ADRIÀ I ADRIANA
Capítol 2
Volien cridar la atenció de la seva família, el psicòleg li va dir als seus pares.
Els seus pares van solucionar-ho a mitges perquè el nen petit feia coses molt divertides i la gent reia, i ells en aquells dies se sentien molt sols.
Van decidir jugar a un joc que era fer pallassades amb el seu germà petit i llavors també els hi farien cas a ells i es riurien junts.
Quan van començar a fer pallassades, li van donar un cop a la Adriana i es va fer molt mal. Va començar a plorar, la seva mare la va portar al metge. Li van dir que tenia el peu trencat i li van enguixar i llavors tothom estava per ella i l’Adrià tot enfadat va anar a la seva habitació i va esta pensant durant molta, molta estona i va caure en què si ajudava a l'Adriana tothom li diria coses com: Que macos! I ho va fer, la va ajudar.
Al cap de dos setmanes l’Adrià volia fer handbol i l'Adriana, patinatge. Els van apuntar però un dia que un i l’altre tenien proves van decidir fer...
CONTINUARÀ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada