ADRIÀ I ADRIANA
Capítol
1
Hi
havia una vegada una família de cinc persones, dos adults i tres nens.
Els
nens més grans eren bessons. Eren un nen i una nena, es deien Adrià i Adriana i son rossos amb els ulls marrons.
Dos
mesos abans del seu aniversari va néixer el seu germà petit tots estaven molt
emocionats perquè tindrien un germanet petit.
Van
venir a veure’l els seus tiets els seus avis els seus cosins i ells es van
començar a sentir oblidats.
Pensaven
que els hi farien mes cas quan fos el seu
aniversari, que ja quedava menys.
El
dia del seu aniversari van venir els
seus tiets els seus avis i els seus cosins però tots estaven amb el seu germà
petit.
Ells
enfadats van anar a la seva habitació i
van estar pensant una bona estona a
veure què podien fer perquè els hi fessin cas
i l'Adriana va dir: - Perquè no fem veure que estem enfadats durant molt
de temps?
I així va ser van fer veure que estaven enfadats i s’insultaven, el picaven,
es barallaven…
Van aconseguir-ho, els hi van fer molt de cas però ells continuaven.
Els
pares estaven molt preocupats van anar a
portar-los a un psicòleg a veure perquè tenien aquell comportament.
Al
cap de moltes moltes sessions van
descobrir que era perquè…
CONTINUARÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada