El conte d'en Jordi Badia. Capítol 15

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 15

-Sí, sóc jo. –Va respondre en Juan Carles. –Em pots dir Pacheco.

-D’acord, en què et puc ajudar?

-Doncs vinc a informar-te. Quan sortiu de l’escola connectat a l’Skype.

-D’acord. Però per què?

-Tu ja ho veuràs.

I se’n va anar carrer amunt fins que el noi el va perdre de vista.

Va anar cap a la porta i va entrar. Llavors va processar la informació que li havia donat a en Juan Carles Pacheco Tornactuar i va decidir anar corrents a explica’ls-hi aquells fets i van quedar tots aquella tarda per l’Skype. Al migdia, va sortir a les 14:00 cap a l’escola on van quedar per preparar-se la tarda d’Skype. Es preguntava si els ferien moltes preguntes o no, com es dirigirien cap a ells...

Al final es va fer l’hora d’entrar a classe i en aquella hora tocava castellà. Feien teatre i s’ho van passar la mar de bé. En Jordi era el Sastre Valent.

-Mama, ja sóc a casa!!!

-D’acord, fill.

Va berenar i va fer els deures el més ràpid possible per anar a l’ordinador però resulta que el trucava un familiar de França i el va tenir mitja hora al telèfon. Ja era l’hora. Va anar a la seva habitació i va encendre la regleta de l’electricitat. Va encendre l’ordinador i la pantalla. Va posar la contrassenya i va obrir de seguida l’Skype.

Tenia un missatge nou i ja hi havia amics seus connectats.