PROJECTE VIATGER DE 6è A

Aquí us deixem els capítols de l'Anna Parés i en Mammadou, que han fet viatjar la Matilda i en Fruti a nous països!!

IX. LA MATILDA I EN FRUTI A ALEMANYA

Jo i en Fruti vam anar a l’aeroport de Japó per agafar un avió que ens portés cap a Alemanya.

Quan vam arribar ja era tard i i volíem anar a descansar .Vam pujar a un autobús que ens portaria fins a un hotel on ens allotjaríem aquesta setmana. Quan vam arribar a l’hotel jo i en Fruti vam decidir anar a dormir perquè estàvem molt cansats.

L’endemà vam anar al zoo a veure si trobàvem la mare den Fruti però no la vam trobar.

Com que teníem gana vàrem dinar Brezel que es un tipus de pa i sülze que es un tipus d’embotit i en Fruti va dinar un plàtan i iogurt.

A la tarda vam anar a Allianz Arena, aquest camp esta a Munich, una ciutat d’Alemanya. El dia següent vam veure dos de les festes tradicionals de Alemanya, una es diu oktoberfest que és la festa popular i més gran del món i l’altre és diu Schützenfest que és una festa de punteria.

Dos dies després vàrem anar a visitar Quedinburg esta situat al nord de les muntanyes Harz. Tres dies després vam agafar les maletes i vam anar a l’aeroport per anar aaaa...

MAMADOU

XII. Matilda i Fruti a Noruega

Vam aterrar a l’aeroport de Noruega i d’allà, com que estàvem molt cansats del viatge, vam anar a l’hotel on havíem reservat una habitació.

Per poder anar-hi vam haver d’agafar un taxi, doncs estàvem a Oslo i era força lluny. Quan vam arribar a l’hotel vam anar a l’habitació, vam menjar salmó fumat i ens vam quedar adormits en un tres i no res, estàvem esgotats.

L’endemà al matí, un cop havíem esmorzat vam sentir molt xivarri, vàrem

sortir i feia un fred que pelava, vam preguntar que passava i ens van dir que era un manifestació d’estudiants.

A la tarda ens vàrem quedar a l’hotel i vam mirar per Internet sortides que podíem fer. Ens vàrem apuntar a dues sortides per fer durant la nostra visita a Noruega. Una era anar a veure l’església que ens van dir que era molt xula i l’altra sortida era per anar a un museu de Víquings.

El dia següent vam anar a fer la sortida de l’església, era molt xula, aquesta es trobava al poble de Gol, però l’any 1884 van desmuntar-la i van tornar-la a construir al museu del poble noruec. Era feta de fusta i va construir-se durant els segles XII i XIII. Va ser una sortida molt divertida i vam passar-ho molt bé.

El quart dia vam anar a fer la sortida del museu de Víquings, aquesta va ser la millor sortida que vam fer, vam sentir-nos com autèntics Víquings, vam veure els seus vaixells, les seves armes i tota la vestimenta que portaven per enfrontar-se contra els enemics. Va ser súper emocionant i

vam passar-ho molt bé.

El penúltim dia vam anar al zoo per si hi havia la mare den Fruti , però no hi era.

L’últim dia vam anar a l’aeroport i vam comprar una bandera i vam agafar l’avio fins a……….

Anna Parés.

PROJECTE VIATGER A 6è A

És el torn de l'Eva, que ha investigat molt per presentar-nos el nou destí de la Matilda i en Fruti...

 

Matilda i Fruti a Madagascar

L’últim avió que vam agafar ens ha portat fins a l’aeroport d’una illa Africana que té el nom d’una pel·lícula.

En aquesta illa fa molta, molta calor, hi ha selves molt grans, estem a l’hemisferi sud , però tranquils, que la gent no camina del revés.

Estem buscant un hotel a Antananarivo, la capital d’aquest país. Des d’aquí , farem una visita a la ciutat i també al zoo, a veure si hi ha sort, i trobem pistes sobre la mare d’en Fruti.

Després d’acomodar-nos a l’habitació de l’hotel i d’haver fet una dutxa, en Fruti i jo estem morts de gana, així que anem a menjar alguna cosa.

Hem demanat per menjar diferents plats típics com: vegetals i arròs amb coll de bou, pollastre amb llet de coco, i de postres salady voankaso, que té un nom molt complicat però és amanida de fruita. El menjar ens l’han servit molt calent, i jo no ho sabia, però aquí, no és costum servir la beguda amb el dinar. Després de dinar ens hem inflat de beure aigua de coco. Un cop estem tips, anem a descansar, demà serà un dia dur.

Avui ens hem llevat com nous, hem descansat molt, tot i que feia molta calor i els mosquits se’ns volien menjar. Després d’esmorzar,  hem estat buscant un zoo, però un malgache, que és com es diuen els habitants d’aquesta illa, ens ha dit que aquí si volem veure animals, el que hem de fer és un safari. El lloc ideal per anar a fer un safari, és al parc nacional de Isalo, situat al sud-est de la illa.

Hem vist tortugues, lèmurs, civetes, conills, però el que més hem trobat, han sigut iguanes i camaleons. També hem vist alguna boa, però de la mare d’en Fruti ni rastre.

El dia següent hem anat a fer turisme per la capital, amb una moto llogada. Hem anat a veure el Palau Reial i el Zoma, que és el mercat d’allà.

A la zona alta de la ciutat, hem visitat el Rova, que és una ciutat fortificada. També hem visitat el Manampisoa, que és el museu històric de la ciutat.

El quart dia decidim visitar la part sud de la illa, anem a una ciutat que es diu Tulear. Aquí anem a una platja i fem submarinisme. Visitem la gran barrera de coral que hi ha davant de les seves costes. En aquesta ciutat també visitarem el gran mercat de conxes marines i un jardí botànic.

El dia següent hem anat a la ciutat de  Morondava, que està situada entre els rius Mangoky i Manambolo, a fer un excursió amb un 4x4 i visitar el passeig dels baobaps, que són un arbres gegants amb un tronc preciós.

L’últim dia el volem aprofitar per veure un illa molt propera,  anomenada Nosy Be, és una illa formada per volcans. Li diuen la illa dels perfums, perquè cultiven canya de sucre, cafè, vainilla i pebres de diferents colors. També hem visitat les platges de sorra blanca.

Amb això acabem la nostra visita a aquesta illa, i tot i que a la pel·lícula que té el mateix nom que la illa surten molts, aquí no hem vist ni un pingüí, i seguidament tornem a l’aeroport per a continuar el nostre viatge.

Eva

Les aventures d'un noi anomenat Jordi. 2a PART. Capítol 1

LES AVENTURES D’UN NOI ANOMENAT JORDI 2

CAPÍTOL 1

Ja han passat cinc anys i no els recordaven. Feia massa temps de tot el que havia passat. Però al cas es que ja havien tornat. Només ho sabia ell, en Jordi i va preferir mantenir-ho en secret fins que fos necessari dir-ho. De fet, tenia un pressentiment: passaven coses estranyes. Aquell dia, va passar una cosa que feia anys i anys que no passava: a les golfes es va moure el ratolí durant la nit. Precisament a les golfes i per la nit. Això resultava una mica familiar... Com si ja hagués passat...

Un altre dia, per curiositat va mirar a l’historial del seu ordinador per veure la última pàgina guardada de les seves visites i n’hi havia una que era: http//:MINA.com.

Ja se’n recordava! La M.I.N.A! Era aquella companyia tan rara que van veure fa temps. De cop li va venir al cap el nom d’un noi molt interessant...

-Juan Carles Pacheco Tornactuar es deia? –Es qüestionava a ell mateix.

Era tarda i havia tornat de l’institut. Ja se’n havia fet un, d’institut, al seu poble, Breda.

Tot i això encara no havia deixat hoquei i quan podia sortia amb els seus amics amb bici. Després de l’escola, en Jordi es va connectar a l’Skype i, ja que havia passat tot allò, va recordar que entre els cinquanta i pico contactes que tenia n’hi havia un que guardava molts records... M.I.N.A.

Marcava que estava ocupat. Per això, no rebia ni podia enviar missatges o trucades. Va fer els deures de pressa i corrents i es va preparar la motxilla per anar a hoquei en aquell moment, quan s’estava tancant l’Skype, va aparèixer un missatge: M.I.N.A. connectat.

Els avis de la Laura Ortega

ELS AVIS

 

La meva àvia es diu Teresa, té 68 anys i va néixer el dia 12 d'agost de 1946.

La meva iaia em cuida quan els meus pares treballen i em dona de dinar algun migdia. Cada dia la vaig a veure sigui pel dematí o a la tarda.

És la mare de la meva mare. Ara no m'hi quedo gaire a dormir però quan era petita m'hi quedava moltes vegades. És molt agradable,simpatica,generosa i divertida.Li agrada molt i molt pintar. 

 

Per fora no és molt alta, ni molt gorda, té els ulls blaus, els cabells castanys i per tenir 68 anys te molt poques arrugues. També porta un bastó que l'ajuda a caminar.

Qun estic malalta i no puc anar a l'escola ella em fa tot el possible per curar-me i em fa el que necessito. Quan a vegades no entenc alguna cosa ella m'ho explica, és molt llesta.

Ella està casada amb el meu avi però el meu avi va morir quan jo tenia 6 anys.

M'agradaria que no s'hagués mort pero el passat ja és passat.

Ella per mi és com una segona mare me l'estimo molt.

Així és ella, per mi és perfecta.

El conte viatger de 6è B. Mèxic

 

 

 

Van agafar un bitllet per anar cap a Mèxic. El viatge es va fer etern perquè s’hi van estar dos dies amb avió. Quan van arribar a Torreón es van instal·lar en un hotel de luxe i van descansar una bona estona. Quan van descansar prou se’n van anar a fer una volta per la ciutat per conèixer més el lloc i de cop i volta van veure un grup de gent que portaven flors, anaven colorits i també portaven ninots de calaveres vestits amb flors, barrets grans, etc. L’Íria tota curiosa els va seguir i van entrar en un cementeri, en Mussi es va amagar darrera de l’Íria perquè tenia por. Van veure gent ballant, cantant, menjant i posant rams a les tombes. En Mussi quan ho va veure se li va treure la por i fins i tot es va posar a ballar, van parlar amb la gent i van saber que el que estaven celebrant era el “dia dels morts”.

Quan es va fer de nit, van anar a un restaurant a sopar. L’Íria va demanar uns  “tacos” que es una truita de blat de moro enrotllat ple de carn i verdures i en Mussi va menjar uns “burritos” que es el mateix que els tacos però amb truita de farina i es veu que tots dos son menjars molt típics i se’n van anar a dormir perquè l’endemà tenen que agafar un altre avió cap a ....     

Eloi Formiga

 

 

 

 

 

 

El conte d'en Marc Moré. El tresor perdut. Cap. 2

 

Ens vam esperar a la jornada de portes obertes, sinó havíem de pagar de 5€ cada un, ens sortia a 50€. La jornada de portes obertes era la setmana que ve. Ens vam esperar.

Avui era el dia de les portes obertes. Vam traçar un pla. El pla consisteix en què set persones anem amb el guia, un es tirarà per les escales i farà veure que s’ha fet molt mal, mentrestant tres persones marxaran a buscar el mapa.

- Algú s’ofereix per tirar-se per les escales?

-Jo. -va dir en Pol.

- Ok, perfecte. Jo, en Sergi i en Marc anirem a buscar el tresor, mentre vosaltres us fareu els preocupats per en Pol i fareu una "bola".

- Algun dubte?

Sí. -va dir l’ Alex. -Per què sou vosaltres que anireu a buscar el mapa del tresor? Perquè som els únics llestos del grup -va dir en Sergi.

- Ei !!! Sergi, no et passis.-va dir en Jaumet. A les 10 hores van arribar tots menys en Bernat, que sempre arriba tard. En Bernat va arribar cinc minuts tard. A les 11 hores va començar la visita. En Pol es va tirar per les escales que estaven davant de la porta principal. L’Alex va cridar: -Ajudeu-lo, ajudeu-lo!!! Té un problema en els ossos, i cada cop que cau se li trenca algun ós, és de “vidre”. 

Mentre feien una "bola",  en Jaumet, en Marc i en Sergi van anar a buscar el mapa del tresor, van començar a llegir el mapa, i en el mapa posava...

 

 

Un nou conte de la Paula Villasclaras

El gat dels boscos

Hi havia una vegada, un gat molt pelut, amb les orelles en punta, de tons grisos i la cua de conill. Ell vivia pels boscos de la Pintoresca. Li agradava molt caçar ratolins i observar a la gent que passava. Li agradava mirar però que no el veiessin. Un dia va fer una excursió amb els seus amics Linx i Zuca. Van començar a fer l’excursió, llavors van trobar una casa molt gran abandonada. Dins la casa hi havia dos grans arbres molt bonics. Aquests tenien una història de fa molt temps.

Eren dos bruixots que vivien a una bonica casa. Ells eren molt dolents i feien encanteris per molestar a la gent. Tothom estava ben fart d’aquests bruixots que només volien molestar. Van decidir trucar a una fada molt llesta que va venir des del País de la Màgia a ajudar a la gent. El que va fer va ser un encanteri que els faria tornar-se arbres. Va posar el líquid dins l’aigua que bevien cada matí, i es van convertir en arbres. Des d’aquell moment la gent va poder viure la seva vida tranquil·lament. Van aconseguir que uns bruixots tan dolents es convertissin en arbres que el que  fan és netejar l’aire. Tots els arbres més petits són els fills que van tenir. Com que els bruixots es van fer tan grans, amb les seves  branques van trencar el sostre i van sortir cap a fora.

Als gats els va agradar molt la història que els va explicar la guardiana de la casa, una geneta.

PROJECTE VIATGER A 6èA

la Yerai porta la Matilda i en Fruti a un noi país...

MATILDA I FRUTI A AUSTRÀLIA

Vam agafar l'avió des de Mèxic i vam anar cap a una nova aventura a Austràlia, que és un país on hi ha molts deserts i naturalesa, i pertany al continent d'Oceania. Vam anar a un hotel que estava a Sidney, una ciutat d'Austràlia. Hem escollit Sidney perquè hi ha moltes coses per visitar. Aquell dia no vam sortir de l'hotel perquè estàvem molt cansats.

L'endemà ens vam aixecar i vam esmorzar lamigton que és una coca coberta de xocolata i coco ratllat. Estava boníssim, i vam repetir molts cops. Després vam anar a la platja a banyar-nos una mica, en Fruti es va perdre de tanta gent que hi havia i una nena em va ajudar a buscar-lo i el vam trobar. Ens van fer amics i em va dir que es deia Alinga, que és un nom d'allà. Vam estar jugant tot el dia fins que es va fer fosc. L'Alinga i jo ens vam donar els telèfons per quedar algun dia. Després vam anar a l'hotel i vam sopar. També vam veure una pel·lícula que va acabar a les dotze de la nit. Vam anar al llit molt cansats.

L'endemà ens vam quedar adormits. Sort que ens va trucar l'Alinga i ens va despertar perquè sinó... Ella ens va preguntar si volíem anar a donar una volta per la ciutat i li vam dir que sí. Quan vam anar amb  l'Alinga vaig aprofitar i vam anar a una botiga i em vaig comprar una enganxina de Sidney, i en Fruti un clauer d'un cangur, així tindríem un record. Després vam anar a menjar a un restaurant, en Fruti va provar la carn de cangur, que allà s'acostuma a menjar carn d'animals exòtics com el cangur i el búfal, li vam dir de què era la carn i va vomitar, ecs! Quin fàstic! Jo vaig demanar patates amb peix que estava boníssim. A la tarda vam anar amb l'Alinga a un jardí botànic, hi havien moooooltes flors. També ens vam trobar guineus voladores de cap gris. I després quan ja era tard vam anar a l'hotel a descansar.

El dia següent vam esmorzar i vam fer el gandul tot el matí. Més tard vam dinar un pastís de carn, que és un plat molt típic d'allà, mmm que bo que estava.

A les quatre de la tarda vam anar a visitar el museu de Sidney, que és el més vell de tot Austràlia. Es va construir l'any 1780. El museu anava sobre la història de la naturalesa. El museu conté objectes sobre l'època colonial i contemporània, hi ha més de 7.000 objectes. Em va encantar molt visitar-lo. A l' acabar el dia vam tornar a l'hotel.

L'últim dia vam anar al Taronga zoo. Allà vam veure coales, cangurs que feien molta gràcia perquè no paraven de saltar, i un portava un fill a la panxa, també hi havia girafes, elefants... Fins que vam arribar a la secció dels micos, però res, no vam trobar a la mare d'en Fruti. Vam dinar paella, però no era tan bona com l'espanyola, i de postres plavlovla, que són unes postres típiques d'allà, és com un pastís cobert de nata, merenga i fruites. Estava mooolt bo. A la tarda vam anar a l'òpera de Sidney i em va impressionar molt perquè semblava un vaixell i tenia unes vistes molt maques. Vam veure una òpera i vam marxar.

L'endemà ens vam preparar per al següent viatge aaaaaaaaa...

Yerai Cotes