LES AVENTURES
D’UN NOI ANOMENAT JORDI
CAPÍTOL 14
Aquelles
escales els hi resultaven familiars i veure’s a sí mateixos, era com si els hi
vingués un déjà vu. Aquelles persones
que eren com ells deien el mateix que aquella vegada que van baixar per unes
escales. Estava passant el mateix. En aquell moment se’n van adonar que havien
viatjat al futur. Els van seguir fins que van baixar les escales. Llavors es va
sentir:
-Hola!!!
Es van girar i
no hi havia ningú. Quan van tornar a girar-se per mirar l’escala, aquesta ja no
hi era i després de discutir què fer van decidir anar a casa perquè semblava
que plouria i en Jordi va arribar just a temps. Aquella nit va dormir fatal i
va ser-li impossible tancar els ulls. Va agafar la tablet i va posar-se a escoltar música (el seu gènere preferit era
el rap). Al final es va acabar adormint però de totes maneres va dormir molt malament.
L’endemà es va despertar a les 7:30 i va anar cap a la cuina:
-Hola mama. –Va
dir tot adormit. –Bon dia.
-Hola fill, que
fas ara despert, si encara és molt aviat? –Va preguntar la mare tot
encuriosida.
-Aquesta nit he
dormit malament i a sobre m’ha costat adormir-me.
-Hola fill, bon
dia!!! –Va sentir la veu del pare.
-Hola papa, bon
dia.
Li feia mal tot
i estava molt cansat. Es va aixecar i després va anar al sofà. Va seure a taula, va esmorzar, va vestir-se i va anar-se’n cap a l’escola.
Un cop a l’escola, ja a les 8:59 hi havia aquell home al que li van fer
preguntes dirigint-se cap a ell tot vestit de negre i li va dir en Jordi:
-Ets en Juan
Carles Pacheco Tornactuar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada