Sóc com sóc (Mohamed Mballo)

Primera part

Jo vaig néixer el 12 de desembre del 2002 a l’hospital Josep Trueta.

Quan vaig sortir de la panxa de la meva mare vaig sortir pel diari.

Sóc com sóc

Passa el temps

Quan vaig fer segon em vaig sentir molt malament perquè  vaig repetir però jo vaig seguir estudiant i esforçant-me moltíssim per treure molt bones notes i jo vaig fer molts amics com la Clara, la Laura, l’Eva,la Ivanna,Maite, la Nora,en Jordi,l’Arnau,en Bernat i en Pol. I el meu millor amic és en Jordi Badia, i de les nenes és la Laura i la Clara, que a mi m’agrada. La meva afició és el futbol.

Sóc com sóc

Quan vaig començar a fer quart em sentia molt malament perquè em feien empipar moltíssim i no m’agradava i el que em va agrada va ser  les colònies perquè era molt maco sobretot el joc de nit, mai ho oblidaré!

Sóc com sóc

Què passarà al futur?

Jo vull ser jugador del Barcelona.

Espero que us hagi agradat molt i si no us ha agradat, jo ho intentaré fer molt millor. Adéu!

Sóc com sóc

Jo de petit

Em dic Arnau O.C.

De petit quan tenia un any, a la foto portava un pijama de cors vermells i blaus.

Vivia a Santa Maria de Palautordera. Tenia el cabell curt i castany, era molt bufonet. 

Les meves primeres paraules van ser papa i mama.    

Santa Maria de Palautordera és un poble molt gran i jo vivia en un pis a dalt de tot . Tenia una habitació per a mi solet, per adormir-me la meva mare em cantava una cançó.

quan sigui gran

Quan sigui gran vull ser jugador de futbol i  fer partits de futbol.

I també vull guanyar tots els partits de futbol.

                                                                      Arnau Ortega

Entrevista a la Fàtima

L’entrevista a la Fàtima

1.Quants anys tens?  31 anys.

2.Tens fills? No .

3.Quina va ser la teva inspiració pel patinatge artístic? Quan era petita veia a les meves amigues fent patinatge  i en vaig voler fer.

4.A on vius? Hostalric.

5.Quin cotxe tens? Un Ford focus negre.

6.Tens marit? No, visc sola.

7.Tens mascotes? No, perquè no tinc temps per cuidar-les.

8. Quants anys  portes patinant? Vaig començar amb 6 anys i ja saps que ara tinc 31 anys  fes els càlculs.

9.Quina estació del any t`agrada mes? L’ estiu sens dubte.

10.Alguna vegada has pujat al pòdium ?si, en vàries ocasions.

11.Alguna vegada has guanyat  un trofeu? Sí, però el més important es la satisfacció de participar i fer-ho bé.

Fins aviat, Fàtima! 

                                                     Arnau Ortega Casanovas 

PLUJA D'IDEES PER A REDACTAR EL PRIMER CAPÍTOL DEL PROJECTE VIATGER DE 6è A

- La Matilda viatja des de Rússia amb en Fruti

- Estada d'una setmana a Catalunya

- Llocs que visita: Barcelona (Sagrada Família, zoo), Breda, el Museu Dalí, la Costa Brava (Cap de Creus, Cadaqués), els Pirineus

- Menjars tradicionals que descobreix: botifarra amb mongetes, escudella, pa amb tomàquet, crema catalana

- Tradicions, costums: gegants, castellers, sardana

Recordeu que estem escrivint el primer capítol del nostre llibre! Endavant!!

Entrevista a la bibliotecària Raquel Godoy

La noia que fa préstecs a la biblioteca es diu Raquel Godoy. La Raquel fa un any que treballa a la biblioteca de Breda.

A la biblioteca a part de llibres també hi ha ordinadors i ara hi ha fet uns carnets electrònics que serveixen per a altres biblioteques d’altres pobles.

-T’agrada aquesta professió? Perquè?

-Sí, perquè estàs en contacte amb la gent.

-T’agrada llegir?

-Sí, m’agrada molt, però ara no tinc temps perquè tinc dues filles, abans m’agradaven les novel·les i ara els llibres d’autoajuda.

-S’emporten molts llibres a la setmana?

-Més o menys uns 40 o 50, tinc un programa per controlar-ho.

-Quins llibres són els que més s’emporten els de nens o els d’adults?

-Els d’adults, els llibres que més s’emporten son les novel·les.

-T’agrada escriure?

-No, però tampoc gens.

-Els ordinadors estan sol·licitats?

-sí, molt, també hi ha molta gent que es porten els seus perquè hi ha wifii gratis.

-Qui ve més els nens o els adults?

-Vénen més els nens, però la gent gran entra i surt i els nens es queden a fer deures.

-La gent es fa el carnet o prefereix llegir a la biblioteca?

-Quasi tothom que entra per la porta en té.

-La gent respecta la norma de parlar en veu baixa?

-Sí els vas avisant si, però en general la respecten.

-Porteu llibres nous cada setmana?

-No, n’entren molts d’una ràfega un o dos cops a l’any uns 100 o 200, a l’estiu en van entrar 200, i en principi en teníem prous per tot un any, però ara n’entraran 100 més.

-Teniu molts socis?

-Tenim 1.000... N’hi han 1.450?

-La gent fa aportacions de llibres?

-Sí, bastantes, però molts no es  poden aprofitar, i hi ha un racó de llibres gratis.

-S’ha d’estudiar per tenir aquesta feina?

-Sí, es diu biblioteconomia i documentació.

-Es respecten els llibres?

-Depèn de qui sigui, els d’infantil són els que menys i els grans molt més.

-Fa molt que estàs aquí?

-Fa un any que estic aquí, però la bibliotecària de veritat es diu Gemma, però esta de baixa i jo l’estic suplint.

-Es tornen els llibres?

-Sí, aquí no hi ha gens de morositat, cada 3 mesos fem una reunió totes les bibliotecàries dels costats i Breda es un dels que menys morositat tenim.

-Hi caben tots els llibres?

-Sí, perfectament, ara portaran una remesa, per tant portaran una prestatgeria nova perquè els llibres ni estiguin massa apretats.

La Raquel ens ha ajudat molt. Ha col·laborat molt bé i per  sort ens a permes fer l’entrevista. Ha sigut tot un honor fer-li l’entrevista a ella, ens a tractat molt bé i ens a respost igual de bé.

  

Neo i Estel

El conte de la Isabel Cros (3er capítol)

                                             L’HOME I LA GUINEU.  3r CAPÍTOL    


Estava espiant i olorant, del que jo ja en diria: LA FAMOSA GUINEU. Evidentment, primer havia de comprovar si hi havia ‘’l’ós’’, o més ben dit, el que la guineu creia que era un ós. Un cop va haver comprovat que no hi havia cap ‘’ós’’, es va encaminar cap el corral de les gallines, estava tan afamada que ja estava disposada a atacar...

L’endemà al matí, en Marc, tot cofoi i content va anar a repartir el menjar als animals, segur que tindria 7 gallines, també segur que la guineu no tornaria mai més, i segur també, que no tindria més maldecaps. Tot content i alegre, va anar a veure els porcs, els cavalls, les eugues, les vaques... i tots els animals que tenia, però la seva alegria es va apagar de cop, quan després de comptar i recomptar, només tenia 6 gallines...

-Ha d’haver sigut una guineu diferent, la mateixa no pot ser, ja va descobrir que aquí hi vivia un ‘’ós’’, per tant, es va cagar a les calces i no ha tornat més. N’hi ha d’haver una altra, aquesta nit, hauré de tornar a actuar. Me’n vaig a dormir.

I finalment, va anar a dormir, amb el despertador del rellotge posat a les 21:00.

Va sonar el despertador, es va aixecar cames ajudeu-me, es va disfressar d’ós i es va encaminar cap al corral de les gallines. Es va estar esperant molta i molta estona, i és que la guineu, des de lluny, ja va veure que aquella nit hi havia l’ós i va decidir no acostar-s’hi.

El pobre Marc, estava cansat i es va asseure a terra,després es va estirar i finalment es va adormir...

Va ser el matí següent, a les 10:00, que el van despertar els animals demanant teca, que el granger va dir quasi a ull cluc.

-O no, la guineu!!!!!!!!!! Em vaig adormir! I les meves gallines?

A més a més, quan es va adormir, es va moure, i va anar a parar una mica lluny. Es va aixecar corrents, va anar al corral de les gallines i es posar a contar-les llavors es va adonar que en tenia...

Continuarà...