Ara és en Neo qui fa viatjar la Matilda, però... no sabem on!
La
Matilda a...
Un
dia més,viatjo en aquesta ocasió en avió, amb Fruti dins d'una
caixa per no
ser
descobert. Els micos no poden volar als seients de les persones. Quan
van aterrar
a
la ciutat més moderna del món he descobert que tothom porta una
vestimenta molt
diferent
que a la resta dels llocs on hem viatjat. Als carrers no més hi ha
homes
amb
vestits blancs i amb el cap tapat, crec que perquè fa molta calor.
Parlen una
llengua
molt complicada i no entenc res. Agafem un taxi per anar al zoològic
per
trobar
la tan buscada mare d'en Fruti. Als carrers no hi animals,semblen
prohibits, ni
gossos
ni gats. En aquest moment he pensat que disfressar en Fruti de nen
petit per
passar
desapercebut és el millor. Fruti sembla un nen de sis anys i amb
aquesta
disfressa
hem pogut entrar en aquest parc, amb la mala sort de que no hi és
tampoc.
Obsevant
el cel es veu el que em sembla l'edifici més gran del món. Pel
carrer
no deixen de passar cotxes milionaris i les poques dones que veig
porten tot el
cos
tapat i de color negre. No puc comprar res de beguda i menjar perquè
la moneda
i
els bitllets són diferents. La moneda es diu dir-han. El zoo és
molt bonic, gran i net
però
en Fruti està trist encara per no trobar la seva mare. Sembla que fa
més de cinquanta graus de temperatura, és un infern i he de treure
el meu amic Fruti de la caixa perquè es pot ofegar de calor. En
aquest moment un policia el veu i crida no sé quines paraules i amb
les mans alçades. Vaig dir a Fruti:
_corre
tot el que puguis! Quina sort!
Hem
arribat a un tren que surt ara mateix, no sé en quina direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada