Vídeos sobre sumes de fraccions i problemes

Hola, alumnes de 6è! 

Aquí teniu dos vídeos per repassar el tema de les fraccions que estem fent aquesta setmana. En el primer video podeu veure de manera clara com es fa la suma i resta de fraccions.
 En el segon, hi trobareu diferents exemples de problemes de fraccions.

Feu-hi un cop d'ull, perquè son molt interessants!

 

Subjecte i predicat

Hola, nens i nenes de 6è!

Aquí sota teniu alguns enllaços per entendre millor el contingut que estem fent a classe de català durant aquests dies.
  
Esperem que sigui una bona ajuda per a vosaltres!

L'oració

Ed. Teide. Subjecte i predicat

El subjecte i el predicat

La frase

Clic dels subjectes

Categories gramaticals

Reconeix les funcions

El verb

PROJECTE VIATGER 6È A

 A CONTINUACIÓ PODEU LLEGIR ELS CAPÍTOLS VII I VIII DEL PROJECTE VIATGER DE 6èA, QUE HAN ESCRIT LA NORA I L'ALBA. APRENDREU COSES SOBRE PAÏSOS MOLT LLUNYANS...

VII. LA MATILDA I EN FRUTI A XILE

Vam agafar l’avió des de França, en Fruti estava impacient per arribar a Xile. Al baixar de l’avió em vaig entrebancar amb la maleta d’algun noi, em va demanar perdó, total al final ens vam donar els telèfons, es deia Pablo, era un noi així amb la cara rodoneta i amb ulleres. M’explicava que ell també havia estat a Catalunya, i sabia parlar una mica el català, ens vam fer amics, vàrem dir adéu i que ja ens trucaríem.

En Fruti i jo ens vam allotjar a l’hotel que havíem llogat, era prop d’un zoo, després d’allotjar-nos, vam anar al zoo del costat, a l’entrar hi havia les girafes, aquelles tan altes menjant les fulles dels arbres, una mica més endavant hi havia les gàbies dels lloros, en Fruti es va enfadar perquè repetien els sorolls que en Fruti feia, els mirava amb ulls desafiadors, després vàrem veure els pingüins, hi havia un niuet petit am ous, eren de la mare pingüí, per fi vam trobar els micos, el mico petit mamava de la seva mare, no vam trobar la mare d’en Fruti, en Fruti es va posar trist, però el vaig animar dient-li que aniríem a dinar amb en Pablo, a casa seva. Ens va preparar Chapalele un menjar típic d’allà, portava guindilles. En Fruti se’n va menjar dues senceres i molt ràpid, va començar a saltar i a ballar del que picava, va estar molta estona així, fins que poc a poc es va anar calmant. Estava bo! Li vam donar les gràcies a en Pablo per haver-nos convidat.

Desprès de dinar vam anar al parc Nacional Quelat, hi havia alguns animals, especialment aus, era molt maco, hi havia molt de bosc i tot era ben bé verd, vam passejar una bona estona. Vàrem tornar a l’hotel.

L’endemà al matí vam esmorzar, ens vam vestir i vam trucar a en Pablo per si volia venir a un lloc magnífic, que es deia Salt de Laja, provenia del riu de Laja i eren tres cascades, ens hi vam banyar, hi havia molta gent, teníem molta gana i també estàvem molt cansats, dinàrem carbonada un menjar més suau perquè no ens fes mal, vam fer migdiada ja que estàvem molt cansats. Entre una cosa i una altra ens vam aixecar  a dos quarts de vuit i ja vam decidir no sortir de l’hotel.

Al dia següent ens vam aixecar d’hora ja que havíem dormit tan i tan bé, vàrem visitar un lloc dit la Catedral de Màrmol. És formada amb minerals, es poden recórrer les aigües de les cavernes amb Kayak, em vaig fer mal amb una roca perquè em vaig caure i el meu pobre genoll es va pelar, em vaig emportar dos entrepans molt grossos ja que l’anterior dia vam passar molta gana, avui ha sigut al contrari, ens vam atipar i no hem dinat. A la tarda ens vam dirigir a Santiago, la capital de Xile, vàrem passar per davant de l’església San Francisco, és un dels monuments arquitectònics més antics que existeix a l’actualitat de Santiago, era gran i bonica, berenàrem a la plaça del costat de l’església, ens vam demanar una mescla de fruits secs i vam beure llet, en Fruti cacaolat de plàtan i en Pablo orxata, vam tornar a l’hotel, en Pablo i jo parlàvem del viatge que en Fruti i jo estem fent aquí a Xile. Jo li deia que seria una mica més llarg, perquè passaria un temps del Nadal a Xile i a més el passaria en època d’estiu perquè ara hi fa calor i és estiu. Així que us desitgem tots 3 des de Xile un: MOLT BON NADAL A TOTHOM I FELIÇ ANY NOU 2015 !! Encara que passi el Nadal entre platges amb en Pablo i en Fruti ja tinc previst el nostre pròxim viatge !!

EL PRÒXIM DESTÍ SERÀ AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA .......-

Nora

VIII. MATILDA I FRUTI A JAPÓ

Quan vàrem arribar de Chile em vaig embarcar en una nova aventura cap a japó .

Quan arribàrem amb el Fruti ja era de nit estàvem a la capital,Tokio,no podíem posar-nos a buscar un hotel a aquelles hores ;de sobte ens va veure una nena que es deia Yumi ,va notar que estàvem una mica perduts i ens va oferir que anéssim cap a casa seva i ens allotjéssim allà.

Quan vam arribar a casa seva ens va cridar molt l’atenció les cases de Japó,abans eren totes de fusta però ara tenen habitaciòns a l’estil occidental,el que més em va cridar l’atenciò  va ser el terra que era de tatami és com una mena de matalas que es fa servir en aquest país fa mes de 600 anys .

La Yumi ens va dir que ens treiéssim les sabates per no embrutar el tatami .Tot seguit va preguntar als seus pares si ens podíem allotjar aquella nit allà .

Van dir que sí.Nosaltres no teníem gana perquè ja havíem menjat a l’aviò .

El dia següent vàrem buscar un hotel.

Mentres anàvem passejant pel carrer de camí cap a l’hotel ens trobavem a alguna gent vestida amb kimonos el tratge típic de japó (normalment el kimono només es porta per ocasions especials).

Ens vàrem deixar emportar per la marea de gent que ens va portar fins a una sala de teatre on representaven kabuki que és un gènere de teatre clàssic que es va desenvolupar a principis del segle XVII. El vestuari i el maquillatge dels actors  és molt cridaner i el que em va fer molt riure és que tots els personatges inclosos els papers femenins són representats per homes.

Quan vam sortir del teatre vàrem anar a un zoo a buscar a la mare del fruti però no la vàrem trobar.Després de buscar hora rere hora teníem gana. Quan arribàrem a l’hotel vam demanar una tempura i un arròs, per finalitzar la nostra visita a japó ens vàrem comprar un kimono i vam anar a fer la ceremonia del te també molt tradicional. Us espero a la següent aventura!

Alba

El conte de la Laura Ortega. Capítol 1

ADRIÀ I ADRIANA

Capítol 1

Hi havia una vegada una família de cinc persones, dos adults i tres nens.

Els nens més grans eren bessons. Eren un nen i una nena, es deien  Adrià i Adriana i son rossos amb els ulls marrons.

Dos mesos abans del seu aniversari va néixer el seu germà petit tots estaven molt emocionats perquè tindrien un germanet petit.

Van venir a veure’l els seus tiets els seus avis els seus cosins i ells es van començar a sentir oblidats.

Pensaven que els hi farien mes cas quan  fos el seu aniversari, que ja quedava menys.

El dia del seu aniversari  van venir els seus tiets els seus avis i els seus cosins però tots estaven amb el seu germà petit.

Ells enfadats van anar a la seva habitació  i van estar pensant  una bona estona a veure què podien fer perquè els hi fessin cas  i l'Adriana va dir: - Perquè no fem veure que estem enfadats durant molt de temps?  

I així va ser van fer veure que estaven enfadats i s’insultaven, el picaven, es barallaven…

Van aconseguir-ho, els hi van fer molt de cas però ells continuaven.

Els pares estaven molt preocupats van anar  a portar-los a un psicòleg a veure perquè tenien aquell comportament.

Al cap de moltes moltes sessions van descobrir que era perquè…

CONTINUARÀ

El conte d'en Mohamed Mballo. Capítol 1

Hi havia una vegada un nen que es deia Mathieu, ell estava molt preocupat pel seu pare perquè estava en coma i ell no el podia veure.

Quan van anar a sopar  en Mathieu es va posar a plorar perquè l’havien trucat i li havien dit que el seu pare estava mort i ell va agafar la seva bicicleta i cap a l’hospital , que es deia Josep Trueta. Quan va arribar va pujar ràpidament i  un doctor el va agafar i li va dir que el seu pare estava molt greu i que no podia veure’l,  en Mathieu el va empènyer  i el va fer caure, ell  corria tot el que podia per veure el seu pare. Just en aquell moment passava la seva amiga, la Clara. La Clara li va preguntar que passava i en Mathieu li va dir que el seu pare estava en coma i la Clara es va posar a plorar i li va dir que ho sentia.

En Mathieu li va dir si volia quedar-se a dormir amb les amigues que vulgués i la Clara va dir que sí. La Clara va començar a fer la llista, va convidar 20 nenes i 20 nens la casa de la mare d’en Mathie era molt i molt gran. 

El conte d'en Jordi Badia. Capítol 12

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 12

De cop va veure tot el seu voltant negre i es va despertar al llit. La seva primera impressió va ser que tot allò que havia viscut era un somni però va canviar d’idea quan va veure una altra nota al seu armari: “M.I.N.A: Món Irreversible Nòmades Temporal”.
-Això deu ser algun grup de gent que fa coses amb el temps i el manipula. –Va dir-se en Jordi. –Però segur. –Va afirmar-se a si mateix.
Va posar-se a l’ordinador i va buscar al Google: Món Irreversible Nòmades Temporal.
Va tenir només 1 resultat: un perfil de Facebook. Va entrar-hi i sortien dibuixos fets en paper groc, com les notes que li havien deixat. L’última publicació era la més interessant i hi posava: Si saps que vol dir M.I.N.A, a la fàbrica demà. S’havia publicat aquell mateix dia fa 1 hora.

Va anar-se’n a dormir i aquella nit va tenir un malson: No parava de veure les lletres M, I, N, A movent-se pel seu voltant.

L’endemà, va trucar a tots els seus amics per quedar a les 6 de la tarda a la plaça del poble per analitzar pistes i parlar del què els havia passat. A les 7 de la tarda van anar tirant cap a la fàbrica. Per veure perquè tenien tots aquella nota a la seva habitació.

Quan van arribar a la fàbrica van trobar una altra noteta: “Ara vindrà un representant nostre: amb ell podreu dialogar i fer-li les preguntes que vulgueu. Però tingueu en compte que només respondrà a les preguntes que ell vegi convenient”.
N’hi va haver alguns que es van espantar i se’n van voler anar i alguns que no van poder venir.

-Compte enrere: 10, 9, 8, 7, 6... –Va dir la mateixa veu fent un compte enrere.

El conte d'en Marc Regàs. Capítol 1

Carreres en Horizon 2

Horizon 2 és un joc on es fan carreres il·legals i tornejos per saber qui es el millor pilot de tot el mon. La historia següent està relacionada amb el joc.

Hi havia una vegada un noi que es deia Marc que es dedicava a fer carreres per guanyar diners i poder pujar en el ranking de pilots famosos. Ell anava amb un Dodge Charger R/T, en Marc estava desè a la competició. Era molt famós en tot el món per les seves carreres. En el taller tenia en Sam i l’Edgar, en informàtica hi havia en Pol, en Guillem i l’Eloi i al cap de carrera hi havia la Natalia i l’Arnau Gómez. I el copilot era en Jordi que amb en Marc eren inseparables. 

Les carreres que feien eren com el Rally, en Jordi deia "dreta tres o esquerra quatre", que això vol dir si una corba és més llarga o més curta i per això pujaven tant ràpid de posicions.

Van pujar tres posicions en una setmana, eren com maquines no paraven de pujar fins que al final van arribar a ser segons. La carrera era l'endemà i s'havien de preparar per la carrera però van tenir un problema, el Dodge no era vàlid per la carrera i van haver de comprar un Ferrari 599XXX, era un cotxe que era conegut com un avió. Quan el van tenir es van gastar quasi tots el seus diners en preparar el Ferrari. 

Avui era el dia de la carrera i estaven preparats per córrer. Al final van acabar guanyant la carrera i eren els primers en el rànquing dels millors pilots de tot el món i així va ser com tot l’equip es va fer famós, al final tots van anar al Rally i van ser campions.

ESCOLA DE LA KAMELIA

 Nenes i nens de cicle superior, la Kamelia ens vol presentar la seva escola i els seus companys de Bulgària. A ella li fa molta il·lusió i a nosaltres també!

ESCOLA DE LA KAMELIA

Conte viatger 6è B. L'IRIA I EL MUSSI VAN A FRANÇA

A l'Iria li agrada molt Paris( França), des de petita hi volia anar. 

Va pujar a l'avió i va començar el viatge. Quan va arribar es va allotjar a un hotel molt bonic, que es deia Hotel Cinq Codet que estava a Paris. L'hotel era de cinc estrelles i a en Mussi li va agradar molt. L' habitació de l'Iria era gegant, tenia de tot, només entrar et trobaves amb un passadís molt i molt gran. Llavors al cantó del passadís hi havia el lavabo que era també gegant.

Venia molt cansada del viatge i se'n va anar a dormir i en Mussi també. Quan es van despertar, bé els van despertar, van anar a esmorzar. Van esmorzar Foie gras que portava fetge d'au, a l'Iria no li va agradar gaire però a en Mussi li va encantar. 

Quan van acabar d'esmorzar vam anar a veure algunes coses de Paris. L'Iria va conèixer a una nena que es deia Diana. Li va explicar moltes coses i l'Iria l'entenia bastant bé perquè desde feia bastants anys l'Iria va estudiar aquest idioma i molts més. La Diana es va fer molt amiga d'en Mussi. La Diana li va dir a l'Iria que algun dia vindria a Catalunya. Van fer algunes voltes per Paris, i els hi va agradar molt. Van pujar a dalt de tot de la torre Eiffel i veia totes les persones, es veien molt petitonetes. Quan ja era la hora de dinar vam anar a l'hotel, van acordar que ens trobarien al cantó de l' hotel d'on s'allotjaven l'Iria i en Mussi. Van dinar Quiche Lorraine i a l'Iria li va agradar molt i a en Mussi de tant que li va agradar va repetir plat, però l'Iria  ja no podia més. El Quiche Lorraine es tractava de nata i ou amb una salsa coneguda com migaine. Llavors, després de dinar es van tornar a trobar amb la Diana i s' ho van passar molt i molt bé. La Diana li va dir que un dels hotels més famosos era l'hotel Ritz però aquest hotel també és a Barcelona i més llocs. L'Iria i la Diana es van fer molt amigues. Quan ja s'estava enfosquint van anar a un carnaval que feien molt sovint que es deia Dunkirk. En aquest festival anaves per ballar i passar-s'ho bé. Quan ja estava a l'hotel, l'Iria se'n va anar a sopar. Van sopar cassoulet, un dels seus plats preferits del dia , el de l'Iria portava cansalada. Aquella era la última nit, pel matí ja se'n havien d'anar. L'Iria i en Mussi es van acomiadar de la Diana i se'n van anar cap a l'avió.

CONTINUARÀ

Judith

 

El conte d'en Marc Morè. Capítol 5

Ens vam trobar la carta que vam posar nosaltres en un altre lloc. També una altra carta al costat de la que vam posar , i com era normal la mare d’en Pau no hi era, com totes les altres mares: la d’en Jordi i de l’Arnau i ara tampoc hi era la d’en Pau. 

Ens vam trobar en Budie amb tota la cara molla d’aigua, ah i també el terra era moll. El vam netejar i ens el vam emportar cap a l’escola. Les cartes les vam agafar per ensenyar-les en Marc i a la Nuria. Vam estar xerrant una bona estona. A l’hora del pati ens vam llegir les cartes, primer vam agafar la que vam escriure nosaltres i posava: 

"No us rendiu perquè queden molts pocs dies, ah tampoc podeu demanar ajuda als vostres pares" 

I l’altre posava: "Molt bé, heu encertat la M i la R però encara us falta la D i la B whawhawhawhawhahwha!!!"

 Cada cop s’acostava  més el dia de l’entrega d'en Budie i també l'aniversari de la Núria. 

En acabar les classes( de la tarda) van anar a la cabanya i li vam demanar en Marc si podíem anar a dormir a casa seva. Ell ens va dir que sí. Vam estar quasi bé tota l’estona intentant saber que volia dir la D, ens vam discutir i finalment vam deduir que volia dir la D era (“de”). Vam marxar a les nou tocades a casa d’en Marc. A en Budie li vam donar menjar i aigua, on vam amagar en Budie vam posar draps per si de cas. Vam fer un campionat del "Call of Duty" Black Ops II, hi vam estar jugant fins la una de la nit i desprès ens vam anar a dormir. 

El dia següent...

 

CONTINUARÀ...