Aquí tenim el segon i tercer capítol del PROJECTE VIATGER de 6è A, obra d'en Bernat i en Pol A.
Aviat tindrem el següent, fet per en Marc C. On viatjaran els nostres protagonistes????
Aviat tindrem el següent, fet per en Marc C. On viatjaran els nostres protagonistes????
II: ITÀLIA
El divendres
en Fruti i jo hem agafat un vol fins a Roma. En Fruti estava una mica esverat,
no sé si tenia por de volar. Vam anar directament de l’aeroport al coliseu romà
i com que ja era hora de dinar, vam dinar a davant de la Fontana di Trevi. Vam
menjar una amanida, una pizza de formatge i un capuccino, estava tot molt bo.
Ben dinat vam aprofitar per tirar una moneda a la Fontana i demanar trobar
algun dia la mare d’en Fruti. A la tarda vàrem anar a tots els museus i
zoològics però no vàrem trobar la mare d’en Fruti ,però vam veure pintures
majestuoses i animals exòtics. Al vespre ens vam dirigir a Venècia, on la meva
tieta tenia un luxós hotel de quatre estrelles. Allà ens van acollir molt bé i
al matí ens van acompanyar a passejar amb góndola pels canals però tampoc vam
veure la mare d’en Fruti. Ens vam passar quasi tot el dia pels llargs canals i
al vespre vam anar a l’òpera.
El diumenge
ens vam dirigir a Milà perquè sabíem que a la mare d’en Fruti li agradava molt
la moda . Vam passejar a peu per totes les seves botigues, vam visitar la
catedral i el teatre i vam menjar-nos uns espaguetis a la carbonara i un tiramisú de postres davant del castell.
Faltaven dues hores per anar-nos-en i encara volíem comprar un record. No
trobàvem res que ens agradés però a
l’aeroport vam veure una enganxina molt original. La vam comprar i enganxar a
la maleta. Vam haver de córrer per agafar l’avió que ens duia fins a...
Bernat
III. MATILDA A MONGÒLIA
Quan estàvem a
l’aeroport de Roma, per anar cap a Mongòlia, vam pensar que allà hi hauria la mare d’en Fruti perquè semblava un país que tenia pinta d’haver-hi
més animals salvatges, perquè allà tot eren petits turons, ni un arbre , però
en Fruti em va dir que a la seva mare li agradava viure sota terra.
Vam
arribar a Mongòlia en una petita avioneta perquè allà no hi havia
aeroport.
Vam veure un
horitzó pla i una casa al fons, en aquella casa ens van donar dos cavalls, un
per en Fruti i jo i un altre per l’home que ens guiava. Vam fer milions de quilòmetres
en cavall fins que un dia quan em vaig llevar vaig veure un petit poble on
vivien la tribu dels homes cérvol, allà els homes de la tribu ens van dir que
no hi havia micos en aquest país. Ens vam quedar molt tristos però ells ens van
donar un cap de cérvol dissecat i una sopa molt bona.
Ens vam
començar a dirigir a l’avió que ens portaria fins…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada