Un nou capítol del 2on conte d'en Jordi Badia

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI 2

CAPÍTOL 3

Aquell home, els estava mirant sense treure’ls l’ull de sobre. Estaven esperant a que toqués el timbre per entrar. No per entrar a classe (que ningú volia entrar, tots anaven mig adormits) sinó perquè volien que no els seguís aquella persona. Els feia una mica de por aquella persona perquè, sobretot, els portava molts records que no volien recordar, per no tenir més maldecaps. En sortir, ells ja no se’n recordaven d’aquella persona, i tampoc la van veure, però encara els seguia. Era una persona semblant a la de l’APM. El que diu: “Pim Pam toma Lacasitos!”

Arriba a casa, fa els deures i berena i finalment, obre l’Skyp...

No li reconeixia la contrasenya! Va tancar la finestra i la va tornar a obr..

No hi havia la icona. Això era massa estrany.

Se’n va recordar del perfil  a les xarxes social de la M.I.N.A. (el nom era inoblidable). El va buscar a Goo...

Tampoc hi havia la icona! Cansat, va anar a buscar al seu pare per trucar a l’informàtic. Com que vivia a prop va venir de seguida i s’ho va mirar. A l’historial no constava cap programa instal·lat anomenat Skype o Google. Van mirar de recuperar la contrasenya de l’Skype i tampoc hi havia cap usuari registrat amb el nom del noi. De cop es va apagar l’ordinador. No és bo que un ordinador deixi de rebre corrent de cop. L’ordinador es va engegar. Per sort no s’havia espatllat. Però no va sortir a l’escriptori sinó que es va quedar eternament carregant. De fet, eternament no, al cap d’un quart d’hora el van apagar i el van encendre. Allò era un error que ja passava des de fa temps i no els va preocupar. El van reiniciar i va passar el mateix. Van repetir el progrés i sí que es va encendre. Per fi!

Però quan van entrar a l’escriptori...