dissabte, 1 de novembre del 2014

El conte d'en Jordi Badia (capítol 4)



LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 4

Al final se li va fer tard i va sortir pitant cap a l’escola. Va ser un dia normal.
En arribar a casa va trobar una carta que deia:No intentis trobar-nos pel teu compte, si vols pistes, ves demà quan surtis de l’escola a la “fàbrica”. I així ho va fer.

La gran sorpresa que es va endur, va ser quan va veure l’Eduard, en Marc M, la Blanca, la Isabel, en Marc R, la Clara, en Moha, en Pol...

-Si això és una broma, no té cap mena de gràcia! -Va dir amb un to enrabiat.
Van callar tots i ell va pensar: no té cap sentit que siguin ells, no poden haver tingut les claus de casa meva. O sí?...

-Nosaltres també podríem dir el mateix. –Va dir per fi un al final d’aquell incòmode silenci. Ningú coneixia a aquell noi.
–A mi, almenys, m’han entregat una citació dient que aquí trobaria pistes i l'única cosa que he trobat aquí són una colla d’inútils.
-Qui ets? –Van dir tots.

-Sóc en Sam però m’he tallat els cabells.

Es va sentir una cosa que queia a terra. Van anar al lloc procedent del soroll.
Hi havia en Marc R al costat d’una fusta que va caure plana al terra. I a davant, hi havia un reproductor de CD amb un CD a dintre. Van decidir escoltar-lo.

Per sobre, deia que qui anava a casa de tots a la nit era un còmplice. També deia que vigilessin el que feien en el present, tot podia desaparèixer o aparèixer. Si volien més pistes calia que fessin torns nocturns de guàrdia a casa de... es va sentir un silenci. La Clara! Entre les... el CD estava ratllat i no van sentir l’hora.

Això implicava fer guàrdia tota la nit. No hi havia cap problema perquè eren molts però era molt avorrit.

Tots van estar allà a les 7 en punt. Es van quedar a sopar. Farien torns per hora de 3 persones per si de cas algú s’adormia.

L’endemà tots van dir als últims vigilants:

-Ha passat algú per aquí?
-No, ningú.
Van entrar a les golfes i es van trobar una nota que deia:
“Vigileu a tot arreu”.
Al costat hi havia la finestra oberta. I una caixeta  que van intentar obrir...

3 comentaris:

  1. És un conte genial, Jordi!
    I amb molt de misteri!

    Et felicito!

    ResponElimina
  2. Jordi ho sento al capítol 3 he posat un comentari dient a veure quan fas el capítol 4 perquè no havia trobat aquest capítol.
    Està molt bé eh !!

    ResponElimina
  3. Anònim11/11/14

    no passa res!!!

    ResponElimina