CAPÍTOL
18
En aquell moment, estava adormit i no era conscient del
què feia i va anar al lloc de procedència del soroll. Es va sentir per dalt. Va
entrar a les golfes i va sentir un corrent d’aire. Va avançar una mica i va
veure que la porta del terrat, estava oberta. Es va pessigar ell mateix i no es
va fer mal. Allò podria ser un somni. Va baixar per les escales i es va ensopegar
però en aquell moment sí que es va fer mal. Era com si s’hagués despertat d’un
somni. Li feien mal les cames i tot es movia. Va anar a recolzar-se a la barana
de l’escala però no la va trobar. Va notar que es queia i en aquell moment, va
ser tot molt lent: queia molt a poc a poc, el terra s’allunyava, la planta que
hi havia ja no hi era, tot s’anava enfosquint. S’anava sentint una melodia.
Cada vegada més fluixa, cada vegada més i més fluixa...
Va obrir els ulls de cop i estava en un llit. Va deixar
anar un sospir de tranquil·litat. Va aixecar el cap i va veure les parets
blanques i va sentir un: piiiiiiiip, piiiiiiiiip, piiiiiiiiiiiiip,
piiiiiiiiiiiiip.
Va venir una persona vestida de blanc corrents i va dir:
-S’ha reanimat!!! Ja podeu passar.
Van entrar els seus pares.
-Estàs bé fill? –Van dir els dos alhora.
-Perquè hauria d’estar malament?
-Et vas caure des d’un segon pis des de les escales de
casa.
-Sí, és veritat. Ara ho recordo. Quant temps haig
d’estar-me aquí?
-Una nit més. Portes tres dies sense coneixement.
Aquella nit es van sentir unes passes pel passadís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada