LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI
CAPÍTOL 17
Va sortir corrents al menjador i va encendre un llumí. Va anar a buscar a
la seva mare i llavors va sentir que queia un gerro a terra i va sentir unes
passes. Es va obrir una porta i de cop es va tancar. Al cap d’un quart d’hora,
va tornar la llum. El seu pare també estava bé. S’havia sentit un gerro
trencar-se però tot estava intacte. Quan en Jordi va tornar a l’habitació, va
trobar una nota penjant de la pantalla de l’ordinador:
És clar!!! A era T perquè era la inicial d’una frase. O sigui, que Avui
Temporalment podria ser demà o qualsevol altre dia.
Ja eren les set i va preparar-se per anar a entrenament d’hoquei. Quan va
tornar, va dutxar-se va posar-se el pijama, va sopar i va anar a dormir.
L’endemà va preparar-se la motxilla i va anar cap a l’escola. Quan ja eren
a la fila va explicar el què li havia passat el dia anterior i resulta que a la
Isabel també li havia passat el mateix. Tots s’havien quedat sense llum però
només la Isabel i en Jordi havien rebut la mateixa nota.
A l’hora del pati van reunir-se per crear teories sobre allò. No tenien cap
més prova per saber qui eren aquella gent. La resta del dia va ser normal.
Esperaven que la M.I.N.A actués per saber alguna cosa de tot allò. Després de
fer els deures, la colla d’amics d’en Jordi quedaven per l’Skype i jugaven,
miraven vídeos o simplement, feien petar la xerrada. Total, que s’ho passaven
pipa. A més, també es connectava una amiga d’Arbúcies que jugava amb ells a
hoquei.
Quan tots dormien, en Jordi es va despertar. Tenia set. Va anar a la cuina
i va veure aigua. Va sentir una porta tancar-se. Aquella nit feia molt vent.
Potser havia estat el vent. O potser no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada