El conte de la Isabel (capítol 2)

                      L’HOME I LA GUINEU      

Capítol 2

Un cop en Marc va ser al corral de les gallines, es va esperar força estona, tant, que li va semblar que aquella nit, la guineu havia ensumat el perill i ja no hi aniria, però no va perdre les esperances i va seguir esperant...

En Marc estava cansat però molt despert, i d’aquesta manera, quan va arribar la guineu, ja estava apunt pel que fos excepte que se li mengés una gallina més.

Finalment, va arribar la guineu afamada i disposada a menjar-se una altra gallina, però quan va arribar davant, del corral, la sorpresa que va tenir...

L’ós- Marc, va començar a rugir com va poder, perquè ben bé no sabia com rugien els óssos reals per tant, ell anava rugint de diferents maneres per veure si n’encertava alguna. La guineu, al principi semblava resistir-se, però finalment, va marxar, però no va fer cara d’haver entès que ja no podia tornar a la granja, al revés, va fer cara de dir: -Demà ho tornaré a intentar, la llàstima va ser que això, en Marc no ho va veure, i el pobre pagès, va pensar que la guineu ja havia après la lliçó.

El següent dia, ell tot orgullós anava cantant pels camins i pels animals:

-He vençut, he vençut a la guineu lladre que em robava la família animal, he vençut, he vençut, a la guineu lladre que em robava  la família animal    !!!!!!!!!!!!!!!!!!

Els animals, semblaven entendre i d’alguna manera, es posaven a cantar i ballar amb ell, sobretot les gallines.

La disfressa de l’ós, que s’havia fet ell mateix, se la va guardar de record, perquè en Marc confiava que mai més l’hauria de tornar usar, ja que com hem dit abans, el pagès no es va adonar que a la guineu no se li havien passat les ganes de tornar-hi anar, però allò no volia dir què hi anés la mateixa nit següent, perquè jo crec, atents lectors, què la guineu estava espantada, per tant, primer s’ha de recuperar de l’ensurt, després si vol tornarà, encara que per mi i pel nostre Marc, no cal.

En Marc va anar a dormir, molt i molt content per la seva estratègia de la nit passada, el que no sabia era que es trobaria el matí següent...

El matí, quan es despertà, per ell no havia passat res els últims dies, el que si sabia era que només tenia 7 gallines, però ja s’hi havia acostumat.

Va anar com cada matí ha donar menjar als animals, i tenia 7 gallines, com havia de ser, per tant, encara es va quedar més convençut de que la guineu no tornaria, i anava dient:

-Ja pots ben pujar-hi de peus, que aquesta lladre i assassina no torna!

Va passar el dia alegre i finalment, fatigat d’alegria, diria jo, va anar a dormir.

Però aquella nit, quan ningú s’ho esperava...

CONTINUARÀ...