LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI
CAPÍTOL 19
Es va obrir la cortina de la seva habitació i va entrar una persona amb una
xeringa amb una agulla d’un pam. Mentrestant, en Jordi dormia com un angelet
tot i que dins el seu profund son havia sentit les passes d’aquella persona.
Aquell va deixar la xeringa a sobre una taula i se’n va anar.
L’endemà el va despertar un doctor i li va preguntar que de què era aquella
xeringa. Es veu que estava feta servir i que hi havia restes d’una substància
molt perillosa pel cos.
En Jordi, òbviament, va dir que no en sabia res. Va
explicar-li al metge que mentre dormia li va semblar sentir unes passes però
que no n’estava segur. El doctor se’n va anar per esperar que en Jordi
s’adormís. Quan es va adormir li van injectar l'anestesia i el van portar a la
sala de rajos X.
Allà, li van posar una roba blanca i li van fer la radiografia. No hi havia
res anormal. Tot bé.
El van portar a la seva habitació i es van esperar a les cinc de la tarda.
A les quatre en Jordi es va despertar i va començar a preparar-se per tornar a
les cinc cap a casa.
A les cinc els seus pares ja arribaven. Ho van carregar to al cotxe i van
tornar cap a Breda.
En Jordi necessitava 3 hores de repós després del viatge,
segons el metge. Van venir a veure’l els seus amics i li van explicar una cosa
molt paranormal: havia aparegut una tomba, dins la fàbrica.
-I què hi ha escrit a la làpida? –Va preguntar en Jordi.
-Jordi Badia Auladell 2003-2093. Firmat, Juan Carles Pacheco.
Era el temps de vida que li quedava? O era un altre dels rebuscats
trencaclosques tan difícils que els proposava en Pacheco?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada