Capítol 3
Com que ells tenien molts diners, van decidir contractar als millors agents
secrets. Era veritat que la nota o carta o digueu-li com vulguis, deia que no
ho podien fer, perquè si ho feien matarien en el seu fill i potser els hi
segrestaven també la filla. Però ells van pensar que si contractaven els
millors agents, els segrestadors no ho sabrien, per tant, al seu fill no li
passaria res, i a la seva filla, tampoc.
Aquell mateix dia ja van arribar els agents a la casa d’en Joan, la Maria i la
Joana. En Joan els va dir que si volien,
perquè fos més pràctic, ell, la seva dona i la seva filla, els deixaven una
habitació de les seves a cadascun. I així ho van fer. Els agents es van allotjar
a la casa d’ells i van poder treballar molt millor.
En aquell moment va sonar el telèfon. Els agents secrets van callar de cop
perquè fos qui fos la persona del telèfon, no sapiguessin que ells estaven
allà. Però era la germana del pare que s’havia enterat dels fets i que si
necessitaven alguna cosa que comptessin amb ella.
Els agents van tenir una idea: connectarien uns cables al telèfon, així si
trucaven els segrestadors, encara que fos amb un distorsionador de veu, ells,
pels auriculars ho podrien sentir. I així ho van fer.
Va ser el dia següent, que va sonar el telèfon i tothom es va col·locar als
seus llocs. Fins que en Joan no agafés el telèfon i donés el senyal de que eren
els segrestadors, els agents no es podien posar els auriculars, perquè podia ser que
fos algú que ells coneixien i que els digués alguna cosa personal...
Llavors, en Joan va agafar el telèfon i va dir:
-Sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada