El nou conte d'en Marc Moré. Capítol 1

      CAPÍTOL 1       EL MISTERI DEL GOS DESAPAREGUT

Un bon dia una colla d’amics es van trobar un gos per la carretera. No tenia collar, anava ben brut, i se li veien els ossos de “lo” prim que estava. Van anar tots cinc a la cabanya d’en Pau i li van donar menjar. En Marc va preguntar: -Els gossos mengen patates? 

Tots li van dir: dóna-li una, i si li agrada li donem més. I així ho van fer. La Núria va preguntar quin nom li posarien. L’Arnau va dir:

-Perquè no l’anomenem Budie(es pronuncia Budi). Tots van dir que sí!!!

En Jordi va dir: -Qui se’l quedarà el gos?

En Marc va dir: -Tinc una idea, perquè no ens el quedem un dia cada un?

Van dir que sí. L’Arnau va dir: -Mira com que l’ha trobat en Pau se’l quedarà ell. 

El campanar va tocar vuit vegades i en Marc va dir: -Toquem el dos que és molt“tard”. 

El dia següent en Pau es va despertar i no va veure en Budie per l’habitació. Va anar a esmorzar i es va trobar en Budie menjant-se uns cereals amb llet que li havia posat la seva mare. Va anar al col·legi amb el gos i el va deixar al porxo perquè havien de fer un “intercanvi d’amo pel gos”. A l’hora del pati van anar al porxo per veure el gos. Van estar xerrant sobre les seves coses. El gos se’l va endur en Jordi a casa seva. Va anar a dinar i com que era hora de anar-se’n a l’escola el va deixar a les golfes. Li va posar menjar i se’n va anar al col·legi ràpidament. Al sortir de l’escola van quedar en la cabanya d’en Pau a les cinc i li van dir a en Jordi que portes en Budie. En arribar a casa es va trobar la porta oberta de casa seva i no hi havia ningú. Però en Budie sí que hi era i tenia una carta al seu costat. En Jordi va córrer cap a la cabanya sense haver-se-la llegit(la carta). Va anar a la cabanya amb en Budie. Tots l’estaven esperant.

 En Jordi va dir: -Els meus pares no hi són i al costat d’en Budie hi havia una carta, no me l’he llegit perquè no em diguéssiu que l’he feta jo.

La Núria va dir: -Com vols que dubtem de tu? En Marc va dir: -Deixeu-vos de tonteries i llegim la carta. A la carta posava...

                                      CONTINUARÀ