CAPÍTOL 1
Ja han passat cinc anys i no els recordaven. Feia massa temps de tot el que
havia passat. Però al cas es que ja havien tornat. Només ho sabia ell, en Jordi
i va preferir mantenir-ho en secret fins que fos necessari dir-ho. De fet,
tenia un pressentiment: passaven coses estranyes. Aquell dia, va passar una
cosa que feia anys i anys que no passava: a les golfes es va moure el ratolí
durant la nit. Precisament a les golfes i per la nit. Això resultava una mica
familiar... Com si ja hagués passat...
Un altre dia, per curiositat va mirar a l’historial del seu ordinador per
veure la última pàgina guardada de les seves visites i n’hi havia una que era:
http//:MINA.com.
Ja se’n recordava! La M.I.N.A! Era aquella companyia tan rara que van veure
fa temps. De cop li va venir al cap el nom d’un noi molt interessant...
-Juan Carles Pacheco Tornactuar es deia? –Es qüestionava a ell mateix.
Era tarda i havia tornat de l’institut. Ja se’n havia fet un, d’institut,
al seu poble, Breda.
Tot i això encara no havia deixat hoquei i quan podia sortia amb els seus
amics amb bici. Després de l’escola, en Jordi es va connectar a l’Skype i, ja que
havia passat tot allò, va recordar que entre els cinquanta i pico contactes que
tenia n’hi havia un que guardava molts records... M.I.N.A.
Marcava que estava ocupat. Per això, no rebia ni podia enviar missatges o
trucades. Va fer els deures de pressa i corrents i es va preparar la motxilla
per anar a hoquei en aquell moment, quan s’estava tancant l’Skype, va aparèixer
un missatge: M.I.N.A. connectat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada