El conte d'en Jordi Badia (3er capítol)

  LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

CAPÍTOL 3

Les cames es van agenollar. El noi cada vegada tenia més por. Semblava que aquella persona no se’n havia adonat de la presència del nostre protagonista. Es va començar a sentir un soroll, era com si es moguessin papers i, venia de la caixa.

-Mmmmmm –va murmurar aquell estrany desconegut que vestia uns pantalons negres, unes bambes blanques i un jersei negre. -Aquí hi ha alguna cosa diferent, qui ha tocat això?

Les cames es van aixecar, van anar en direcció a l’escala, es va sentir grinyolar una porta i es va apagar la llum.

Espantat, es va aixecar el més ràpid possible  i quan anava a baixar l’escala,  la porta de la terrassa es va obrir de cop. El noi va baixar corrents, saltant de tres en tres les escales i sense parar va anar a la seva habitació. Estranyament ningú va dir res. Ni els pares es van aixecar, ni van mostrar cap senyal d’espant.

L’endemà, tenia una son que no s’aguantava dret i a més li tocava anar a l’escola. Tenia unes ulleres (de cansament) tan blaves com aquella estranya nit. De totes maneres a l’escola no es va adormir perquè els seus companys de classe eren uns cridaners. Però no es rendia i va decidir, aquesta vegada, buscar informació informàticament. Tot i que els mestres van dir que estava prohibit estar a l’aula d’informàtica sol, hi va anar i no va trobar res, semblava que tota l’ informació estava a casa seva.

A casa seva va decidir posar una càmera connectada a la corrent, perquè gravés tota la nit, a veure si tornava a aparèixer aquell estrany personatge. Va col·locar-la estratègicament, de manera que quan passés per allà, la càmera el gravés bé.

Va fer els deures, va sopar i se’n va anar a dormir bastant aviat.

L’endemà, quan va pujar a dalt tot entusiasmat, la càmera no hi era.