El conte d'en Jordi Badia. Capítol 11

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 11

-M.I.N.A, què voldrà dir... –es va preguntar en Jordi.

Després de poc raonar, van acordar que la M era de Món.

-Correcte, teniu 5 minuts més. Ara heu d’endevinar que vol dir la I. –Va dir la veu.

Van estar discutint molta estona i al final Van quedar que podrien ser 3 possibilitats: irreversible, impossible o instantani. Van decidir que les dirien totes i com a mínim guanyarien 3 minuts així que les hi van dir a la veu.

-La paraula correcte és irreversible. La N és la més fàcil. –Va dir la veu.

Els hi quedaven 35 minuts. I estaven bastant tranquils. Van decidir que la N podria voler dir: Nòmades.

-És correcte. Igual que la N era la més fàcil, la A és la més difícil però teniu una pista. La podeu fer servir i perdreu 5 minuts. Si la voleu fer servir, premeu el botó vermell de la paret. A sí, me’n descuidava, teniu 20 minuts. –Va dir la veu.

-Votem si prémer el botó o no. –va dir la Clara.

El resultat va ser si i així ho van fer. Els quedaven 13 minuts. La pista era: no comença A sinó per T.

-Temporal!!! –Va cridar en Jordi.

-Correcte. –Va dir la veu- Ara sereu transportats al present amb les vostres famílies però tot això no ha acabat, sigueu-ne conscients.

Perquè era T i no A si realment era A i que volia dir aquella veu amb “sereu transportats al present amb les vostres famílies”. Havien descobert que era M.I.N.A que ja era un gran pas.

Tot era una cosa molt rara.