Aquí tenim una història fantàstica de la Paula Garcia! Llegiu-la.

MÓN FANTASIA!

Fa temps, molt de temps, en un petit bosc al mig d’una illa abandonada hi vivien amagats: els elfs, les fades, els gnoms, els troghs (uns petits monstres)….i així moltes altres criatures.

Cada criatura tenia un lloc per viure, una funció…

Portaven vivint d’aquella manera tres milions trenta-dos anys.

Allà tothom era feliç, si més no, ho semblava.

Aquesta es la historia d’un elf.

Era un petit elf anomenat George. Tots els seus amics li deien George el curiós perquè sempre tenia alguna pregunta rondant pel cap, a vegades amb sentit i a vegades sense sentit.

Vivia amb la seva germana Roseta. Els seus pares van ser descoberts per un vaixell que navegava per allà prop i els navegants se’ls van endur. Des d’aquell moment no els ha tornat a veure mai més.

Tenien un bolet de casa. Vermell, rodonet,alt, ple de flors….

La seva funció era recollir els fruits dels arbres I avisar de tots els perills.

Un dia en George anava caminant i es va trobar una moneda  d’or i va decidir quedar-se-la. Quan va arribar a casa seva va pujar les escales i es va dirigir cap a la seva habitació. Va obrir l’armari i va amagar la seva moneda. L’únic que li rondava pel cap era que es podria comprar amb ella, però en cap moment va pensar tornar-la al seu propietari.

La Roseta va pujar i li va preguntar perquè havia pujat tan de pressa i en George li va explicar lo de la moneda. La Roseta ràpidament li va dir:

-torna-li la moneda al seu propietari.

-però Roseta imagina’t el que ens podríem arribar a comprar amb la moneda- va dir en George.

-estic segura que a tu t’hagués agradat que et tornessin el que haguessis perdut- va dir la Roseta.

-tens tota la raó, ara aniré a tornar-li.

Així doncs en George va agafar la moneda i la va portar al rei perquè li tornes a qui l’havia perdut.

I aquí s’acaba la petita historia den George que va aprendre a posar-se a la pell dels altres per pensar què és el que de veritat has de fer.