dissabte, 28 de febrer del 2015

Un nou conte de la Clara Ferrer

1.UN SOMNI REAL(Clara Ferrer)

Aquell dia que l’Helena es va aixecar tan nerviosa, només era per un motiu molt seriós.
Havia somiat una cosa ANORMAL!!! Ella no es creia que allò fos de veritat, però tenia un instint que li deia què passaria. Ella, nerviosa, li va explicar a la seva mare, però en aquell moment va desaparèixer. L’Helena va trucar a la Lola, una de les seves millors amigues des de fa molts i molts anys. De cop li va arribar un correu dient-li que hauria fer el que ell/a vulgués si volia a la mare.

L’Helena no sabia com reaccionar. Quan va arribar aquell correu se li van posar els cabells de punta. La Lola va arribar just a temps a casa de la Lola. Van començar a pensar com podien resoldre aquest problema sense que ella sapigués que havien demanat ajuda. Com que només tenien la idea de contactar amb la policia secreta i enxampar als que havien agafat a la mare, doncs així va ser. Els hi van explicar tot a un policia i li van ensenyar el correu. Primer el policia no acabava de creure-ho, però al final van veure el correu i va començar a cridar a tots els companys de la feina. Van començar a investigar on podia estar la mare de la Lola, però no van tenir ni idea.
Quin somni és?
Que passarà amb la mare?

divendres, 27 de febrer del 2015

La gateta de la Paula Villasclaras



La meva gateta Cleo està embarassada



Quan la meva gateta era petita jo l’anava a veure i m’ho passava molt bé amb ella. Li agradava molt jugar amb l’escombra. També es posava darrera la rentadora. Ens la vam portar quan tenia 1 mes i mig. Jo l’estimo molt, a la meva gateta. 

Ara ja té uns 9 mesos i fa poc va tenir el zel, com passa de ràpid el temps! La vaig conèixer quan gairebé acabava de néixer i ara està a punt de tenir gatets. La venien a veure dos gats: un gat blanc amb els ulls blau clar i un altre blanc i taronja amb els ulls verds. Dóna igual qui dels dos sigui el pare(o potser ho són els dos) perquè són molt bonics. 

Ara està embarassada i li falta poc per tenir els gatets. Va tenir el seu primer zel als 8 mesos. Les gates als 4 mesos ja poden tenir el zel i quedar-se embarassades. L’embaràs d’una gat dura unes 9 setmanes.  Els gatets poden ser de diferents pares i això fa que surtin de colors diferents i que uns siguin més peluts i altres menys. També les gates poden estar en zel quan estan embarassades i per això pot ser que no tinguin la mateixa edat els gatets. 

La meva gateta després d'estar embarassada ha fet un canvi molt gran. Dorm molt, juga menys, menja molt... Ara mateix ja pesa 3 kg i mig i fa poc pesava 2 kg i mig. Està molt carinyosa i no li agrada molt estar sola. Busca un niu on estar calenteta i tranquil·la per tenir els gatets. Tinc moltes ganes que els tingui ja!  El problema és que quan els gatets tinguin uns 2 mesos els haurem de donar, i em posaré molt trista, però com encara falta un temps millor que no hi pensi. 

Jo també tinc una altra gata, la Isis i no sé que farà quan vegi els gatets perquè es porta molt malament amb la Cleo, cada vegada que la veu es posa a grunyir i la bufa. Espero que no els hi faci res. Els gatets els regalarem, i quina mala sort que jo no em pugui quedar cap. A mi m’agradaria que després de parir un temps més tard els gatets i la Cleo dormissin amb mi, al meu cantó. Després que tingui els gatets l’operarem perquè no en tingui més, però jo crec que perquè torni a tenir gatets no passaria res.

diumenge, 22 de febrer del 2015

El conte d'en Jordi Badia. Capítol 16



LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 16

“A les sis de la tarda tindràs una invitació de contacte. A les 6 i quart pots trucar al contacte.”
Eren les 5:56. Quan van ser les 5:59, a en Jordi, el minut que faltava li va ser lent com si fos una hora.
Ding Dong Ding. Tenia una notificació nova: sol·licitud de contacte: M.I.N.A.
Va acceptar i de seguit va fer un grup amb tots els companys de classe. Ja eren les 6:10. En aquest temps (5 minuts), van preparar les preguntes i van intuir el què passaria.
Ja a les 6 i quart, en Jordi va afegir a la M.I.N.A al grup. Van agafar la trucada al cap de 5 segons. Tornava a ser en Juan Carles Pacheco Tornactuar. Tenia la webcam posada.
-Estem aquí reunits perquè em pregunteu coses i jo respongui a les que vulgui.
–Va començar en Juan Carles Pacheco.
-A part de tot el que vam preguntar l’altra vegada voldríem saber per què serveix tot això que feu. O si no voleu contestar aquesta pregunta, us agrairíem que contestéssiu aquesta: 
-Eres tu qui apareixia a casa meva algunes nits? –Va preguntar en Jordi.
-No sóc jo qui apareix algunes nits. Jo sóc qui apareix totes les nits a casa teva. Òbviament nosaltres treballem amb el temps i hem vist com acabaria això. Sabem que ara no teniu cap pregunta més. O sí?
Es va fer un silenci...
-Sí que en tenim més, tenim tota una llista.
Quan en Jordi l’anava a dir. Es va apagar la llum de casa de tots i l’Internet es va tallar.

Últim capítol del conte de la Laura Ortega

ADRIÀ I ADRIANA

-Aneu al restaurant d'abaix i hi trobareu les vostres coses. 
 Van anar i les van agafar.
Es veu que era una broma de família ja que era l'aniversari de la mare i va ser només el pastís, perquè ells ja havien  sopat.
Els tiets es van quedar adormir però en d'altres habitacions, en llevar-se van anar a esquiar i així durant dies.
Quan va ser hora de marxar, van tornar satisfets perquè van tenir uns dies molt agradables amb família i allò era inoblidable. Ara haurien de seguir la rutina de cada dia...
 L’Adriana va explicar en una redacció tot el què havia fet aquets dies, però eren inexplicables totes aquelles emocions, pors i sentiments que van tenir quan van veure els seus cosins.
I per acabar l’alegria que van tenir de no sentir-se mai mes oblidats per ningú.

CONTINUARÀ

El gran segrest. Capítol 2






Capítol 2


La Maria es va despertar i va anar a preparar la llet a en Pere i la Joana. La Joana, es despertà amb molta gana i ràpidament, va anar a esmorzar. La Maria, va cridar a en Pere perquè no venia. Al final, va pujar ella, ja que el seu fill no baixava. Va anar a la seva habitació. El llit estava desfet, i a sobre, hi havia una carta,  però pensant que era d’en Pere, no la va tocar i va anar a mirar si estava al lavabo. Però tampoc hi era. Com que tenien uns quants “criats” (per dir-ho d’alguna manera), va manar que el busquessin per tota la casa. La Joana, espantada, també el va començar a buscar. La mare, anava cridant:
-Pere!!!!!!!!!! Sí és una broma de les teves, no fa cap gràcia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Però en Pere no apareixia, havia desaparegut. La Maria, desesperada, va trucar en en Joan i li explicà la situació. En Joan, de seguida va ser a casa.
I també es va posar a buscar-lo. Llavors, com que no el trobaven, va anar a la seva habitació (la d’en Pere) i en veure la carta, l’agafà i la obri. El paper era de color verd. La carta deia: 





Aquesta carta és per vosaltres, Maria i Joan. Us dieu així, oi, els pares d’en Pere?   Tant se val.

El vostre fill, està bé, però si no entregueu 2.000.000 d’euros abans d’una setmana, el vostre fill morirà.

No aviseu a ningú, ni a la policia ni a agents secrets.  Si ho feu, el vostre fill morirà. I si us hi resistiu, també us quedareu sense la vostre filla, que en Pere m’ha dit que es diu Joana. No us penseu que som amics, és que li vaig fer dir el nom de la seva germana perquè sinó, el pelava. Jo ja us ho he dit:
Deixeu els diners a la piscina d’aquest poble, a la teva taquilla i no la tanquis amb clau. Ens seguirem comunicant.

                                            
                                                                                 ANÒNIM





Quasi se’ls talla la respiració només de pensar què li podia passar en el seu fill, i qui podria haver fet això. De cop, se’ls va acudir una idea...

dimecres, 18 de febrer del 2015

El judici i la crema de la reina Carnestoltes

Finalment, el Dimecres de Cendra ha arribat a la nostra escola i els alumnes de 6è han interpretat el judici de la reina Carnestoltes. S'ha decidit cremar la reina del Carnestoltes davant de tots els nens i les nenes de l'escola, els quals estaven presents en l'acte. 
Aquí podeu veure els dos vídeos d'aquest esdeveniment.

Esperem que hagi estat una bona tarda per vosaltres!




dimarts, 17 de febrer del 2015

El conte d'en Marc Moré: torna en Nexuzz!









Un bon dia en Nexuzz es va despertar amb una mala impressió. Va sortir de casa i va trobar uns robots ballant m’entres anaven tirant bombes i míssils. 
En Nexuzz va dir: 
-Això no pot ser, destrossaran el món ho haurem d’aturar. 
Va agafar el telèfon mòbil i va trucar els seus amics. Primer va venir en Corvus ja que vivia amb ell amb el poder de menjar metall fins a no parar. Al cap de vint minuts va venir en "The Elyas" que podia tirar rajos X amb les seves ulleres. En Corx-ibz (corxoibiza) era un “hacker” que podia enviar virus a tots els robots. 
Més tard, van venir en Josemi i en Taker que tenien dos cotxes indestructibles que en xocar explotaven bombes. Finalment, va venir en Makiman i en Churches. En Churches es tirava pets nuclears i en Makiman tenia el poder de teletransportar-se a on vulgués. I en Nexuzz  tenia el poder de tenir el llançacoets amb bales infinites. Van anar a lluitar, primer en Josemi i en Taker van destrossar molts dels robots perquè puguessin sortir els seus amics. En "The Elyas" va anar tirant rajos X a la nau espacial fins a destrossar-la. En Corx-ibz va "hackejar" el líder dels robots i el va matar. En Makiman es va teletransportar a dins dels robots i va anar destrossant-los un per un. 
Finalment, en Churches es va tirar el pet i va matar els robots que quedaven. Després, en Corvus es va menjar tots els robots.


CONTINUARÀ


Acrosport a Educació Física

Hola alumnes de 6è!

Voleu veure les figures d'acrosport que vau fer a Educació Física amb en Yerai?

Aquí les teniu. Han quedat molt i molt bé!



dilluns, 16 de febrer del 2015

El conte de la Laura Ortega. Capítol 4

ADRIÀ I ADRIANA
Capítol:4

En arribar a les pistes,  l'Adrià i l'Adriana  van voler anar primer a les pistes més petites.
Van decidir llogar un mestre; el mestre va veure que ja en sabien bastant i no podien anar per aquelles pistes. Va decidir canviar-los a unes de més difícils.  Llavors, van anar pujant i pujant,  però el dia s’anava acabant i van haver de marxar perquè les pistes tancaven a les 18:00 hores.
En marxar, van anar cap a l’hotel que és on hi havia las seves coses, van entrar i van dutxar-se, pentinar-se i maquillar-se. En resum, el que se'n diu arreglar-se.
Van anar a fer un berenar-sopar però no allà a l’hotel sinó a un restaurant molt elegant.  En acabar de sopar van tornar cap a l’hotel però les seves coses no hi eren i la porta estava oberta.
Van veure que al llit hi havia una carta que deia: 
-Vigileu amb el que feu, us hem vist passar mentre anàveu al restaurant  i hem aprofitat per entrar a la vostra habitació. Si voleu les vostres coses...


CONTINUARÀ

El conte d'en Jordi Badia. Capítol 15



LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 15

-Sí, sóc jo. –Va respondre en Juan Carles. –Em pots dir Pacheco.
-D’acord, en què et puc ajudar?
-Doncs vinc a informar-te. Quan sortiu de l’escola connectat a l’Skype.
-D’acord. Però per què?
-Tu ja ho veuràs.
I se’n va anar carrer amunt fins que el noi el va perdre de vista.
Va anar cap a la porta i va entrar. Llavors va processar la informació que li havia donat a en Juan Carles Pacheco Tornactuar i va decidir anar corrents a explica’ls-hi aquells fets i van quedar tots aquella tarda per l’Skype. Al migdia, va sortir a les 14:00 cap a l’escola on van quedar per preparar-se la tarda d’Skype. Es preguntava si els ferien moltes preguntes o no, com es dirigirien cap a ells...
Al final es va fer l’hora d’entrar a classe i en aquella hora tocava castellà. Feien teatre i s’ho van passar la mar de bé. En Jordi era el Sastre Valent.
-Mama, ja sóc a casa!!!
-D’acord, fill.
Va berenar i va fer els deures el més ràpid possible per anar a l’ordinador però resulta que el trucava un familiar de França i el va tenir mitja hora al telèfon. Ja era l’hora. Va anar a la seva habitació i va encendre la regleta de l’electricitat. Va encendre l’ordinador i la pantalla. Va posar la contrassenya i va obrir de seguida l’Skype.
Tenia un missatge nou i ja hi havia amics seus connectats.

diumenge, 15 de febrer del 2015

Les disfresses de la rua de Carnestoltes

Aquest passat divendres a la tarda, els alumnes de 6è van fer el recorregut de la rua de Carnestoltes.

Abans d'iniciar-lo, varen estar a l'escola mostrant les seves disfresses davant la resta dels companys,

tal i com podeu veure en aquestes fotos.

Esperem que us agradin!




dissabte, 14 de febrer del 2015

El nou conte de la Isabel Cros. El gran segrest.



 
Capítol 1

Hi havia una vegada, una família formada pel pare Joan, la mare Maria, la germana gran que es deia Joana i el germà petit, en Pere.

Era una família molt rica i afortunada, ja que s’ho podien permetre tot (si més no, quasi tot) i mai havien fet mal a ningú, ja que per ells, a part de la família, la pau era el més important per poder tenir una bona vida i família.
En Joan, era un empresari i sempre tenia molta feina. També era bastant famós.
La Maria, era estilista, també molt bona i famosa. La Joana, estudiava a l’ institut, a segon d’E. S. O. I en Pere, feia primer a l’escola.

Un dia, van fer una festa al poble, i es clar, en Joan, la Maria, la Joana i en Pere hi van anar.  Com que la Maria també treballava a l’ ajuntament, va pujar a l’ escenari i tothom la va aplaudir. Llavors, va començar a parlar:
-Avui, dia 15 de Febrer de 2015, donem la benvinguda a la festa del poble de Vilamuralla  i a tots aquells qui vulguin gaudir de la gresca. També us volem dir que aquest dimecres dia 18 de febrer, farem la cloenda de la festa del poble amb la crema del Rei Carnestoltes. Aprofitem, doncs, per desitjar-vos una bona festa i que en gaudiu plenament. Fins una altra, adéu!!!

I un altre cop, aplaudiments.

En aquell precís moment, en algun indret no gaire proper, no gaire llunyà de Vilamuralla, unes persones preparaven el pla. -El pla perfecte- que en deien ells.
Aquests homes o dones o totes dues coses(no se sap), estaven preparant un pla, una estratègia. Ningú els coneixia. O potser sí. Però el que era segur, era que ningú es podria pensar ni imaginar, que aquelles persones podien estar preparant això, fos el que fos.

La família d’en Joan, tenia una casa immensa, súper gran. Cada membre de la família, tenia, com a mínim tres habitacions per ells sols, més uns quants lavabos (diria que quatre o cinc), un a cada pis. No cal dir, que a part de les tres habitacions personals de cada persona, n’hi havia una o dos que hi havia el grandíssim llit de matrimoni. En el jardí tenien un gran yacuzzi cobert, que era com una altra habitació que allà mateix hi havia una piscina d’aigua calenta. A fora al jardí, a l’aire lliure, tenien una grossa piscina d’aigua normal, freda.
Quan era l’aniversari d’algun membre de la família, feien unes grans festes, en què tothom en sortia amb ganes de tornar-hi l’endemà o , simplement, de no marxar.

Solien dormir sempre molt bé. Feia tres mesets i mig, que la Maria estaba embarassada de bessonada. Els germans, tenien moltes ganes que nasquessin ja, i s’havien compromès a què no els tindrien enveja i no se sentirien obligats, ja que a alguns nens de la seva classe els hi havia passat.  
Va passar el temps, i un dia...