El conte d'en Jordi Badia. Capítol 13

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 13

-  5, 4, 3, 2, 1... –va acabar el compte enrere- 0!!!

Es va sentir una passa, una altra i una altra. Aquelles passes avançaven fortes i contundents. Es va obrir una porta i va entrar una persona que devia tenir uns 50 anys. Va dir:

- Hola, em dic Pacheco, Joan Carles Pacheco Tornactuar.

- Hola, a què us dediqueu? –es va atrevir a dir l’Eloi.

- Doncs a tot tipus de coses relacionades amb el temps, per exemple: si tens un futur dolent, te l’ajudem a millorar –va respondre.

- A canvi de què? –va preguntar en Jordi.

- Simplement a canvi de la vida eterna. El nostre líder és el Científic Del Temps, també conegut com a CDT. És com un déu per a nosaltres.

- I per què voleu la vida eterna? –va dir la Laura.

- Els altres no ho sé, però jo ho faig perquè m’agrada.

- I per què la A de M.I.N.A vol dir Temporal? –va dir en Sam.

- Això és el que heu de descobrir.

I va desaparèixer. Llavors en aquell moment va començar a sonar la cançó preferida d’en Sam: Tu te llamas Antonia!!!

La música venia del lloc on hi havia l’escala. Tots hi van anar i aquesta vegada hi havia un explosiu amb un encenedor. Van decidir encendre’l. Se’n van anar corrents i al cap de 10 segons es va sentir: boooooom!!!

Van entrar tots corrents i, hi havia unes escales que baixaven. En aquell moment van sentir una veu igual que les seves. Una igual que la d’en Jordi, una igual que la d’en Moha... Van mirar i eren ells mateixos. Espantats, es van amagar dins d’una habitació.