La princesa de la llum (PART 1)
Un dia de tardor em va arribar un correu electrònic de la Princesa de la
Llum: em demanava que fos al seu castell a fer de reportera. Sense saber res
vaig acceptar.
El castell de la princesa de la llum està a la Lluna.
Perdoneu! No m’he presentat. Em dic Lila i tinc 11 anys. Sóc una reportera especialitzada en
viatges fora de la Terra. M’agrada molt viatjar, conèixer gent i coses noves.
Vaig anar-me d’amagatotis a la Lluna, demanant als meus
pares si podia anar a dormir a casa de la Iria, la meva millor amiga.
Viatge cap a la Lluna: Per anar fins a la Lluna vaig
utilitzar la nau espacial “G31SP”, me l’havia deixat el meu amic Marcus. Ell
treballa fent naus espacials. Quan li vaig demanar la nau espacial i el vestit
em va preguntar per què era, -vosaltres ja ho sabeu-. Li vaig respondre que era
per un treball de classe. Ara que ho penso, deixar una nau espacial a una nena
d’11 anys és molt mala idea. Per cert té 24 anys i és el meu padrí.
Pel
meu aniversari la mare i el pare m’havien donat 60 €. Vaig pensar que me’ls
gastaria en menjar pel viatge . Vaig comprar el que normalment no em deixen:
bosses de patates , llaminadures, hamburgueses del McDonald’s,…
Em vaig posar un d’aquells
trastos que se’n diu “tratge espacial” (també me l’havia deixat en Marcus). Total,
ja estava llesta per anar-me’n .
El camí cap a la Lluna va ser molt ràpid (d’unes 3 hores) perquè la nau espacial amb la que vaig
anar és la més ràpida que existeix ara mateix. Jo mai havia anat a la Lluna,
era la meva primera vegada. Quan vaig arribar, em van sorprendre els magnífics
cràters. Em va rebre un robot que havia enviat la Princesa de la Llum. Em va
dir que per entrar al castell s‘ha de fer un salt al cràter Marsupià. Com a la
Lluna hi ha poca gravetat, un petit salt va fer que donés una gran tombarella i
llavors... vaig baixar molt i vaig arribar a un lloc sorprenent.
CONTINUARÀ...
Paula
villasclaras del río
soc la paula garcia i m'agrada molt la teva historia
ResponElimina