjar Tarator (sopa de maduixa), de segon  van menjar Sirene (formatge fresc amb salmó) i de postres Kiselo Mlyako i iogur.

El dia següent va anar a veure el mercat de Sofia (Bulgària)

Va comprar de tot de menjar i també va comprar un llibre de receptes típiques d’allà.

Ella va provar de fer Tarator però no li va sortir molt bona mes aviat dolenta però estava comestible.

La Iria va decidir que els últims dies que li quedaven, anirien sempre a un restaurant i així va ser, van anar els últims dies van anar a esmorzar, dinar, berenar i sopar fora.

 

La Carta de la Laura Ortega

CARTA PER LA NORA 

Estimada Nora, tinc ganes de veure't, ja que fa molt que no ens veiem.

En aquesta carta m'agradaria recordar, per quan siguem grans, aquells moments que per tonteries molt petites per poc ens morim de riure:

1: A les festes de dormir quan a la nit només molestes i al mati no hi havia qui et despertés, excepte tirant-te aigua.
2: O al càmping, quan ta mare ens feia anar amb bici de bon matí i tu com sempre rondinaves.
3: També els secrets dels novios: que si aquest és molt guapo, que si els seus cabells tan bonics i els seus ulls, no en parlem, que si és el més guapo del món és ell i teníem sort que no ens agradés el mateix.
4: I com no, la típica discussió entre ta mare i tu: 
-Avui quedo, 
-No, jolín mama perquè no.
5: O quan la Laura M, la Paula i jo ens reiem de tu per molestar-te i et feia molta ràbia.
I moltes coses més que no es poden explicar... Tu ja m'entens.
I aquestes petites coses et fan ser ÚNICA i no hi ha ningú com tu. T'estimo molt, per això la nostra amistat ha sigut,és i serà, molt especial per sempre.
 
P.D: La última cosa, t'estimo i no t'oblidare mai.
ADÉU,  espero veure't aviat.

De la teva amiga Laura Ortega Moreno

El cap de setmana de la Laura Ortega

CAP DE SETMANA MOLT LLARG I DIVERTIT

Dijous:

Dijous quan vaig acabar l'escola vaig anar a Sant Llop perquè era la festa de l'Estel i la Clara. 

A les 7.00 hores va acabar la festa i algunes nenes ens vam quedar a dormir. 

Ens ho vam passar molt bé.

Divendres:

La meva mare em va venir a buscar a la festa de la Clara i l'Estel, després vaig anar a dinar a casa dels meus tiets de Cardedeu perquè era l'aniversari de la meva cosina Alba i i l'Aleix . Ens van comvidar a mi els meus pares i les meves dues germanes, també el meus altres tiets i cosins petits.

Dissabte:

Dissabte vaig anar a una inauguració del poble.

Després vaig anar a dinar a casa de la meva àvia Teresa i en acabat de dinar vaig anar a jugar amb la meva germana Cèlia.

Diumenge:

Diumenge m'he llevat a les 9.00 hores perquè era la festa dels avis i ho havíem de preparar tot perquè quan vinguesin estigués tot molt bé.  Ales 10:30 hores vam anar a missa. Per cert, la esglesia estava plena per la festa dels avis. En acabat vam anar a dinar amb ells i després em va venir a buscar ma mare per marxar a casa.

Dilluns:

Dilluns he anat a jugar a padel amb la meva germana,  la Marta i la Laia. 

A les 12:00 hores ha sigut quan hem acabat la hora que ens tocava i hem vingut a casa a  fer remullada.

Ala tarda he anat a patinatge. 

Ha sigut un cap de setmana entretingut i divertit.

M'ho he passat molt bé tot i que estic molt cansada. 

Els avis de la Laura Ortega

ELS AVIS

 

La meva àvia es diu Teresa, té 68 anys i va néixer el dia 12 d'agost de 1946.

La meva iaia em cuida quan els meus pares treballen i em dona de dinar algun migdia. Cada dia la vaig a veure sigui pel dematí o a la tarda.

És la mare de la meva mare. Ara no m'hi quedo gaire a dormir però quan era petita m'hi quedava moltes vegades. És molt agradable,simpatica,generosa i divertida.Li agrada molt i molt pintar. 

 

Per fora no és molt alta, ni molt gorda, té els ulls blaus, els cabells castanys i per tenir 68 anys te molt poques arrugues. També porta un bastó que l'ajuda a caminar.

Qun estic malalta i no puc anar a l'escola ella em fa tot el possible per curar-me i em fa el que necessito. Quan a vegades no entenc alguna cosa ella m'ho explica, és molt llesta.

Ella està casada amb el meu avi però el meu avi va morir quan jo tenia 6 anys.

M'agradaria que no s'hagués mort pero el passat ja és passat.

Ella per mi és com una segona mare me l'estimo molt.

Així és ella, per mi és perfecta.

El conte de la Laura Ortega. Capítol 2

La Juana i la Júlia

Capítol: 2

Passaven els dies i aquell home les continuava perseguint a elles. Espantades, van tornar-li a dir als seus pares però ja no els feien cas perquè d’aquí poc era l’aniversari de la Juana i aquell home era un tiet de la Juana disfressat.

En arribar al dia de l’aniversari, el tiet de la Juana va venir però disfressat.  Ella li va dir:

 – No sé perquè ens estàs seguint, portes uns dies així i molesta. 

 I ara el dia del meu aniversari et presentes aquí,  i a part no sé qui ets però si sé que vas disfressat .Ara et preguntaré una cosa i aquesta cosa és si et pots treure la disfressa que portes.

Ell ho va fer i la Juana en veure que era el seu tiet li va dir: -Sorpresa! 

Ella es va quedar bocabadada . En acabar la festa van quedar-se a dormir  8 nenes que es deien Juana, Marta, Clara, Cèlia, Tatiana, Adriana, Laia i Ona.  Van muntar-se una bona festa  van jugar a fet i amagar, al mocador...

S’ho van passar súper bé! 

CONTINUARÀ

Nou conte de la Laura Ortega. la Juana i la Júlia

La Juana i la Júlia

Capítol 1

Hi havia una vegada la Juana i la Júlia que eren unes amigues.

Es portaven molt bé però no eren les millors. A part, la gent deia que eren idèntiques i sempre els hi preguntaven si eren germanes.

Elles sempre s’asseien juntes a la classe, s’explicaven tots els secrets, problemes, com els hi havia anat el dia...

Un dia, quan ja eren mes grans, van estar mirant fotos i vídeos i es van donar compte que els anys anteriors havien sigut una mica tontes per tot allò que feien abans de ser les millors. Van pensar en ser millor amigues durant molts dies però després van arribar a la conclusió que elles durant tota la vida havien volgut ser les millors amigues però no s’atrevien a dir-s'ho.

Com que els hi agradava  fer les mateixes coses van decidir anar a  passar-s'ho bé. 
Van anar de compres, i estaven escoltant música que els hi agradava a elles.

Mentre estaven a dintre de les botigues van veure un home que les estava mirant, seguint-les, feia el què es diu espiar. Elles van decidir anomenar-lo la persona misteriosa.

En arribar a casa, cadascuna va dir-li als seus pares el què havia passat i els seus pares els hi van dir que aquell home marxaria d'on vivien però que si un dia l'home les cridava a elles, no li fessin ni cas.  

El cap de setmana de la Laura Ortega

CAP DE SETMANA

Divendres dia 6 va ser la festa de la meva germana Cèlia.

A casa érem 17 persones 3 eren la Nora, la Paula i la Laura. La meva germana les va convidar perquè ens ajudessin una mica a organitzar la festa.

Apart, divendres a la nit la Paula em va convidar a dormir a casa seva.

Dissabte quan ens vam llevar, vam anar al menjador i vàrem jugar a un joc de taula anomenat "Lince", també vam jugar a la Wii i a dinar. A la tarda vam anar a fer una volta. Quan vam acabar vam anar a la Miranda i ens vam trobar els fills de Dani el mestre, i en Dani vam saludar-lo i em va venir a buscar ma mare.

En acabar vam anar a Blanes perquè la meva germana Clara tenia una festa de la Nerea, la germana de la Laura Micaelo. Abans de marxar passàvem per allà i vam trobar unes sabates pel meu pare i li vam comprar.

Diumenge vam anar a fer una calçotada amb els meus cosins, tiets i la meva iaia.

Aquest cap de setmana ha sigut molt complet i divertit.  

Últim capítol del conte de la Laura Ortega

ADRIÀ I ADRIANA

-Aneu al restaurant d'abaix i hi trobareu les vostres coses. 

 Van anar i les van agafar.

Es veu que era una broma de família ja que era l'aniversari de la mare i va ser només el pastís, perquè ells ja havien  sopat.

Els tiets es van quedar adormir però en d'altres habitacions, en llevar-se van anar a esquiar i així durant dies.

Quan va ser hora de marxar, van tornar satisfets perquè van tenir uns dies molt agradables amb família i allò era inoblidable. Ara haurien de seguir la rutina de cada dia...

 L’Adriana va explicar en una redacció tot el què havia fet aquets dies, però eren inexplicables totes aquelles emocions, pors i sentiments que van tenir quan van veure els seus cosins.

I per acabar l’alegria que van tenir de no sentir-se mai mes oblidats per ningú.

CONTINUARÀ

El conte de la Laura Ortega. Capítol 4

ADRIÀ I ADRIANA

Capítol:4

En arribar a les pistes,  l'Adrià i l'Adriana  van voler anar primer a les pistes més petites.

Van decidir llogar un mestre; el mestre va veure que ja en sabien bastant i no podien anar per aquelles pistes. Va decidir canviar-los a unes de més difícils.  Llavors, van anar pujant i pujant,  però el dia s’anava acabant i van haver de marxar perquè les pistes tancaven a les 18:00 hores.

En marxar, van anar cap a l’hotel que és on hi havia las seves coses, van entrar i van dutxar-se, pentinar-se i maquillar-se. En resum, el que se'n diu arreglar-se.

Van anar a fer un berenar-sopar però no allà a l’hotel sinó a un restaurant molt elegant.  En acabar de sopar van tornar cap a l’hotel però les seves coses no hi eren i la porta estava oberta.

Van veure que al llit hi havia una carta que deia: 

-Vigileu amb el que feu, us hem vist passar mentre anàveu al restaurant  i hem aprofitat per entrar a la vostra habitació. Si voleu les vostres coses...

CONTINUARÀ

El conte de la Laura Ortega. Capítol 3

ADRIÀ I ADRIANA

 Capítol 3

La mare va anar amb l'Adriana i el pare amb l’Adrià. Tots dos emprenyats perquè eren les seves primeres proves, però no hi havia més remei que se separessin.

En acabar, a tots dos els hi va anar molt be i els pares van decidir anar a dinar fora.

En arribar a casa, el nen petit plorava perquè se li va ocórrer anar a esquiar a la MASELLA. L’Adrià i l’Adriana amb esquís i ell amb el trineu , ells van estar d’acord  i van concretar la data.

Abans de marxar, van anar a comprar roba per esquiar.  l’Adrià i l’Adriana van comprar-se un "mono" ,el petit una jaqueta d’esquiar i uns pantalons, i els pares igual que el nen petit.

En arribar el dia de l’ esquiada,  van anar primer de tot a deixar lesmaletes a l’ hotel  i directament cap a les pistes.

CONTINUARÀ

El conte de la Laura Ortega. Capítol 2

ADRIÀ I ADRIANA

Capítol 2

Volien cridar la atenció de la seva família, el psicòleg li va dir als seus pares.

Els seus pares van solucionar-ho a mitges perquè el nen petit feia coses molt divertides i la gent reia, i ells en aquells dies se sentien molt sols.

Van decidir jugar a un joc que era fer pallassades amb el seu germà petit i llavors també els hi farien cas a ells i es riurien junts.

Quan van començar a fer pallassades, li van donar un cop a la Adriana i es va fer molt mal. Va començar a plorar, la seva  mare la va portar al metge. Li van dir que tenia el peu trencat i li van enguixar i llavors tothom estava per ella i l’Adrià tot enfadat  va anar a la seva habitació  i va esta pensant durant molta, molta estona i va caure en què si ajudava a l'Adriana tothom li diria coses com: Que macos! I ho va fer, la va ajudar.

Al cap de dos setmanes l’Adrià volia fer handbol i l'Adriana, patinatge. Els van apuntar però un dia que un i l’altre tenien proves van decidir fer...


CONTINUARÀ...