El conte d'en Jordi Badia. Capítol 9

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 9

En baixar per aquesta escala, van entrar a una habitació que feia molta calor. Quan van estar tots a dintre, una paret es va tancar i es van quedar tancats allà. Es va sentir un “cling”, es va encendre una llum i es va sentir una veu robòtica que deia:

-Preparant gas tòxic.

Tots es van posar a cridar. De cop la veu va dir:

-Calleu!!!
La Clara va avançar quatre passes, es va ajupir i va agafar un objecte brillant del terra. De seguida li va dir a en Sam:

-Prova si la clau entra al forat de la caixa.

Efectivament hi va entrar. Alhora es va obrir un forat a la paret. Quan hi van passar tots, van obrir la caixa i es van trobar un comandament radio control. Per si de cas van decidir no prémer el botó. Van avançar per un passadís i quan estaven a punt d’entrar en una altra habitació, una paret invisible els va aturar.

En Marc va caure a terra i el boto es va prémer, ja que ell era el que el guardava.
La Clara va intentar passar i va poder. Era una habitació amb divuit lavabos d’aquells que es fan servir a les platges, festivals… Cada nen es va posar davant una porta d’un lavabo i la va obrir. No hi havia una tassa de vàter, sinó que només tenia una palanca. Van contar fins a tres i la van moure:

-Un, dos, tres!

El terra es va obrir!!! De cop els va parar un matalàs. Només els separava una paret transparent que els permetia respirar i comunicar-se entre ells.

-Us he dit que calleu! –Va dir la veu una altra vegada per sorpresa de tots.

–Em dic Joan Carles Pacheco, Joan Carles Pacheco Tornactuar. Vinc del grup M.I.N.A.

-I, a què us dediqueu?

-Això és el que heu de descobrir vosaltres. –Va contestar la veu.- Teniu 5 minuts per contestar la pregunta o patireu les conseqüències.