El conte de la Isabel Cros. Capitol 5

L’home i la guineu. 5è capítol 

4 gallines. Com podia ser? Si l’últim cop en tenia 6, i ara... No 5, sinó 4. Havien estat dos guineus o una guineu per dos gallines? En Marc, no s’ho podia creure. 

Havia comès un gran error a l’hora de no posar la ¨pell d’ós¨ davant del corral de les gallines. Es va prometre que aquesta nit si que posaria la pell: no se’n descuidaria. 

 En circumstàncies com aquelles, el nostre protagonista trobava a faltar a algú que l’acompanyés i l’escoltés. També que algú que el pogués consolar. 

Però en aquell moment, no tenia a ningú. Va tenir una idea: va agafar el telèfon i va trucar a una bella amiga que feia molt de temps que no veia.

 El dia següent, la Floren (que així li deien) va anar a la granja d’en Marc, amb la intenció de quedar-se una setmana a la granja per fer-li companyia al seu amic. En Marc li va explicar tot el que passava amb la guineu i les seves gallines, i la disfressa de l’ós, i que si deixar la disfressa sense ell a sota perquè la guineu no hi anés perquè així oloraria a l’ós, que si aquella nit s’havia oblidat de deixar la disfressa al corral de les gallines...... La pobre Floren va quedar molt ensermonada, però el va escoltar amb molta atenció. La Floren tenia 58 anys, dos menys que en Marc. La Floren treballava en una mena de zoològic, però només per a óssos. 

La Floren, va dir a en Marc:

 -Escolta, vull veure tots els animals que tens, i després, vull entrar a inspeccionar el corral de les gallines- i li va preguntar- D’acord? 

-Home, per a mi bé, però puc saber perquè hi vols entrar?- deia en Marc- Ah! És veritat, que tu de jove hi entenies molt d’aquests casos, veritat? 

-Exactament- va respondre la Floren- un cop hagi inspeccionat el galliner, vull olorar la pell que dius que l’has fet tu i és com real. 

-Doncs, fet- va fer en Marc- Els teus desitjos són ordres per a mi 

-No em facis posar vermella, Marc...- va dir-li la Floren. 

Tots dos van anar a donar menjar als animals, i quan van arribar al corral de les gallines, la Floren hi va entrar. Al sortir va dir: 

-Marc, saps que tinc l’olfacte molt desenvolupat- va començar la Floren- he olorat tan sols una guineu, no dos com tu contemplaves de possibilitats. Devia ser la mateixa guineu qui la nit passada se’t va endur dos gallines. Puc veure aquella pell d’ós? 

-Sí, ara mateix- va dir en Marc- segueix-me. La Floren, al veure la pell d’ós, va demanar olorar-la i la va olorar. Va ser llavors, que li va dir: -Això no fa olor a ós, Marc- va dir intentant no ofendre’l- la guineu simplement no venia perquè veia a un ós, no perquè en sentís la olor.

-I doncs, que farem?- va dir en Marc- jo no puc estar despert cada nit, tinc una vida, i tampoc vull que em matin les meves gallines, que faig? NO SÉ QUÈ FER!!!!! 

-Jo sí- va dir la Floren- 

-Però com?- va dir en Marc. 

-Doncs mimant-la. 

-I com puc fer això sense que se’m mengi cap animal?

 -Doncs.... Molt fàcil 

Continuarà...