PROJECTE VIATGER 6È A

 A CONTINUACIÓ PODEU LLEGIR ELS CAPÍTOLS VII I VIII DEL PROJECTE VIATGER DE 6èA, QUE HAN ESCRIT LA NORA I L'ALBA. APRENDREU COSES SOBRE PAÏSOS MOLT LLUNYANS...

VII. LA MATILDA I EN FRUTI A XILE

Vam agafar l’avió des de França, en Fruti estava impacient per arribar a Xile. Al baixar de l’avió em vaig entrebancar amb la maleta d’algun noi, em va demanar perdó, total al final ens vam donar els telèfons, es deia Pablo, era un noi així amb la cara rodoneta i amb ulleres. M’explicava que ell també havia estat a Catalunya, i sabia parlar una mica el català, ens vam fer amics, vàrem dir adéu i que ja ens trucaríem.

En Fruti i jo ens vam allotjar a l’hotel que havíem llogat, era prop d’un zoo, després d’allotjar-nos, vam anar al zoo del costat, a l’entrar hi havia les girafes, aquelles tan altes menjant les fulles dels arbres, una mica més endavant hi havia les gàbies dels lloros, en Fruti es va enfadar perquè repetien els sorolls que en Fruti feia, els mirava amb ulls desafiadors, després vàrem veure els pingüins, hi havia un niuet petit am ous, eren de la mare pingüí, per fi vam trobar els micos, el mico petit mamava de la seva mare, no vam trobar la mare d’en Fruti, en Fruti es va posar trist, però el vaig animar dient-li que aniríem a dinar amb en Pablo, a casa seva. Ens va preparar Chapalele un menjar típic d’allà, portava guindilles. En Fruti se’n va menjar dues senceres i molt ràpid, va començar a saltar i a ballar del que picava, va estar molta estona així, fins que poc a poc es va anar calmant. Estava bo! Li vam donar les gràcies a en Pablo per haver-nos convidat.

Desprès de dinar vam anar al parc Nacional Quelat, hi havia alguns animals, especialment aus, era molt maco, hi havia molt de bosc i tot era ben bé verd, vam passejar una bona estona. Vàrem tornar a l’hotel.

L’endemà al matí vam esmorzar, ens vam vestir i vam trucar a en Pablo per si volia venir a un lloc magnífic, que es deia Salt de Laja, provenia del riu de Laja i eren tres cascades, ens hi vam banyar, hi havia molta gent, teníem molta gana i també estàvem molt cansats, dinàrem carbonada un menjar més suau perquè no ens fes mal, vam fer migdiada ja que estàvem molt cansats. Entre una cosa i una altra ens vam aixecar  a dos quarts de vuit i ja vam decidir no sortir de l’hotel.

Al dia següent ens vam aixecar d’hora ja que havíem dormit tan i tan bé, vàrem visitar un lloc dit la Catedral de Màrmol. És formada amb minerals, es poden recórrer les aigües de les cavernes amb Kayak, em vaig fer mal amb una roca perquè em vaig caure i el meu pobre genoll es va pelar, em vaig emportar dos entrepans molt grossos ja que l’anterior dia vam passar molta gana, avui ha sigut al contrari, ens vam atipar i no hem dinat. A la tarda ens vam dirigir a Santiago, la capital de Xile, vàrem passar per davant de l’església San Francisco, és un dels monuments arquitectònics més antics que existeix a l’actualitat de Santiago, era gran i bonica, berenàrem a la plaça del costat de l’església, ens vam demanar una mescla de fruits secs i vam beure llet, en Fruti cacaolat de plàtan i en Pablo orxata, vam tornar a l’hotel, en Pablo i jo parlàvem del viatge que en Fruti i jo estem fent aquí a Xile. Jo li deia que seria una mica més llarg, perquè passaria un temps del Nadal a Xile i a més el passaria en època d’estiu perquè ara hi fa calor i és estiu. Així que us desitgem tots 3 des de Xile un: MOLT BON NADAL A TOTHOM I FELIÇ ANY NOU 2015 !! Encara que passi el Nadal entre platges amb en Pablo i en Fruti ja tinc previst el nostre pròxim viatge !!

EL PRÒXIM DESTÍ SERÀ AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA .......-

Nora

VIII. MATILDA I FRUTI A JAPÓ

Quan vàrem arribar de Chile em vaig embarcar en una nova aventura cap a japó .

Quan arribàrem amb el Fruti ja era de nit estàvem a la capital,Tokio,no podíem posar-nos a buscar un hotel a aquelles hores ;de sobte ens va veure una nena que es deia Yumi ,va notar que estàvem una mica perduts i ens va oferir que anéssim cap a casa seva i ens allotjéssim allà.

Quan vam arribar a casa seva ens va cridar molt l’atenció les cases de Japó,abans eren totes de fusta però ara tenen habitaciòns a l’estil occidental,el que més em va cridar l’atenciò  va ser el terra que era de tatami és com una mena de matalas que es fa servir en aquest país fa mes de 600 anys .

La Yumi ens va dir que ens treiéssim les sabates per no embrutar el tatami .Tot seguit va preguntar als seus pares si ens podíem allotjar aquella nit allà .

Van dir que sí.Nosaltres no teníem gana perquè ja havíem menjat a l’aviò .

El dia següent vàrem buscar un hotel.

Mentres anàvem passejant pel carrer de camí cap a l’hotel ens trobavem a alguna gent vestida amb kimonos el tratge típic de japó (normalment el kimono només es porta per ocasions especials).

Ens vàrem deixar emportar per la marea de gent que ens va portar fins a una sala de teatre on representaven kabuki que és un gènere de teatre clàssic que es va desenvolupar a principis del segle XVII. El vestuari i el maquillatge dels actors  és molt cridaner i el que em va fer molt riure és que tots els personatges inclosos els papers femenins són representats per homes.

Quan vam sortir del teatre vàrem anar a un zoo a buscar a la mare del fruti però no la vàrem trobar.Després de buscar hora rere hora teníem gana. Quan arribàrem a l’hotel vam demanar una tempura i un arròs, per finalitzar la nostra visita a japó ens vàrem comprar un kimono i vam anar a fer la ceremonia del te també molt tradicional. Us espero a la següent aventura!

Alba