En arribar a
l’aeroport vaig anar a comprar els
bitllets per anar a Rússia. Eren molt cars.
Jo i la Natàlia vam anar al
restaurant de l’aeroport per si ens
acceptaven a la feina. Jo vaig tenir sort però la Natàlia no. La Natàlia va
tornar cap a casa seva amb avió. Jo al cap d’un any vaig plegar de treballar i
vaig poder anar-me’n a Rússia.
Un cop arribat a Rússia vaig anar a buscar un hotel que no fos gaire
car però que tingues servei de menjar. Buscant i buscant vaig trobar un hotel
que estava molt bé, l’hotel s’anomenava Mamaison All-Suites Spa. Com que tenia
piscina vaig anar a banyar-me amb roba( perquè fa molt fred) em vaig tirar pel
trampolí i em vaig fer tant de mal al caure, sort que no m’havia tirat de cap,
perquè estava gelada l’aigua(literalment). Llavors vaig anar a passejar per
Rússia i vaig anar a un parc gegant. Llavors com que a l’hotel aquell dia no
feien musica ni res d’això vaig anar-me’n a la discoteca per passar-ho bé.
Aquell dia van venir els meus cantants preferits. Vaig tornar a les cinc de la
matinada. Vaig anar a dormir perquè estava molt i molt cansada.
El dia següent vaig
estar per l’hotel perquè estava molt cansada. Els secretaris de l’hotel
repartien papers d’una festa major d’allà. Jo els vaig agafar i en un paper posava:
-Decoració d’ous de Pasqua
- Sviatki
- Maslenitsa
- Disco mòbil
Jo vaig anar al
concurs d’ous perquè em semblava molt divertit. M’hi vaig estar dos hores
decorant l’ou. Em va quedar fantàsticament bé. Els ous de l’altra gent eren
xulíssims. Vaig perdre però la experiència de fer allò amb altra gent , amb
grups va ser molt divertit.
Llavors vaig voler
ser tafanera i vaig anar-me’n al sviatki. El sviatki és una tradició
d’allà en què unes persones concretes endevinen quin nom tindrà el seu futur marit. Hi havia molta cua, però com que no tenia res
més a fer, vaig quedar-me allà. El nom del meu futur marit era Aurelio Trankinvansi.
Jo vaig pensar: Quina mena de nom és aquest? El coneixeré en els meus viatges?
O el coneixeré a Rússia? Li vaig donar moltes voltes a allò.
Desprès vaig anar a
veure la maslenitsa. La malsenitsa és una gran caminada que
et porta fins a un santuari i allà es celebra la fi de l’hivern i l’arribada de
la primavera. Va ser una mica avorrit per no dir del tot. Llavors ens van fer asseure
en unes taules i veure te a l’estil rus. Al principi em costava molt però al
cap d’una estona li vaig pillar la gràcia.
Vaig anar a dormir
per desprès anar tota la nit a la discoteca. Vaig agafar diners per si volia
comprar-me alguna cosa per beure. M’ho vaig passar molt bé a la disco però em
feien molt mal els peus, mans etc...
En despertar-me, a
l’hotel em vaig trobar un noi al costat meu que estava dormint. Jo vaig pensar:
- Serà l’Aurelio?
Desprès vaig
cridar: - Aaaah!!!!!!! El noi del meu costat va dir:-Tu joveneta que fas al meu
apartament?
Jo li vaig dir: -Devia
estar molt cansada.
Vaig anar corrents
cap a l’hotel. Amb el que em va sobrar d’ahir a la nit m’ho vaig gastar en un
restaurant tradicional d’allà. De primer vaig demanar una sopa anomenada borsh:és una sopa d’espècies i no porta
pasta ni res d’això, sinó que porta bitxo i verdura típica d’allà. De segon stroganoff:
és carn de vaca tallada molt fina amb una salsa de nata. I de postres un kvas:
es el té més típic de Rússia. Tot estava realment bo. Vaig passar l’última nit
a l’hotel i desprès vaig anar a l’aeroport rus més proper.
Marc Morè
Hola Marc m' ha agradat la teva redaccio
ResponElimina