El conte d'en Jordi Badia. Capítol 14

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 14

Aquelles escales els hi resultaven familiars i veure’s a sí mateixos, era com si els hi vingués un déjà vu. Aquelles persones que eren com ells deien el mateix que aquella vegada que van baixar per unes escales. Estava passant el mateix. En aquell moment se’n van adonar que havien viatjat al futur. Els van seguir fins que van baixar les escales. Llavors es va sentir:

-Hola!!!

Es van girar i no hi havia ningú. Quan van tornar a girar-se per mirar l’escala, aquesta ja no hi era i després de discutir què fer van decidir anar a casa perquè semblava que plouria i en Jordi va arribar just a temps. Aquella nit va dormir fatal i va ser-li impossible tancar els ulls. Va agafar la tablet i va posar-se a escoltar música (el seu gènere preferit era el rap). Al final es va acabar adormint però de totes maneres va dormir molt malament. L’endemà es va despertar a les 7:30 i va anar cap a la cuina:

-Hola mama. –Va dir tot adormit. –Bon dia.

-Hola fill, que fas ara despert, si encara és molt aviat? –Va preguntar la mare tot encuriosida.

-Aquesta nit he dormit malament i a sobre m’ha costat adormir-me.

-Hola fill, bon dia!!! –Va sentir la veu del pare.

-Hola papa, bon dia.

Li feia mal tot i estava molt cansat. Es va aixecar i després va anar al sofà. Va seure a taula, va esmorzar, va vestir-se i va anar-se’n cap a l’escola. Un cop a l’escola, ja a les 8:59 hi havia aquell home al que li van fer preguntes dirigint-se cap a ell tot vestit de negre i li va dir en Jordi:

-Ets en Juan Carles Pacheco Tornactuar?