dijous, 4 de desembre del 2014

Conte viatger de 6è B. Capítol 4: Rússia


 

En arribar a l’aeroport  vaig anar a comprar els bitllets per anar a Rússia. Eren molt cars. 
Jo i la Natàlia vam anar al restaurant de l’aeroport  per si ens acceptaven a la feina. Jo vaig tenir sort però la Natàlia no. La Natàlia va tornar cap a casa seva amb avió. Jo al cap d’un any vaig plegar de treballar i vaig poder anar-me’n a Rússia. 

Un cop arribat a Rússia vaig anar a buscar un hotel que no fos gaire car però que tingues servei de menjar. Buscant i buscant vaig trobar un hotel que estava molt bé, l’hotel s’anomenava Mamaison All-Suites Spa. Com que tenia piscina vaig anar a banyar-me amb roba( perquè fa molt fred) em vaig tirar pel trampolí i em vaig fer tant de mal al caure, sort que no m’havia tirat de cap, perquè estava gelada l’aigua(literalment). Llavors vaig anar a passejar per Rússia i vaig anar a un parc gegant. Llavors com que a l’hotel aquell dia no feien musica ni res d’això vaig anar-me’n a la discoteca per passar-ho bé. Aquell dia van venir els meus cantants preferits. Vaig tornar a les cinc de la matinada. Vaig anar a dormir perquè estava molt i molt cansada. 

El dia següent vaig estar per l’hotel perquè estava molt cansada. Els secretaris de l’hotel repartien papers d’una festa major d’allà. Jo els vaig agafar i en un paper posava:
 -Decoració d’ous de Pasqua
- Sviatki
- Maslenitsa
- Disco mòbil
Jo vaig anar al concurs d’ous perquè em semblava molt divertit. M’hi vaig estar dos hores decorant l’ou. Em va quedar fantàsticament bé. Els ous de l’altra gent eren xulíssims. Vaig perdre però la experiència de fer allò amb altra gent , amb grups va ser molt divertit.

Llavors vaig voler ser tafanera i vaig anar-me’n al sviatki. El sviatki és una tradició d’allà en què unes persones concretes endevinen quin nom tindrà el seu futur marit.  Hi havia molta cua, però com que no tenia res més a fer, vaig quedar-me allà. El nom del meu futur marit era Aurelio Trankinvansi. Jo vaig pensar: Quina mena de nom és aquest? El coneixeré en els meus viatges? O el coneixeré a Rússia? Li vaig donar moltes voltes a allò. 

Desprès vaig anar a veure la maslenitsa. La malsenitsa és una gran caminada que et porta fins a un santuari i allà es celebra la fi de l’hivern i l’arribada de la primavera. Va ser una mica avorrit per no dir del tot. Llavors ens van fer asseure en unes taules i veure te a l’estil rus. Al principi em costava molt però al cap d’una estona li vaig pillar la gràcia.

Vaig anar a dormir per desprès anar tota la nit a la discoteca. Vaig agafar diners per si volia comprar-me alguna cosa per beure. M’ho vaig passar molt bé a la disco però em feien molt mal els peus, mans etc...
En despertar-me, a l’hotel em vaig trobar un noi al costat meu que estava dormint. Jo vaig pensar: - Serà l’Aurelio?
Desprès vaig cridar: - Aaaah!!!!!!! El noi del meu costat va dir:-Tu joveneta que fas al meu apartament?
Jo li vaig dir: -Devia estar molt cansada. 

Vaig anar corrents cap a l’hotel. Amb el que em va sobrar d’ahir a la nit m’ho vaig gastar en un restaurant tradicional d’allà. De primer vaig demanar una sopa anomenada borsh:és una sopa d’espècies i no porta pasta ni res d’això, sinó que porta bitxo i verdura típica d’allà. De segon stroganoff: és carn de vaca tallada molt fina amb una salsa de nata. I de postres un kvas: es el té més típic de Rússia. Tot estava realment bo. Vaig passar l’última nit a l’hotel i desprès vaig anar a l’aeroport rus més proper.


                                                                                                                     Marc Morè

1 comentari: