El conte d'en Jordi Badia. Capítol 12

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 12

De cop va veure tot el seu voltant negre i es va despertar al llit. La seva primera impressió va ser que tot allò que havia viscut era un somni però va canviar d’idea quan va veure una altra nota al seu armari: “M.I.N.A: Món Irreversible Nòmades Temporal”.
-Això deu ser algun grup de gent que fa coses amb el temps i el manipula. –Va dir-se en Jordi. –Però segur. –Va afirmar-se a si mateix.
Va posar-se a l’ordinador i va buscar al Google: Món Irreversible Nòmades Temporal.
Va tenir només 1 resultat: un perfil de Facebook. Va entrar-hi i sortien dibuixos fets en paper groc, com les notes que li havien deixat. L’última publicació era la més interessant i hi posava: Si saps que vol dir M.I.N.A, a la fàbrica demà. S’havia publicat aquell mateix dia fa 1 hora.

Va anar-se’n a dormir i aquella nit va tenir un malson: No parava de veure les lletres M, I, N, A movent-se pel seu voltant.

L’endemà, va trucar a tots els seus amics per quedar a les 6 de la tarda a la plaça del poble per analitzar pistes i parlar del què els havia passat. A les 7 de la tarda van anar tirant cap a la fàbrica. Per veure perquè tenien tots aquella nota a la seva habitació.

Quan van arribar a la fàbrica van trobar una altra noteta: “Ara vindrà un representant nostre: amb ell podreu dialogar i fer-li les preguntes que vulgueu. Però tingueu en compte que només respondrà a les preguntes que ell vegi convenient”.
N’hi va haver alguns que es van espantar i se’n van voler anar i alguns que no van poder venir.

-Compte enrere: 10, 9, 8, 7, 6... –Va dir la mateixa veu fent un compte enrere.