El conte de la Isabel Cros. Capítol 7

(l’home i la guineu)                       7è capítol

-Doncs, mira- va seguir la Floren- la “missió” que tenim ara, diguem- ho així, és que la guineu no se’t mengi cap gallina més, i per això, l’hem de mimar.

-Pots anar al gra?- va demanar en Marc- no t’ofenguis, però estic nerviós i vull saber ja que és el s’ha de fer per mimar a la guineu.

-Ai sí perdona- va continuar la Floren- el que hem de fer és posar el conill, fora però davant del corral de les gallines. Llavors, la guineu ensumarà gallines i conill alhora, però optarà pel conill, perquè és més fàcil de menjar ja que no té pèl, perquè li han tret, i menys plomes.

-Fins aquí segueixo- va comentar el pagès- però un cop quan vagi cap al conill, què farem?

-Fàcil- va continuar la Floren- el que no t’he dit, és que davant del corral, posarem només una part del conill, així, quan se l’hagi cruspit i vagi de nou cap a les gallines, jo faré: rric rric. Que és el soroll que fa el conill.

-Molt i molt bé- va interrompre en Marc- i després?

-Deixarem al terra un altre tros de conill i la guineu se’l menjarà, i després en posarem un altre a dins la gàbia tan i tan gran que jo he portat. Quan la guineu es posi a dins a menjar el conill, tancarem la gàbia, i després, la intentarem fer nostra.

-El que? Ara ja no t’entenc.

-La guineu home!!!

-Però com?

Continuarà...

El conte de la Isabel. Capítol 6

(l’home i la guineu)                                        Capítol 6

En Marc, estava flipat. “Com es pot mimar a una guineu?”. Es preguntava, però la Floren el va interrompre del seu fil de pensament. I li va dir:

-Marc, que tens a la nevera?

-Jo?- va dir en Marc- perquè ho vols saber?

- M’ho pots dir, si us plau?- va repetir la Floren.

-Ah sí, sí- va respondre immediatament el nostre protagonista- espera, que ho mirem.

-Molt bé- va dir la Floren- aquí hi ha conill...

-Sí, me’l va portar l’altre dia un amic.

-Doncs ja està!!!- va dir la Floren- aquí hi ha la nostra clau.

En Marc, la veritat és que no entenia res, però va decidir deixar fer a la seva amiga, la

Floren, ja que ella, temps abans, havia estudiat sobre com fer fugir animals sense fer-los mal.   Pel que es veia, la Floren, ho tenia tot molt ben planejat. I és per això que en Marc li va dir:

-I ara, què faràs?- va començar- Què penses fer amb el conill que has agafat de la nevera?

-Marc, t’ho he dit abans- li va recordar la Floren- però em sembla que estaves tan il·lusionat de fer fora a la guineu, que no m’escoltaves, i mira que t’ho he dit. Eh noi?

-Ai perdona!!! Va dir el pagès, és que...

-Sí, ja ho sé, tens moltes ganes de fer fora a la guineu i només penses en això- va començar a dir-li la seva amiga- però estaria bé que sapiguessis com fer-ho, no?

-Sí, perdona, ara t’escolto. M’ho pots tornar a explicar, si us plau?

-Ara mateix...

Continuarà...

Conte Viatger de 6è B. Capítol 3: Madrid

De Brasil vam agafar un vol per anar a Madrid, capital d’Espanya.

Quan vam arribar a la ciutat vam anar a l’hotel més important de Madrid, l’hotel Ritz. Ens vam instal·lar a la mateixa habitació les dues juntes. Ens ho vam passar molt bé i també juntes després vam anar al“parque del Retiro de Madrid” , és molt gran i té un gran llac on pots passejar amb barca. 

En un racó vaig veure un mussolet molt petitó i que estava al terra ferit, el vaig agafar i el vaig curar amb el maletí que portava per si em faig mal. La Natàlia, com que té pànic als animals, va marxar i em vaig quedar jo i el petit mussol. 

Quan ja estava curat el vaig deixar perquè tornes amb la seva mare, però va tornar a mi. Ho vaig provar mes de 3 cops però tornava. Al final me’l vaig emportar perquè vaig veure que la mare l’havia abandonat. Vaig anar a l’hotel i el vaig deixar a l’ habitació perquè volés i jugués i jo mentrestant anava pensant el nom. Li vaig posar  de nom com el meu gos,que en pau descansi i al cel sigui, el qual es deia Mussi.

Desprès vaig anar al museu del Prado i al Reina Sofia que és un dels museus més importants del món quan el vam acabar de visitar vam anar cap a l’hotel a descansar d’aquest dia tan cansat.

L’endemà vam anar a la Warner Bros on ens vam muntar a moltes atraccions i vam veure els diferents personatges de la Warner. A les 21:00 quan van tancar el parc,  vam marxar a l’hotel.

L’últim dia abans d’anar a l’aeroport vam anar al Santiago Bernabeu a veure el partit del Madrid contra el Barça, on va guanyar... i aquí s’acaba la nostra aventura per Madrid. Adéu!!!!!

Blanca

El conte d'en Jordi Badia. Capítol 8

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 8

-Mama! Aquell paper contenia el resultat del trenca... –En Jordi va estar a punt de dir-li tot el secret i esguerrar-ho tot.

-Què contenia? –Va dir la mare amb una mirada interrogant.
-Res. És un treball de classe. És el mecanisme d’un trencanous. A medi estudiem els mecanismes.

La mare se’n va anar. El risc ja havia passat. Però no els problemes. No tenia el paper. Va esmorzar, es va vestir i a les onze del matí va estar a “la fàbrica”.
Arribava tard i a més era el que hauria de tenir la clau per resoldre el trencaclosques. Tots el van mirar en entrar per la gran porta. En Pol li va dir:

-Va espavila tio, t’estàvem esperant. I el full amb la resposta?

-La meva mare l’ha llançat. –Va dir el noi lamentant-se-.

-Sap alguna cosa la teva mare? –va dir en Marc.

-No, me n’he salvat. Li he dit que estàvem fent un treball del mecanisme d’un trencanous. No pregunteu com he arribat a dir això perquè és molt llarg.

-Tranquil. Tinc una còpia de tots els números. Col·loquem les fotos. Va!. –Va dir en Pol.

Efectivament, sortia un prat i de primer pla hi havia una tija. L'única cosa estranya era que a dalt de la tija hi havia una imatge d’un diari que mostrava

una data i un lloc: Breda, 19-5-1947 Fontova.

De cop en Samuel:
-Era just sota els nostres peus, aquesta font. Exactament on hi havia el reproductor de CD.

Es van acostar tots a on suposadament hauria d’estar el reproductor. Però no hi era! El més sorprenent és que hi havia unes escales que baixaven.

El nou conte d'en Marc Moré. Capítol 1

      CAPÍTOL 1       EL MISTERI DEL GOS DESAPAREGUT

Un bon dia una colla d’amics es van trobar un gos per la carretera. No tenia collar, anava ben brut, i se li veien els ossos de “lo” prim que estava. Van anar tots cinc a la cabanya d’en Pau i li van donar menjar. En Marc va preguntar: -Els gossos mengen patates? 

Tots li van dir: dóna-li una, i si li agrada li donem més. I així ho van fer. La Núria va preguntar quin nom li posarien. L’Arnau va dir:

-Perquè no l’anomenem Budie(es pronuncia Budi). Tots van dir que sí!!!

En Jordi va dir: -Qui se’l quedarà el gos?

En Marc va dir: -Tinc una idea, perquè no ens el quedem un dia cada un?

Van dir que sí. L’Arnau va dir: -Mira com que l’ha trobat en Pau se’l quedarà ell. 

El campanar va tocar vuit vegades i en Marc va dir: -Toquem el dos que és molt“tard”. 

El dia següent en Pau es va despertar i no va veure en Budie per l’habitació. Va anar a esmorzar i es va trobar en Budie menjant-se uns cereals amb llet que li havia posat la seva mare. Va anar al col·legi amb el gos i el va deixar al porxo perquè havien de fer un “intercanvi d’amo pel gos”. A l’hora del pati van anar al porxo per veure el gos. Van estar xerrant sobre les seves coses. El gos se’l va endur en Jordi a casa seva. Va anar a dinar i com que era hora de anar-se’n a l’escola el va deixar a les golfes. Li va posar menjar i se’n va anar al col·legi ràpidament. Al sortir de l’escola van quedar en la cabanya d’en Pau a les cinc i li van dir a en Jordi que portes en Budie. En arribar a casa es va trobar la porta oberta de casa seva i no hi havia ningú. Però en Budie sí que hi era i tenia una carta al seu costat. En Jordi va córrer cap a la cabanya sense haver-se-la llegit(la carta). Va anar a la cabanya amb en Budie. Tots l’estaven esperant.

 En Jordi va dir: -Els meus pares no hi són i al costat d’en Budie hi havia una carta, no me l’he llegit perquè no em diguéssiu que l’he feta jo.

La Núria va dir: -Com vols que dubtem de tu? En Marc va dir: -Deixeu-vos de tonteries i llegim la carta. A la carta posava...

                                      CONTINUARÀ

El conte d'en Mohamed Mballo (capítol 1)

Hi havia una vegada 5 nens que vivien junts i es deien Moha, Jordi, Sam, Pol i en Marc M.

Un dia en Sam es va posar molt malalt, en Jordi que era el més llest de tots 5 va trucar a les millors infermeres de tot Barcelona.

Les infermeres eren molt maques i en Moha es va fixar molt en una que es deia Clara, i en Sam en la Marta.

Quan les noies van començar a revisar els nois, en Sam es va posar molt nerviós.

Les noves van revisar en Sam, i van dir que tenia un granet a l’orella, per això es trobava malament. I la Clara va dir:

-Per què no li congelem el gra i que se li caigui?

Li van portar una màquina per congelar el gra, i el gra es va caure. En Moha i en Sam les van convidar a sopar i les noies van dir que sí.

Llavors, les noies tenien les cares molt vermelles.

PROJECTE VIATGER DE 6è A

Aquí tenim el segon i tercer capítol del PROJECTE VIATGER de 6è A, obra d'en Bernat i en Pol A. 
Aviat tindrem el següent, fet per en Marc C. On viatjaran els nostres protagonistes????

II: ITÀLIA

El divendres en Fruti i jo hem agafat un vol fins a Roma. En Fruti estava una mica esverat, no sé si tenia por de volar. Vam anar directament de l’aeroport al coliseu romà i com que ja era hora de dinar, vam dinar a davant de la Fontana di Trevi. Vam menjar una amanida, una pizza de formatge i un capuccino, estava tot molt bo. Ben dinat vam aprofitar per tirar una moneda a la Fontana i demanar trobar algun dia la mare d’en Fruti. A la tarda vàrem anar a tots els museus i zoològics però no vàrem trobar la mare d’en Fruti ,però vam veure pintures majestuoses i animals exòtics. Al vespre ens vam dirigir a Venècia, on la meva tieta tenia un luxós hotel de quatre estrelles. Allà ens van acollir molt bé i al matí ens van acompanyar a passejar amb góndola pels canals però tampoc vam veure la mare d’en Fruti. Ens vam passar quasi tot el dia pels llargs canals i al vespre vam anar a l’òpera.

El diumenge ens vam dirigir a Milà perquè sabíem que a la mare d’en Fruti li agradava molt la moda . Vam passejar a peu per totes les seves botigues, vam visitar la catedral i el teatre i vam menjar-nos uns espaguetis a la carbonara  i un tiramisú de postres davant del castell. Faltaven dues hores per anar-nos-en i encara volíem comprar un record. No trobàvem res que ens agradés  però a l’aeroport vam veure una enganxina molt original. La vam comprar i enganxar a la maleta. Vam haver de córrer per agafar l’avió que ens duia fins a...

Bernat

III. MATILDA A MONGÒLIA

Quan estàvem a l’aeroport de Roma, per anar cap a Mongòlia, vam pensar que allà hi  hauria la mare d’en Fruti  perquè semblava un país que tenia pinta d’haver-hi més animals salvatges, perquè allà tot eren petits turons, ni un arbre , però en Fruti em va dir que a la seva mare li agradava viure sota terra.

 Vam  arribar a Mongòlia en una petita avioneta perquè allà no hi havia aeroport.

Vam veure un horitzó pla i una casa al fons, en aquella casa ens van donar dos cavalls, un per en Fruti i jo i un altre per l’home que ens guiava. Vam fer milions de quilòmetres en cavall fins que un dia quan em vaig llevar vaig veure un petit poble on vivien la tribu dels homes cérvol, allà els homes de la tribu ens van dir que no hi havia micos en aquest país. Ens vam quedar molt tristos però ells ens van donar un cap de cérvol dissecat i una sopa molt bona.

Ens vam començar a dirigir a l’avió que ens portaria fins…

                                                              continuarà...

Pol A

El conte viatge de 6è B (capítol 2. Brasil)

CAPITOL. 2

Quan vaig sortir de Catalunya em vaig plantejar  anar a fer una ruta pel món. Jo que em dic Iria i la Natalia, que és una amiga meva, vol venir amb mi per passar-s’ho molt bé. 

Vaig trucar un taxi perquè ens portés a l’aeroport de Girona, a mig camí vaig dir-li que parés perquè hi havia una persona pobra i li vaig posar a la safata 500 euros, jo ja me’n podia anar molt més tranquil·la perquè no és bonic veure una persona que no tingui ni aigua,casa, menjar, llit calent, ni amics perquè et puguin ajudar.

Bé, jo vaig tornar al taxi i vam anar a l’aeroport. Quan vam arribar em vaig trobar una escola que anaven de colònies i vam anar al mateix avió,els nens  i les nenes es deien Samuel,Ivanna,Marc R.,Maite,Marc M.,Clara,Paula,Laura,Gerard,Blanca,Pol,Marta,Eloi,

Mohamed,Isabel,Jordi,Judith i L’Arnau. Ah, i sobretot el mestre que es diu Jesús.

Quan vaig arribar em vaig traslladar a l’hotel  més famós de tot Brasil. Les tradicions de Brasil són el futbol del carrer, el carnaval i la capoeira.

Quan em van dir que havia de jugar a futbol em vaig quedar pàl·lida ,jo no sé ni xutar la pilota. Però vaig provar-ho i no sóc tan dolenta com la Natalia, que reia moltíssim perquè deia que ni tocava la pilota.

Quan vam tornar a l’ hotel vam anar a dutxar-nos ,i va ser molt divertit dutxar-nos perquè ens tiràvem sabó, etc.

Quan vam acabar de fer-nos el bany, ens vam canviar i  vam anar a fer-nos la manicura.

CONTINUARÀ.....

Mohamed Mballo