LES AVENTURES
D’UN NOI ANOMENAT JORDI 2
CAPÍTOL 2
Buah... Ara
haig d’anar a entreno?! Quina mandra. En fi! Anem-hi. Segur que serà divertit.
(Em vaig dir a mi mateix).
Vaig entrar al
vestuari i tots feien una cara de poques ganes de fer esport que estaven apunt
de desmaiar-se. Fins que al final, un nen d’un altre poble va preguntar:
-Com és que
esteu tots així? I a més tots?
-Doncs mira, fa
temps vaig viure una “aventura” i just fa poc sembla que hagin tornat. Tinc el
seu contacte d’Skype i just quan era hora de venir s’ha connectat i no he pogut
parlar amb ells. Ara pensaràs que estic xalat, oi?
-Doncs mira, no
ho penso. A Riells també ens va passar això. O alguna cosa semblant. Com es deia la companyia que feia tot això?
M.I.N.A?
Els altres de
l’equip que eren del poble, també estaven com ell perquè també havien vist el
contacte de M.I.N.A.
Quan van sortir
de l’entrenament, van quedar l’endemà a l’insti per parlar del que havia
passat.
A dormir, a
sopar i cap al llit!
L’endemà es va
despertar i es va despertar de seguida i es va preparar per anar a l’insti.
Fins i tot va acabar massa d’hora i es va estar esperant mitja hora a que fos
hora de sortir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada