El conte d'en Jordi Badia

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL I

“Normalment, sempre pensem en el futur, però un futur necessita un passat.”
És el que va llegir en Jordi en les estranyes pàgines d’aquella misteriosa carta anònima.
-Qui pot haver escrit aquesta estranya i filosòfica carta especialment per a mi i, el més important, per què? -va dir el noi amb un rostre i un to interrogatiu- I per on puc començar? Imagino que per al principi…

El cinc de maig de 2003, una senyora va donar vida a un petit ésser entremaliat i gran, mentrestant el pare estava ansiós per veure el rostre del petit infant. El nen va sortir ros, amb uns ulls blaus com el seu pare i una gran facilitat per les mates. Per part de la mare va adquirir el caràcter, l’actitud i sobretot una gran facilitat per la llengua. Tots dos: el pare anomenat Jordi i la mare anomenada Pilar, es van unir encara més per el petit, que amb els anys, es convertiria en un estudiant exitós, social i molt esportiu. El nen tenia un total de sis cosins i set tiets per banda del pare i per banda materna tenia un tiet que, per llàstima, no va poder conèixer el seu nebot.

Al cap d’un any més o menys va començar a anar a l’escola bressol de Breda que, per cert, era el poble on era nascut. Allà va conèixer uns amics que actualment encara conserva com: en Marc, en Guillem, l’Eduard, en Pol, en Bernat…

-Jordi! –va sentir el noi - Vine a taula.

-Ara vinc mama!

Qui li podia haver enviat aquella carta? I per què?