diumenge, 22 de febrer del 2015

El gran segrest. Capítol 2






Capítol 2


La Maria es va despertar i va anar a preparar la llet a en Pere i la Joana. La Joana, es despertà amb molta gana i ràpidament, va anar a esmorzar. La Maria, va cridar a en Pere perquè no venia. Al final, va pujar ella, ja que el seu fill no baixava. Va anar a la seva habitació. El llit estava desfet, i a sobre, hi havia una carta,  però pensant que era d’en Pere, no la va tocar i va anar a mirar si estava al lavabo. Però tampoc hi era. Com que tenien uns quants “criats” (per dir-ho d’alguna manera), va manar que el busquessin per tota la casa. La Joana, espantada, també el va començar a buscar. La mare, anava cridant:
-Pere!!!!!!!!!! Sí és una broma de les teves, no fa cap gràcia!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Però en Pere no apareixia, havia desaparegut. La Maria, desesperada, va trucar en en Joan i li explicà la situació. En Joan, de seguida va ser a casa.
I també es va posar a buscar-lo. Llavors, com que no el trobaven, va anar a la seva habitació (la d’en Pere) i en veure la carta, l’agafà i la obri. El paper era de color verd. La carta deia: 





Aquesta carta és per vosaltres, Maria i Joan. Us dieu així, oi, els pares d’en Pere?   Tant se val.

El vostre fill, està bé, però si no entregueu 2.000.000 d’euros abans d’una setmana, el vostre fill morirà.

No aviseu a ningú, ni a la policia ni a agents secrets.  Si ho feu, el vostre fill morirà. I si us hi resistiu, també us quedareu sense la vostre filla, que en Pere m’ha dit que es diu Joana. No us penseu que som amics, és que li vaig fer dir el nom de la seva germana perquè sinó, el pelava. Jo ja us ho he dit:
Deixeu els diners a la piscina d’aquest poble, a la teva taquilla i no la tanquis amb clau. Ens seguirem comunicant.

                                            
                                                                                 ANÒNIM





Quasi se’ls talla la respiració només de pensar què li podia passar en el seu fill, i qui podria haver fet això. De cop, se’ls va acudir una idea...

3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Molt bé Isabel!! Cada vegada et surten millor els contes. Segueix així!

    ResponElimina