El conte de la Isabel Cros. Capítol final

(L’HOME I LA GUINEU)

-Crec!!- en Marc va tancar la porta de la gàbia de cop.

La guineu es va arraulir en un costat de la gàbia, espantada. El pagès, li va dir fluixet:

 -Ei, ei!!! Jo només vull dues coses. La primera és que no vull que et tornis a menjar-te més gallines de les meves. I la segona, que tu i jo puguem ser amics.

La guineu va semblar entendre’l, i tot estar dins de la gàbia, es va acostar a en Marc per llepar-li la mà a través de les reixes. El pagès, ho va interpretar en senyal de perdó i d’acceptar en ser amics.

L’endemà, en Marc ja havia construït un gros tancat per la guineu. D’aquesta manera no estava dins la gàbia i la guineu tenia més terreny.

Va trucar al César Millán, i gràcies a ell, va poder ensinistrar a la guineu igual que un gos. Fins i tot en el menjar. De nom li va posar GUINGO, guin de guineu i go de gos.

Molts dies en Marc pensava que no hauria pogut tenir mai una mascota millor, ja que en GUINGO era una mascota perfecta. També el treia a passejar cada dia durant una o dues hores seguides.

I així durant molt de temps.

Fins i tot, de vegades, en Marc posava a les gallines al tancat de la guineu, ja que rarament, eren els millors amics.