El conte d'en Jordi Badia (capítol 10)

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 10:

Es va encendre un cronòmetre i va començar un compte enrere de 5 minuts. Estaven tots molt atabalats. A mes hi havia alguns que no podien estar en un espai molt petit. Van provar de tot: intentar trencar els vidres, van intentar tornar per on havien vingut però els relliscaven les mans. En l’últim minut es va tornar a sentir la veu que va dir:
-Queda un minut!!!
Llavors van desaparèixer les parets de vidre i es van ajuntar tots. Van mirar al sostre i van veure un forat. Hi va pujar l’Eloi. Aquest, els va dir que hi havia una escala que pujava cap amunt. Quan van estar tots a dalt el forat es va tancar i se’n va obrir un altre a la superfície. Van sortir tots corrents. Quan van ser a fora van veure una cabana. Era bastant gran i hi cabien tots a dintre. Només hi havia un armari que no es podia obrir van entrar tots perquè potser amb la força de 18 nens potser s’obriria. Quan ho van donar per impossible i van deixar anar el pany la porta es va obrir automàticament:
-Ja saps que vol dir M.I.N.A? –posava un full.
-Que creieu que vol dir? –va cridar en Pol.
Un va dir Ments Inútils Normalment Avorrides.
-Si torneu a dir una altra beneiteria, la M.I.N.A actuarà en contra vostra. –Va dir la veu.
Llavors, van deixar de riure. Ja que mina és una cova d’un s’extreuen minerals, pensaven que podria ser alguna empresa petroliera o alguna empresa d’extracció de mineral, però, quina relació té això amb el temps i els missatges temporals que els deixaven.
-Ves a saber que vol dir això… -va dir en Sam.
-Us ho posarem més fàcil aquesta vegada: teniu 1 hora. Aquesta vegada l’endevinalla és més complicada: quan digueu el resultat podreu sortir. Si us equivoqueu perdeu 1 minut. –va dir la veu.