El conte d'en Jordi Badia. CAPÍTOL FINAL

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI. Cap 21

 

 

Al cartell posava, posava... No posava res!!! A darrera del cartell, però sí que posava una cosa, i bastant sinistre: “I follow you. I’m behind you. I’m you”.

Aquella frase va fer que es giressin tots, no hi havia ningú estrany darrere seu i tampoc els seguia ningú desconegut. No acabaven de comprendre la frase: "I’m you". Què volia dir: Els controlàvem des del futur? Dins el seu cos, hi habitaven dos ànimes? No tenien res, clar.

 

Allò ja començava a cansar, tant esforçar-se per treure una resposta i que aquella resposta no servia per res. Ja era repetitiu. Es van ajuntar tots i es van plantejar ignorar el misteri. Van anar tots cap a casa i l’endemà, amb la consciència a lloc prendre una decisió. Mirar la tele, sopar i dormir. Tot això és el que va fer quan va arribar a casa. Quina mandra li feia fer qualsevol cosa. Estava molt cansat però no era cansament de fer exercici o de pensar molt sinó que era cansament de fracàs, d’esforç per res.

 

L’endemà no va fer les coses quotidianes amb el mateix entusiasme. Ell esperava a que, si la M.I.N.A. el mirava tota l’estona, intentaria impedir la seva decisió. Era l'única esperança que el motivava a anar a l'escola, a veure si havia passat alguna cosa més estranya... No va passar res tot l’endemà. Però és que tampoc va passar res en un munt d’anys. La colla van guardar el record com a un misteri impossible.

 

FI