dissabte, 14 de febrer del 2015

El nou conte de la Isabel Cros. El gran segrest.



 
Capítol 1

Hi havia una vegada, una família formada pel pare Joan, la mare Maria, la germana gran que es deia Joana i el germà petit, en Pere.

Era una família molt rica i afortunada, ja que s’ho podien permetre tot (si més no, quasi tot) i mai havien fet mal a ningú, ja que per ells, a part de la família, la pau era el més important per poder tenir una bona vida i família.
En Joan, era un empresari i sempre tenia molta feina. També era bastant famós.
La Maria, era estilista, també molt bona i famosa. La Joana, estudiava a l’ institut, a segon d’E. S. O. I en Pere, feia primer a l’escola.

Un dia, van fer una festa al poble, i es clar, en Joan, la Maria, la Joana i en Pere hi van anar.  Com que la Maria també treballava a l’ ajuntament, va pujar a l’ escenari i tothom la va aplaudir. Llavors, va començar a parlar:
-Avui, dia 15 de Febrer de 2015, donem la benvinguda a la festa del poble de Vilamuralla  i a tots aquells qui vulguin gaudir de la gresca. També us volem dir que aquest dimecres dia 18 de febrer, farem la cloenda de la festa del poble amb la crema del Rei Carnestoltes. Aprofitem, doncs, per desitjar-vos una bona festa i que en gaudiu plenament. Fins una altra, adéu!!!

I un altre cop, aplaudiments.

En aquell precís moment, en algun indret no gaire proper, no gaire llunyà de Vilamuralla, unes persones preparaven el pla. -El pla perfecte- que en deien ells.
Aquests homes o dones o totes dues coses(no se sap), estaven preparant un pla, una estratègia. Ningú els coneixia. O potser sí. Però el que era segur, era que ningú es podria pensar ni imaginar, que aquelles persones podien estar preparant això, fos el que fos.

La família d’en Joan, tenia una casa immensa, súper gran. Cada membre de la família, tenia, com a mínim tres habitacions per ells sols, més uns quants lavabos (diria que quatre o cinc), un a cada pis. No cal dir, que a part de les tres habitacions personals de cada persona, n’hi havia una o dos que hi havia el grandíssim llit de matrimoni. En el jardí tenien un gran yacuzzi cobert, que era com una altra habitació que allà mateix hi havia una piscina d’aigua calenta. A fora al jardí, a l’aire lliure, tenien una grossa piscina d’aigua normal, freda.
Quan era l’aniversari d’algun membre de la família, feien unes grans festes, en què tothom en sortia amb ganes de tornar-hi l’endemà o , simplement, de no marxar.

Solien dormir sempre molt bé. Feia tres mesets i mig, que la Maria estaba embarassada de bessonada. Els germans, tenien moltes ganes que nasquessin ja, i s’havien compromès a què no els tindrien enveja i no se sentirien obligats, ja que a alguns nens de la seva classe els hi havia passat.  
Va passar el temps, i un dia...







1 comentari:

  1. Anònim17/2/15

    Ostres Isabel si que escrius!! I molt bé a demes. Et felicito!!

    Paula V.

    ResponElimina