El conte d'en Jordi Badia. Capítol 6.

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 6

- Tot què?– van dir tots alhora mentre en Marc ho guardava tot darrere seu.

- Aquells papers que estàveu mirant.

- La directora...- no van acabar la frase.

- La directora, què?

- Ens ha donat permís per estar al lloc on es guarden les joguines dels nens petits.– Quina sort que se’n van salvar.

- I per fer què?

- Per arreglar una moto– va dir en Pol.

- I el paper?

- És molt afilat i va bé per tallar el plàstic– va dir en Sam.

- I què fa la moto: rum! rum!– va dir el conserge amb un to burleta.– Va sortiu d’aquí!

Van anar tots rient a classe. Ara els tocava mates i havien de fer problemes. Més ben dit resoldre’ls. Els van ensenyar les elevacions.

De cop es va sentir obrir la porta. Era la directora que demanava que sortissin de l'aula en Sam, en Marc, en Pol i en Jordi. Tots la van obeir.

Tots estaven molt nerviosos fins que al final la mestra va dir:

- Moltes gràcies per arreglar la moto de plàstic que no funcionava bé. Com ho sabíeu?– va dir la directora per sorpresa dels nens.

- Instint de mecànic- va dir en Sam.

 
Tots es van posar a riure, també la directora.

No hi va haver cap altre moment a l’escola relacionat amb el misteri.

A la tarda quan en Jordi va entrar a l’habitació es va trobar una nota penjant de l'armari que deia:

“T’ho havíem dit. Si no haguéssiu fet la reunió, no hauríeu guanyat més bona relació amb la directora. Ni aquesta nota estaria aquí”.