Un nou capítol del conte viatger de 6è B: Finlàndia

L’ÍRIA I EN MUSSI A HELSINKI (FINLANDIA)

Quan l'Íria i en Mussi eren a l’aeroport de Mèxic van decidir que volien anar a Finlàndia a passar uns quants dies. Quan ja per fi eren a Finlàndia,

van anar a buscar l'hotel que es deia: Scandic Paasi i era de cinc estrelles. Quan van arribar, van deixar l'equipatge a l’habitació i es van dirigir a la catedral de Upenski, però quan estaven a punt de arribar es van trobar el mercat del port o com ho deien allà "kauppatori", en aquell marcat es ven peix acabat de pescar i molt a prop hi queda el port. 

Vam decidir fer-li una ullada ràpida el mercat perquè si s'entretenien molt tancarien la catedral. I així va ser van poder entrar dins la catedral i quan van entrar es van quedar meravellats perquè hi havien moltes pintures, columnes, gegants, làmpares de vidre en forma de diamant i les barres semblaven que eren d'or i també hi havia una cúpula que semblava un aquari i el tenia la catifa vermella. L'exterior era d'un color vermell taronjós i les cúpules eren de color daurat, desprès van anar a la plaça del Senat i la font, quan van arribar a la plaça van buscar un restaurant per dinar, l'Iria va demanar empanadilles de kareli i en Mussi, salmó. Desprès van anar a la catedral de Luterana, quan van entrar van veure una pintura de déu recoberta de detalls d'or i una mica més endavant hi ha una font on hi ha l'aigua sagrada i a fora era tota blanca i les cúpules de color verd. Llavors van anar l'hotel a sopar i a dormir. L’endemà van anar a visitar el Kiasma que era un museu d'art contemporani, després van anar a l'avinguda Esplèndida que seria com la rambla de Barcelona, però els edificis eren antics però reformats i ells quan ho van veure es van quedar bocabadats per aquells edificis tant bonics i l'Íria li va dir a en Mussi: com pot ser que aquets edificis tant antics estiguin en tan bon estat i tan bonics. Desprès van anar a dinar i llavors van decidir anar a veure el parlament però era tard i estava tancat, a l'Iria se li va acudir anar a veure l’església Temppliaukio, quan van arribar, van veure que l’església era sota terra, semblava un teatre per com estaven posats el bancs. Desprès de veure l’església, van anar a l’aeroport i allà decidiran on aniran.

Sortida al Parlament

Aquest passat dilluns dia 18 de maig, els alumnes de 6è de l'Escola Montseny vam assistir al Parlament de Catalunya, i ens van ensenyar les seves instal·lacions i el funcionament de la cambra de diputats.

 

Aquí sota podeu veure un petit recull de les fotos que es van fer durant aquell dia.

 

 

Un nou capítol del 2on conte d'en Jordi Badia

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI 2

CAPÍTOL 3

Aquell home, els estava mirant sense treure’ls l’ull de sobre. Estaven esperant a que toqués el timbre per entrar. No per entrar a classe (que ningú volia entrar, tots anaven mig adormits) sinó perquè volien que no els seguís aquella persona. Els feia una mica de por aquella persona perquè, sobretot, els portava molts records que no volien recordar, per no tenir més maldecaps. En sortir, ells ja no se’n recordaven d’aquella persona, i tampoc la van veure, però encara els seguia. Era una persona semblant a la de l’APM. El que diu: “Pim Pam toma Lacasitos!”

Arriba a casa, fa els deures i berena i finalment, obre l’Skyp...

No li reconeixia la contrasenya! Va tancar la finestra i la va tornar a obr..

No hi havia la icona. Això era massa estrany.

Se’n va recordar del perfil  a les xarxes social de la M.I.N.A. (el nom era inoblidable). El va buscar a Goo...

Tampoc hi havia la icona! Cansat, va anar a buscar al seu pare per trucar a l’informàtic. Com que vivia a prop va venir de seguida i s’ho va mirar. A l’historial no constava cap programa instal·lat anomenat Skype o Google. Van mirar de recuperar la contrasenya de l’Skype i tampoc hi havia cap usuari registrat amb el nom del noi. De cop es va apagar l’ordinador. No és bo que un ordinador deixi de rebre corrent de cop. L’ordinador es va engegar. Per sort no s’havia espatllat. Però no va sortir a l’escriptori sinó que es va quedar eternament carregant. De fet, eternament no, al cap d’un quart d’hora el van apagar i el van encendre. Allò era un error que ja passava des de fa temps i no els va preocupar. El van reiniciar i va passar el mateix. Van repetir el progrés i sí que es va encendre. Per fi!

Però quan van entrar a l’escriptori...

PROJECTE VIATGER A 6è A

Avui és l'Albert qui fa viatjar els nostres protagonistes...

 Matilda i Fruti a Argentina

Dilluns al matí vaig arribar a l`aeroport de Buenos Aires a les 8 del matí. El viatge des de Canadà va ser molt tranquil. Un cop vaig arribar a Buenos Aires el primer que vaig fer va ser treure´m l´anorac ja que amb el canvi d´hemisferi havia canviat d´estació i feia molta calor.

Vaig agafar un hotel de 5 estrelles al costat de l´”Obelisco” al mig de Buenos Aires. Vam anar a dinar les típiques empanades Argentina, asado de tira i de postres un pankeke de dolç de llet. Per cremar aquest dinar vanar a ballar un tango al costat del camp de River Play. L´endemà vam continuar la visitant la ciutat: El barri de caminito ,el barri de Palermo, la “casa rosada”, lloc on viu la presidenta del govern, el camp del River Play i Boca Junior i la nit abans d’agafar un avió cap a les cataractes d’ Iguazú vaig prendre un mate amb en Fruti.

El dimecres ja érem a les cataractes que hi ha just a la frontera entre Argentina i Brasil. Hi ha salts d´aigua de mes de 70m al mig de la selva on també hi viuen molts animals. Entremig de tants animals vam mirar si trobàvem la  mare d´en Fruti però no la vam trobar. El dijous vaig marxar de les cataractes d´Iguazú direcció al desert de Salta que està al nord-oest d’ Argentina, just al costat de la serralada dels Andes. En aquesta regió hem menjat llama guisada amb pastanagues.

L’ endemà divendres vam tornar a agafar un altre avió cap el sud d’ Argentina , a l’ aeroport de Calafate, per veure el glaciar més gran del món. Allà nevava i feia molt fred i vàrem decidir anar aviat a un restaurant a sopar, vam menjar el típic cordero patagónico que ens va agradar molt.

El dissabte vam tornar a Buenos Aires i vam anar al matí a banyar-nos al riu de la Plata i després de dinar vam anar a veure un partit de futbol entre el River Play i el Boca Junior. Va guanyar el River Play 3 a 1.

El diumenge abans d’anar a l’aeroport vam anar a un centre comercial a comprar Alfajores de dolç de llet i una enganxina per posar a la maleta d’Argentina. Vam agafar un taxi cap a l’aeroport de Buenos Aires direcció a ........

Albert

El nou conte d'en Jordi Badia. Capítol 2

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI 2

CAPÍTOL 2

Buah... Ara haig d’anar a entreno?! Quina mandra. En fi! Anem-hi. Segur que serà divertit. (Em vaig dir a mi mateix).

Vaig entrar al vestuari i tots feien una cara de poques ganes de fer esport que estaven apunt de desmaiar-se. Fins que al final, un nen d’un altre poble va preguntar:

-Com és que esteu tots així? I a més tots?

-Doncs mira, fa temps vaig viure una “aventura” i just fa poc sembla que hagin tornat. Tinc el seu contacte d’Skype i just quan era hora de venir s’ha connectat i no he pogut parlar amb ells. Ara pensaràs que estic xalat, oi?

-Doncs mira, no ho penso. A Riells també ens va passar això. O alguna cosa semblant.  Com es deia la companyia que feia tot això? M.I.N.A?

Els altres de l’equip que eren del poble, també estaven com ell perquè també havien vist el contacte de M.I.N.A.

Quan van sortir de l’entrenament, van quedar l’endemà a l’insti per parlar del que havia passat.

A dormir, a sopar i cap al llit!

L’endemà es va despertar i es va despertar de seguida i es va preparar per anar a l’insti. Fins i tot va acabar massa d’hora i es va estar esperant mitja hora a que fos hora de sortir.

Va arribar a l’insti. Va arribar molt aviat. Van arribar tots al cap d’una estona i se’n van anar cap a un racó i es van posar a parlar del tema. Encara faltava un quart d’hora per entrar. Just en aquell moment va aparèixer un home amb un rostre bastant conegut.

La Carta de la Laura Ortega

CARTA PER LA NORA 

Estimada Nora, tinc ganes de veure't, ja que fa molt que no ens veiem.

En aquesta carta m'agradaria recordar, per quan siguem grans, aquells moments que per tonteries molt petites per poc ens morim de riure:

1: A les festes de dormir quan a la nit només molestes i al mati no hi havia qui et despertés, excepte tirant-te aigua.
2: O al càmping, quan ta mare ens feia anar amb bici de bon matí i tu com sempre rondinaves.
3: També els secrets dels novios: que si aquest és molt guapo, que si els seus cabells tan bonics i els seus ulls, no en parlem, que si és el més guapo del món és ell i teníem sort que no ens agradés el mateix.
4: I com no, la típica discussió entre ta mare i tu: 
-Avui quedo, 
-No, jolín mama perquè no.
5: O quan la Laura M, la Paula i jo ens reiem de tu per molestar-te i et feia molta ràbia.
I moltes coses més que no es poden explicar... Tu ja m'entens.
I aquestes petites coses et fan ser ÚNICA i no hi ha ningú com tu. T'estimo molt, per això la nostra amistat ha sigut,és i serà, molt especial per sempre.
 
P.D: La última cosa, t'estimo i no t'oblidare mai.
ADÉU,  espero veure't aviat.

De la teva amiga Laura Ortega Moreno

El cap de setmana de la Laura Ortega

CAP DE SETMANA MOLT LLARG I DIVERTIT

Dijous:

Dijous quan vaig acabar l'escola vaig anar a Sant Llop perquè era la festa de l'Estel i la Clara. 

A les 7.00 hores va acabar la festa i algunes nenes ens vam quedar a dormir. 

Ens ho vam passar molt bé.

Divendres:

La meva mare em va venir a buscar a la festa de la Clara i l'Estel, després vaig anar a dinar a casa dels meus tiets de Cardedeu perquè era l'aniversari de la meva cosina Alba i i l'Aleix . Ens van comvidar a mi els meus pares i les meves dues germanes, també el meus altres tiets i cosins petits.

Dissabte:

Dissabte vaig anar a una inauguració del poble.

Després vaig anar a dinar a casa de la meva àvia Teresa i en acabat de dinar vaig anar a jugar amb la meva germana Cèlia.

Diumenge:

Diumenge m'he llevat a les 9.00 hores perquè era la festa dels avis i ho havíem de preparar tot perquè quan vinguesin estigués tot molt bé.  Ales 10:30 hores vam anar a missa. Per cert, la esglesia estava plena per la festa dels avis. En acabat vam anar a dinar amb ells i després em va venir a buscar ma mare per marxar a casa.

Dilluns:

Dilluns he anat a jugar a padel amb la meva germana,  la Marta i la Laia. 

A les 12:00 hores ha sigut quan hem acabat la hora que ens tocava i hem vingut a casa a  fer remullada.

Ala tarda he anat a patinatge. 

Ha sigut un cap de setmana entretingut i divertit.

M'ho he passat molt bé tot i que estic molt cansada. 

El conte de la Paula Villasclaras. Capítol 2

El gat dels boscos. Capítol 2

Al dia següent van anar al riu de la Pintoresca. Encara que als gats no els agrada l’aigua els hi feia il·lusió anar-hi. Hi van anar “El Gat dels Boscos” (en Romeu), en Linx i la Zuca. No sabien per on travessar, no es volien mullar però tampoc volien que fos tan fàcil com crear el pont. Llavors van veure unes pedres a dins de l’aigua que feien de camí. Van travessar per allà, i la Zuca gairebé es cau però en Romeu la va agafar. Van aconseguir travessar sense cap problema. En arribar a l’altra banda van veure una casa on feia temps que no hi vivia ningú. Tenien una mica de por, però van aconseguir passar sense que ningú els veiés. Hi havia un camí ben llarg i no sabien on acabava.  Van seguir-lo i van arribar a Sant Llop. Com que van llegir en un cartell que posava Sant Llop, es van pensar que allà hi vivia un llop. Se’n van anar corrents, i per dins del bosc van trobar una cabana que havien fet uns nens. Van passar la nit allà. A prop hi havia una font i van caçar ratolins, allò va ser el seu sopar. Al matí es van llevar i van veure el cementiri. Van passar el matí allà i al migdia van baixar a Breda. Com que són gats del bosc, tenen la casa dins un castanyer.

El tresor perdut. Capítol 3

-Gireu a l’esquerra, després de pujar les escales principals, feu vint-i-dues passes endavant. Després mireu amunt i trobareu una porta al sostre.  Pugeu per allà.

-Anem fins a la porta, i després continuem llegint. -va dir en Sergi. 

Van trobar la porta amb un moment, però el més difícil era pujar. Van  pujar un sobre l’altre, fins arribar a la porta. En Jaumet va obrir la porta, no hi va veure res. Quan es va girar va veure una rata, i com ell tenia por va fer un crit que el van sentir “des de l’altra punta del mon”. 

El guia va sentir el crit i va anar a veure què passava. En Marc va tancar ràpidament la porta i li va donar el mapa a en Jaumet. El guia va dir: -Què feu aquí? I per què crideu? 

En Marc va dir:- Estem buscant un tresor.

-Què!!!, així que el teníeu vosaltres el mapa del tresor. Jo sóc el fill del rei i per error vaig tirar el paper equivocat a les escombraries. L’he estat buscant i no el trobava. Si voleu us ajudo a trobar-lo. Només nosaltres sols. Us sembla bé?

-Sí, però en Jaumet és qui va trobar el mapa, i està dins de la porta “secreta”. I tots els altres? -va dir en Sergi.

-Quants en sou sense contar-vos vosaltres? 

-Som 7.- va dir en Sergi. 

-Ok, doncs només el buscarem nosaltres quatre. 

En Marc va anar a dir-li als altres que el mapa era fals. Ells van marxar. Es van esperar a la nit, per entrar. Van quedar a les 11 hores. Van anar a la porta. La van obrir, i es van adonar que s’havien deixat en Jaumet. Van pujar tots tres a dalt de la porta, i es van ajuntar amb en Jaumet. Van continuar llegint el mapa. Al mapa posava...