El gran segrest. Capítol 4

Capítol 4

 

-Hola- va dir una veu molt ronca i desconeguda per a en Joan.

De cop, el pare del nen segrestat va fer un senyal perquè tothom es posés els auriculars, encara que no estava segur que fossin ells, és a dir, els segrestadors.

 

-Hola- va tornar a dir la veu- tinc el teu fill, Joan. Quedem demà passat, dissabte a la piscina municipal.

-Està bé el meu fill??!!??-va cridar el pare del nen.

 

Sentint el que havia dit en Joan, la Maria i la Joana es van espantar perquè eren les úniques que no tenien auriculars ni en volien.

 

-El teu fill està bé- va continuar la veu- però no ho estarà tan si dissabte no em portes els diners. Quedem allà.- i va penjar el telèfon.

-Hola!!! Com ho he de fer??!!?? Hola!!!

 

Però ja havien penat. Havien de preparar els diners en bosses i portar-los a la piscina municipal d’aquí dos dies, dissabte. No podien fer res.

 

-Saps que ferm Joan?-va dir el que manava dels agents secrets- et posarem aquests aparellets per la panxa i te’ls enganxarem amb celo pel cos. D’aquesta manera podrem sentir-ho tot i si necessites ajuda podrem ajudar-te.

- No voldré ajuda- va dir en Joan tot decidir- si s’assabenta que he demanat ajuda em maten el fill!!! Per tant, els aparellets aquests només per sentir.

 

Ja ho tenien tot a punt. Llavors, un dels agents va dir que anava un moment a fora a prendre aire. Aquest home estava com de pràctiques perquè encara no tenia la carrera d’agent, però li faltava poc. I amb aquest cas del segrest, aprendria ràpidament.

 

Van anar tots a dormir.

 

-Un moment!!!- va cridar en Joan- a quina hora li he de portar?? No m’ho ha dit.

 

Però igualment van anar a dormir i ja pensarien l’endemà.

 

La nit va anar passant i a les 3:58 de la matinada va sonar el telèfon. Tothom es va aixecar i va anar a les seves posicions excepte la Maria i la seva filla. A la Maria li faltava molt poc tenir la bessonada.

En Joan va tornar a agafar el telèfon. En sentir aquella veu tan ronca, va donar el senyal i tothom es va posar els auriculars.

 

- Hola de nou Joan. Canvi de plans. Tu, a les sis de la tarda, aniràs al gimnàs del teu poble. Sé que tu hi tens una taquilla. Al gimnàs, com que també hi ha una piscina, jo tindre la teva clau de la taquilla i t’hauràs de tirar a l’aigua perquè jo l’hauré amagat al fons. Quan t'hi tiris, no et treguis la roba. Després, aniràs a la teva taquilla, deixaràs els diners i marxaràs.

 

-I el meu fil??!!??- va cridar en Joan. Però el desconegut ja havia penjat el telèfon.

Haurien de fer tot allò i després aconseguirien el seu fill. Segur que sí. A no ser que el segrestador l’hagués enganyat i el seu fill ja fos mort o el matessin igual. No, no podia ser. El seu fill estava viu i el tornaria a veure.