El conte d'en Jordi (capítol 2)

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI

                                                                              
CAPÍTOL 2

Aquella nit no va poder dormir i, quan ho aconseguia, tenia un malson i, es despertava de cop tot marejat. Així que, va decidir agafar una llanterna i va anar a explorar les golfes. El nen tenia una mica de por, tot s’ha de dir. Ell sabia que hi havia diverses caixes plenes de fotos que potser l’ajudarien a recordar i trobar alguna pista de la persona que havia enviat aquella carta.
Hi havia fotos de tot tipus: de bodes, amb familiars, del noi... Algunes tenien una marca. Les vaig agrupar totes, i vaig intentar buscar alguna relació entre elles.

-No tenen res en comú!

Així que al no tenir semblança gràfica va intentar buscar una semblança temporal. En una, sortia ell amb els seus cosins quan el van anar a veure.

En una altra sortien els seus pares amb molta més gent el dia del seu naixement. En una altra sortia una mica més gran a la Festa dels Avis, que és una festa del seu poble...

A totes hi sortia ell de petit.

-Potser hi havia alguna cosa important per aquells temps.

Amb tot això, el noi al final ja no se’n recordava ni de la son, ni de la por ni de res.
De cop es va encendre la llum de l’escala i es van començar a sentir unes passes que colpejaven els esglaons. El nostre protagonista es va espantar més que mai. De seguida es va amagar sota el billar americà.

Aquelles passes cada vegada se sentien més fort i de cop les va veure tot espantat a menys d’un metre del seu rostre.

Aquelles cames es van començar a ajupir...