El conte de la Isabel Cros (capítol 1)

L’HOME I LA GUINEU       (Capítol 1)

Era un pagès, que tenia deu gallines un gall, també tenia tres porcs, dos cavall, tres eugues, tres vaques, un bou,  molts conills i alguna gata amb unes quantes cries de gatet. El pagès es diu Marc, i vivia molt feliç amb el seu bestiar, en Marc, és una mica gran, ara té 60 anys i en fa 40 que va començar a ser pagès. El pagès, el protagonista de la nostra història, solia vestir amb texans i camisa de quadros, i si molt m’apures, un barret de palla. 

Tal com hem dit, en Marc vivia molt content amb tots els seus animals, però només tenia un problema: hi havia una guineu, que cada nit anava allà, i es menjava a una gallina de les seves. El pobre pagès va provar mil opcions: que si li posava verdura, que si canviava de lloc a les gallines, que si li posava mil trampes... Però res, que la guineu cada nit se li menjava una gallina. En Marc, durant el dia ja no treballava, es passava el dia trencant-se el cap per saber com poder atrapar en aquella guineu.

Però de la mateixa manera, no podia pensar, perquè igual que a nosaltres, els animals si no menjaven, tenien gana, i com que la seva manera de comunicar-se és fent diferents sorolls, el pobre Marc, no podia pensar. Llavors, no tenia més remei que donar menjar en els animals i després, posar-se a pensar, i d’aquesta manera, tenia menys temps per pensar però pensava amb més claredat. 
El pobre pagès després de tres dies de pensar molt i molt, va decidir fer una mena d’espantaocells però amb el nom ‘’d’espanta guineus’’, l’únic problema que tenia era que no sabia com fer-ho. A més a més, com que cada nit se li menjava una gallina, ara només li quedaven set gallines, i si no començava a plantar cara a la situació, se’n quedaria sense, i no tenia suficients diners com per anar a comprar una gallina cada dia.

Ja sabia com fer-ho: va començar per agafar un sac. El va tallar i cosir més o menys amb la forma de la cara d’un ós, (no és que en sapigués gaire de cosir), Però no li va quedar molt malament. Va tenir la sort de que el sac que va escollir era del color del pèl d’un ós. 
Amb el que li va sobrar del sac, es va fer uns guants, i amb trossos de ferro i amb una soldadora elèctrica, es va fer unes ungles, que es va enganxar a la punta dels guants amb ‘’superglue’’.Va buscar una camisa i uns pantalons del color del sac, la mala sort va ser que no va trobar el que ell volia, però afortunadament, va trobar un esprai del color que ell volia, va agafar una camisa i uns pantalons vells i els va ruixar amb l’esprai. 

Eren les 17:00 i en Marc va decidir anar a dormir fins a les 21:00, que era l’hora que gairebé ja era fosc. El seu pla consistia en: disfressar-se d’ós, que era l’animal que més por feia a la guineu, i fer-li creure que era real, i així, fer-la fugir.

Va sonar el despertador a les 21:00, en Marc es va aixecar corrents, es va disfressar i va sortir cap a fora, cap al corral de les gallines, no podia permetre que se li mengessin una gallina més:

ERA L’HORA D’ACTUAR

CONTINUARÀ…