(L’HOME I LA GUINEU)
-Crec!!-
en Marc va tancar la porta de la gàbia de cop.
La guineu es va arraulir en un costat de la gàbia,
espantada. El pagès, li va dir fluixet:
-Ei, ei!!!
Jo només vull dues coses. La primera és que no vull que et tornis a menjar-te
més gallines de les meves. I la segona, que tu i jo puguem ser amics.
La guineu va semblar entendre’l, i tot estar dins
de la gàbia, es va acostar a en Marc per llepar-li la mà a través de les
reixes. El pagès, ho va interpretar en senyal de perdó i d’acceptar en ser
amics.
L’endemà, en Marc ja havia construït un gros
tancat per la guineu. D’aquesta manera no estava dins la gàbia i la guineu
tenia més terreny.
Va trucar al César Millán, i gràcies a ell, va poder ensinistrar a la
guineu igual que un gos. Fins i tot en el menjar. De nom li va posar GUINGO, guin de guineu i go
de gos.
Molts dies en Marc pensava que no hauria pogut
tenir mai una mascota millor, ja que en GUINGO era una mascota perfecta. També
el treia a passejar cada dia durant una o dues hores seguides.
I així durant molt de temps.
Fins i tot, de vegades, en Marc posava a les
gallines al tancat de la guineu, ja que rarament, eren els millors amics.
Que "chuli" Isabel!!
ResponEliminaPaula V.